dimarts, 14 d’octubre de 2008

Xirinacs al Palau!

Així va començar...
Joan Reig
At VersarisMaria del Mar Bonet
Obrint Pas
Feliu Ventura
Aramateix
Elèctrica Dharma
i així va acabar...
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans ocupats per Espanya,
per França (i per Itàlia) des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l'univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar llur vida
en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me aquest final
absolut victoriós de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia dels nostres líders,
massificadors del poble.
Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
Ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

13 comentaris:

Roser Ortiz ha dit...

Acta de Sobirania de Lluís M. Xirinacs i Damians, Barcelona, 6 d'agost de 2007.

Foto del Palau de la Música dilluns a la nit en el acte d'homenatge a Lluís M. Xirinacs.

Aquí us deixo una foto del homenatge, demà (o potser avui) ja en penjaré més...

Vaig a dormir, cansada però feliç!!!

SALUT!!!

Sedinis ha dit...

molt guapes les afotos roser! bé, de fet, com sempre!!!

fins aviat!!!!

Roser Ortiz ha dit...

Gràcies Sedinis!!!

Com podeu veure he penjat més fotos de l'acte d'ahir...

Encara dura l'emoció, un gran acte!!!

SALUT!!!

nenanuri ha dit...

Un gran acte, un bon home i unes bones fotos pas a pas...T'ho has currat força.


FELICITATS CAMPIONA!!!!!

Dídac SOC ha dit...

Roser!!!
Quina currada!!
Molt bé!! jo ho he vist aquest matí per les noticies i la veritat és que pintaba molt bé!!
El reportatge fantastic!!!
Chapeau!!!

Yolanda ha dit...

Segur que va ser un acte molt emotiu. Las fotos són molt guapes.
Llàstima de país que no ens mereixem. Xirinacs va parlar de la covardia d'uns líders. Però jo crec que tenim els líders que ens hem buscat. Perquè, exceptuant una minoria, som una gent burguesa i covarda de merda que hem donat crèdit a uns líders burguesos i covards de merda.

MartaRius ha dit...

in-inde-independència!

quina nit!
quina emoció!
quina intensitat!
quina suma d'individuïtats cap a un sentiment comú!!!

...i quines fotos!

ja et vaig veure, ja... ets a tot arreu, eh!
he recomanat les teves fotos des del bloc de sol i serena.
http://blogs.ccrtvi.com/soliserena.php?itemid=16152

fins la propera.
Marta

Roser Ortiz ha dit...

ostres, moltes gràcies Marta!!!

no us vaig veure, però no dubtava gens que corríeu per allí

tu ho has dit, quina nit!!!

un petó!!!

clara ha dit...

gran aquest reportatge, com gran l'acte d'ahir!

un bes guapa

pep ha dit...

Estic d'acord, un gran acte, una gran nit i unes bones fotos...

ens veiem!!!

Anònim ha dit...

Dies com aquest són els que hem diuen que deixi la feina.

quina rabia perdrem-ho, encara sort de les teves fotos i de tots els comentaris.

apa fins la pròxima

gerard

Anònim ha dit...

petarda! que és de la teva vida?

ali

jrrofi8més ha dit...

Hola Roser bonic blog, bonics post, boniques fotos, bonics poemes, bonica TU!

Res a dir tu manes, és el teu blog, son les teves fotos, però amb sap greu que la lletra R tant bonica buscant el seu lloc a la foto hagi estat envaïda per l’adreça que tothom sap.

No se, no se, si se tu ho has volgut axis, i jo per la total llibertat de la R m’ho pensaria. Josep Rof i Rof és jrrof