dimecres, 18 de juny del 2008

Deixem pensar...

Jo sóc fill de família molt humil.
Tan humil que d'una cortina vella
una samarreta em feren: vermella.
D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut caminar ja per la dreta.
He hagut d'anar contra-corrent
perquè jo no sé què passa
que tothom que el ve de cara
porta el cap topant a terra.
D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut eixir al carrer.
Ni treballar al meu ofici: fer de ferrer.
He hagut de, en el camp, guanyar jornals

5 comentaris:

Roser Ortiz ha dit...

A la foto en Gustinet d'Espolla a la lliga de glosa d'Argelaguer. Autor de la lletra Ovidi Montllor.

Buscant la foto per penjar m'he trobat amb aquesta i m'he dit, hòstia, però si té una retirada a l'Ovidi (potser no, però ha sigut la meva primera impressió) i al veure que portava la samarreta vermella, no he dubtat ni un moment quina lletra havia de possar...

A vegades les coses van així!

SALUT!!!

Anònim ha dit...

Carai, amb la samarreta vermella. A mi em recorda una altra cosa que té a veure amb que n'hi ha dues (noies)que aniran a la moda.

Bona la foto i bona la lletra. Això de la retirada segons com t'ho miris si que podria ser.

Pensava que la setmana vinent seria normal i ja em posaria al dia, i ara resulta que dimarts és Sant Joan i encara no he decidit si faré pont. Ja ho veurem.

Anònim ha dit...

Que tal Roser? Veig que no pares de concertillos. Bastant bona aquesta foto.

Petons!

Ali

Anònim ha dit...

És un joc de paraules això de Gustinet...? T'agrada l'Ovidi, oi? Es nota, era molt maco. Jo això de la semblança no ho tinc clar, però en aquest tema no sóc cap entesa.
I, és clar, la samarreta està ben trobada.
Ja estem a mitja setmana. Jo tampoc ser si faré pont.
Agur.

Roser Ortiz ha dit...

Yolanda no va per aquí, ni jocs de paraules ni res de res... com dic en el primer comentari, m'ha donat aquesta sensació, quan he vist la foto, i prou, no li busquis tres peus al gat...

No us ho penseu tant i feu pont!!!

Apa, SALUT!!!