dilluns, 26 de març de 2007

Lluís Llach, Verges 2007

I és tant gran, gran i màgic,
quan plegats alcem el cant i aixeca el vol
fins el somni d'un demà
que ara junts només podem imaginar

però amb la certesa de que els que arriben les viuran

8 comentaris:

Dídac Soc ha dit...

Molt bona foto!!Si Senyora!!!
Suposo que se la mereix...
Es parla d´un últim concert al Camp Nou?

Xavi ha dit...

mmmmmm... no et vaig veure per Verges... és una captura des del sofà?

Roser Ortiz ha dit...

Clar que no em vas veure, perquè jo hi vaig anar divendres... de sofà res que hi havien unes cadires que déu n'hi do...

gerard ha dit...

molt guapa la foto,

jo des del llit, a 39 de febre, mai havia suat tant amb un concert d'en Llach( jeje)

hem vaig emocionar, mirant la foto també

una abraçada

Anònim ha dit...

La foto, ja ho crec que se la mereix. Quina colla de "comodons" sofa, llit. Jo també hi vaig ser. Gràcies Roser. Maria
Pd.Quina feinada abans de les 8h la foto penjada. Guais

xavi ha dit...

Mil disculpes senyoreta, no la volia pas ofendre.
Sabeu que confio molt en vostè i amb les vostres grans habilitats fotogràfiques i que mai la posaré en dubte ni en un compromís. M'expliqueu però lo de la doble imatge?

I si, les cadires eren una tortura per la columna vertebral. Jo vaig preferir seure al terra (amb les corresponents sortides per omplir el got).

Roser Ortiz ha dit...

Estimat mestre, vos no m'ofeneu pas i com molt bé dieu no és més que això una doble imatge...
No dubto pas de les vostres habilitats per omplir el got i molt menys per buidar-lo...
una abraçada

xavi ha dit...

Mestre... alumne...? Deixe'm-ho en companys, tant en la fotografia com en les difícils i complicades arts de buidar gots.