dilluns, 2 d’abril de 2007

Territori Puntí...

Crits d’emoció, crits d’ànima en pena
risc de perdonar-ho tot, de potestat
botzí de somnis ensinistrats
sous en blanc, el cor d’espines
setze jutges mengen del jutjat, pengen del fetge
rondinaires amb la llengua al cul

6 comentaris:

xavi ha dit...

Hola mestressa,

feu-me cinc cèntims de com va anar l'Adrià...

sempre seu,
Xavi

Roser Ortiz ha dit...

Sant Celoni, 24 de març de 2007

Sala petita de l’ateneu plena de gom a gom, un escenari perfectament preparat, la lluna plena de fons, un piano de cua, l’armònica i també la guitarra...
Comença l’espectacle amb en Joan Colomo, amb un repertori curt però suficient per fer ambient, cap a les 23h va aparèixer en Josep Puntí i fins cap allà la 1h ens va enlluernar amb el seu espectacle, cançons com flors i violes, setze jutges, sota una col, ull per ull, un públic entregat al 100x100, en fi un èxit total...
Un concert organitzat per en Pau Gener amb la col•laboració de l’Ajuntament va aconseguir omplir la sala, pràcticament sense publicitat , amb el boca a boca, algun rètol penjat pel poble i poca cosa més... ah, hi jugava el Barça!

Xavi ha dit...

Moltes gràcies per aquest acurat servei d'informació.

Anònim ha dit...

Va ser una nit gran de les de debò.
Teníem ganes de veure al geni Puntí a aquest nivell, i content.
Menció especial per alguna cançó nova, la versió del tom waits, i per tocar cançons que no fa mai com el joc d'ous. El teloner també molt bo, una mena de jeff buckley català, tu. I el tal Pau Gener, és el poeta de sant celoni aquell?
Un excelent per tot el cuncert.

Roser Ortiz ha dit...

Hola Anònim,

Estem d'acord un excelent per tot el concert...
Gràcies per les puntualitzacions, molt encertades, i sí en Pau Gener és poeta, Sant Celoní.

mixtura ha dit...

merci Roser, per cedir les fotos fetes al artista!
ja les he penjat:
http://la-dansa-de-la-vida.blogspot.com/

que duri que duri!
mixtura