dijous, 12 de juliol de 2007

Dimecres de gresca

T'esperen a la porta, vestits igual que fa vint anys,
el mateix verd de sempre, quasi els olores la sang
El temps que dura una paraula,
han segrestat la teva innocència.
El teu somni per ells sempre ha estat massa car,
no te'l podran comprar, i ho hauran de distorsionar
Engegaran la maquinària de l'estat,
recorreràs mig món, llit tortura, tot pagat
Si aquesta és la coherència de la nostra vida,
la seobediència segueix sent l'única sortida.

5 comentaris:

Roser Ortiz ha dit...

A la fotografia en Cesk Freixas, lletra també d'en Cesk del nou cd "el camí cap a nosaltres"

Jordi Salvia ha dit...

Bones fotografies...
A que esperes per unir-te al flickr?
http://www.flickr.com/photos/jsalviac

Salut!

gatzara ha dit...

És estiu i, no sé pas com, que sempre aconseguim fer les nits més llargues (del que són)...
tot i així... ja l'has penjada!! Quina eficàcia!!
Ens veiem!

Dídac SOC ha dit...

Estima Roser, per aquí et trobem a faltar!!Que tinguis una bona acampada!!

Dídac SOC ha dit...

Estimada, estimada...