dijous, 28 de febrer del 2008

La vida...

No més incerta de tant vehement
la sorpresa amb què aculls la llum que esclata
rere el mirall opac i els cortinatges
angoixants i feixucs d'aquest llarg temps de prova.
És així com la vida expressa el seu
misteri i en referma la bellesa.
L'entreteixit del temps no mostra cap
fissura, flueix sempre, ineluctable.
Tot és perfecte i just dins el seu àmbit

6 comentaris:

Roser Ortiz ha dit...

Autor del poema Miquel Martí i Pol.

Anònim ha dit...

Molt intensa la lletra d´avui!!
Potser massa i tot per a mi, aquestes hores del mati. Més tard tornaré a entrar a veure si en trec algún missatge aclarador!!
Però té molt bona pinta!!
Guapa la foto, però necesito fotografies de mosses!!On són?
Salutacions

Anònim ha dit...

En Miquel Martí sempre tant profund.
Didac, avui coincideixo totalment amb tu. Crec que la Roser de tant en tant ens posa a prova.
Jo encara no he esmorzat i això és fonamental pel meu coco si no és com si el tingués buit.

Per cert no conec el de la foto i la informadora no ho explica.

Roser, que tampoc no has esmorzat?

Bon dia

Anònim ha dit...

Molta mac a la lletra. Avui, Roser, estàs inspirada com es nota que s'apropa el cap de setmana.
Espero que com diu el poema flueixi y sigui un cap de setmana tranquil sense excessos. Ja saps anar al Monestir de Poblet o al de Santes Creus a fer un retir espiritual.
Bons propòsits ¡Agur!

Anònim ha dit...

que va, que va! no estic flipant...avui estàs dissimulant...lalala.

ali

Anònim ha dit...

I qui és el de la foto?