Gadegang

Aixeca't

i mou-te

Amb un parell de "pebrots"

Farts de tot i farts de vosaltres,
que us imposeu sobre nosaltres
gràcies a la nostra por no som allò que som,
si allò que voleu veure que som
vosaltres que convertiu el somnis en malsons
un per un
vosaltres que ens trenqueu totes les il·lusions
una per una
vosaltres que ens feu sentir menys que res
un per un

Miss Carrussel

Sofreixo l'obscura

pressió del temps

-callades distàncies,

records insepults-

damunt la memòria

i dintre la sang

PopArb'07

S'amor que se perd se'n va amb una foto,

s'amor boca se perd se'n va amb una moto,
t'aixeques malalt, te menges un polo,
tifons i huracans, tifons i huracans,
tifons i huracans, t'aixequen es cotxo,
i un punki tirat se fa un calimotxo,
Tu m'entens,
jo sé que tu m'entens.

La Troba Kung-Fú

És quan ric que em veig gepic

al bassal de sota l'era,

em vesteixo d'home antic

i empaito la masovera,

i entre pineda i garric

planto la meva bandera;

amb una agulla sequera

mato al monstre que no dic

Celtas Cortos

Pues es que estaba aquí solo

me había puesto a recordar

me entro la melancolía

y te tenia que hablar

¿Recuerdas aquella noche

en la cabaña del Turmo?

Las risas que nos hacíamos antes todos juntos

hoy no queda casi nadie de los de antes

y los que hay han cambiado,

han cambiado, SI!

Betagarri a l'acampada

Si estirem tots, ella caurà

i molt de temps no pot durar,

segur que tomba, tomba, tomba

ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí

i tu l'estires fort per allà,

segur que tomba, tomba, tomba,

i ens podrem alliberar

Acampada Jove'07

¿Qué nos hace pensar que somos mejores

que el resto de especies y que el resto de animales

que pisan el mismo suelo, beben el mismo agua

y respiran el mismo aire contaminado por los hombres?

Hombres y mujeres que se dicen superiores,

hombres y mujeres que han sabido acomodarse a la barbarie

y a la injusticia de un mundo construido a su medida.

Dimecres de gresca

T'esperen a la porta, vestits igual que fa vint anys,

el mateix verd de sempre, quasi els olores la sang

El temps que dura una paraula,

han segrestat la teva innocència.

El teu somni per ells sempre ha estat massa car,

no te'l podran comprar, i ho hauran de distorsionar

Engegaran la maquinària de l'estat,

recorreràs mig món, llit tortura, tot pagat

Si aquesta és la coherència de la nostra vida,

la seobediència segueix sent l'única sortida.

Se'm moren les plantes...

Em posen a prova perquè saben com sóc
que no toco de peus a terra,
que quan se'm demana no hi sóc
que tot el que creix mor poc a poc
quan la constància flaqueja
si et distreus perds el nord
se'm moren les plantes i em poso molt trist
però no perdo l'esperança

compro llavors al florista cada matí

La nit és seva...

No ben retut encara, l'embriac

assaboreix la plàcida boirina,

preludi d'un naufragi molt proper.

Amb gest absent, deslliga la paraula

en devessall de greuges, massa temps

presoners del pudor i de les formes;

la nit és seva fins aquell instant.

Apendre a viure

La família, les mentides, no poden anar passant

la vida va corrent de forma contundent

no has de sentir el que no vols sentir,

no estàs obligat a estar-ne enamorat

has d’escoltar perquè és maco escoltar

i has de follar perquè és maco follar

has d’aprendre a viure com si no hi hagués demà

i has de volar per tenir ganes de riure

Sepultura

Moria lentament

entre els meus braços.

Al cel sutjós

d'una ciutat nostra i estranya

on tot era tardor,

l'alba mentia,

un altre cop mentia!

Ai, sense arrels cessa la flama!

At Versaris

Qui paga mana i només d'ell emana

la única veritat que la realitat amaga.

De cara bonica, de gent amarga, de cor agre

precarietat afable esclavatge agradable.

Ja saps que qui paga mana i qui mana no paga

i qui no mana no cobra, i qui no cobra sobra perquè no paga.

I així es propaga aquest cercle viciós del capital

des del bressol fins el putu funeral.

David Rosell

Amb només un moment tu pots ser un heroi,

la consciència està al teu cos.

És moment de saber apreciar el que

ha creat el lloc on ets,

perquè potser un dia no hi haurà res més

però si reacciones tu

res no és per sempre,

el món espera avui un nou camí.

Sent l'energia i accepta la vida amb honor.

Pren la consciència i viu...

Sidonie al Senglar

Es la última canción

van a dar la luz

fin del hechizo

salgo afuera y bajo el sol

hay cadáveres exquisitos y sé

que todos quieren llegar al Edén