dimecres, 29 d’agost de 2007

Llenço el puny al vent

Jo també he somniat aquesta nit
tota la terra estes així,
homes com flors naixent arreu
sacsejats pel vent de llibertat
que els fa més dignes i he pensat que
seguiré lluitant enmig la fredor
com una flor que neix amb el desgel
embriac d’amor llenço el puny al vent
jo vull per demà la meva terra lliure

3 comentaris:

Roser Ortiz ha dit...

Lletra de Brams, Francesc Ribera "Titot".

Dídac SOC ha dit...

Si, es tracta de somiar, perque d´una altra manera... fotut!!
Aquests de Brams no están una mica acabadillus? Amb tots els respectes, eh!!

Bona foto!

nenanuri ha dit...

Es una foto realment impressionant. M'agrada molt. El text que l'acompanya també està molt encertat.
Dídac, si que tens raó amb això del sommiar, però si no què ens queda?

Molt bé Roser!!