dissabte, 4 d’octubre de 2008

Ovidi memòria...

M'he aferrat a la paraula
que surt de cada veu,
i fa del vers la nostra pàtria.
Hem fet himnes de cançons
que l'absència ens va robar,
com dies que van durar tants anys.
Ovidi, memòria.
Mira si sóc pobre que no et puc fer tornar al món,
però arribaràs de les vacances sense el teu nom.
I algú altre cantarà amb la seva veu
que ets valencià i tens senyera on blau no hi ha.
Hem trepitjat tots els teatres
que han omplert parlant de tu,
la fal·làcia s'asseia al davant.
I hem callat tota resposta
mentre ha durat la funció,
amb respecte més que amb compassió.
Ovidi, memòria

1 comentari:

Roser Ortiz ha dit...

Lletra i a la foto en Cesk Freixas, divendres a la festa de la ratafia a l'Ateneu Popular l'Esbarzer a Palau.

Realment en Cesk s'ho va currar sense micro, ni amplis, res de res, totalment a pèl, va fer un bon recital acompanyat d'un got de ratafia i de bon ambient...

SALUT!!!