dimarts, 4 de desembre del 2007

Moksha

Fins que amb les paruales remeiem l'eixut
i a bufetades dispersem la boira,
ara que els mites han perdut el tremp
i a tot arreu hi creixen males herbes.
Se'ns esfulla a les mans aquest futur.
¿De qui deu ser la veu que s'endevina
quan en la fosca esclaten els colors
i els grans ocells resten en l'aire, immòbils?
Ara tot és presagi. Lentament
sortim del bosc. No espereu meravelles

5 comentaris:

Roser Ortiz ha dit...

Autor del poema Miquel Martí i Pol.
A la foto Moksha.

Grup Sant Celoní amb una força i una posada en escena brutal!

Vaig flipar molt...

FORÇA I ENDAVANT!

Anònim ha dit...

Ostres, quin "poderio" tenen aquesta gent, oi?
Toquen bé? La veritat és que tenen bona pinta!!
Salutacions

Anònim ha dit...

Sensacional l'energia que transmeten i la qualitat musical és espectacular!!!

Els haurem de portar més sovint...

JTK.

Anònim ha dit...

Ara m'he descol.locat. El grup de Sant Celoni i jo sense saber-ho.

El poema es refereix al govern? no potser veritat, si tot va com una seda, je,je,je...

Roser Ortiz ha dit...

Dídac, sonen molt bé, molt canyeros...

JTK i tant que els hem de tornar a portar, són bons, molt bons...