Et parlaré de tot el que séi diràs que no és cert, i em somriuràs
benèvolament, i em donaràs la mà
perquè salti amb tu al jardí quadriculat del seny
i no voldré. Llavors
em caldrà cercar una altra persona
més enllà de la tendresa implacable,
i tampoc no seran acceptades les meves paraules
d’infant. Així mil cops, així tota la vida
m’escoltarà l’incrèdul, l’amable, el conseller,
l’amor corrector i la casa endreçada.
Mes ai, finalment algú, reconeixent-me
la veritable veu, potser no meva
sinó del qui m’habita sense límit,
em comprendrà i cridarà des del més fons
dels ulls desesperats: tu dius
la veritat, tu em fas horror! I fugirà
de mi com del diable
2 comentaris:
Autor del poema Màrius Sampere.
Foto a la Trobada d'Acordionistes del Pirineu - Arsèguel.
Segueixo treballant amb la exposició "mira com sona", ja us aniré informant.
S'accepten ofertes per cap d'any, pels que sortim sempre que podem, és un dia bastant "tonto", però si algú té una bona proposta que ho digui...
SALUT!!!
Molt xula la foto, així que no vas a Mallorca, llàstima (ja es podria enrotllar algú...)
Bones festes!!!
Publica un comentari a l'entrada