Traïdors per la prudència, - democràcia..., francament?- feren una reverència i callaren novament. Silencis que fan mal i oblits que van matant no podran esquivar l'embat del seu esguard
i ara gira el cristall i amaga aquest aspecte: el real i el fictici, la convenció, és a dir, i les coses viscudes, l'experiència de la llum als boscos hivernals, la dificultat de posar coherència és un joc de miralls, els actes que es dissolen en la irrealitat, els àcids que envaeixen velles fotografies
Quantes parets s’han d’aixecar per amagar cossos i veus que estem lluitant per demanar un altre temps per construir amb dignitat un horitzó amb un nou moll de llibertat, els grans mitjans estableixen una veritat: adulterant amb titulars el teu voltant i ara al carrer en moviment anem avançant,
Crits d’emoció, crits d’ànima en pena risc de perdonar-ho tot, de potestat botzí de somnis ensinistrats sous en blanc, el cor d’espines setze jutges mengen del jutjat, pengen del fetge rondinaires amb la llengua al cul