dilluns, 1 de juny del 2009

10 anys de Menaix a Truà

Puc caminar sense cansar-me
mentre em toqui la llum del sol.
Puc respirar sense ofegar-me
si trobo un lloc on estar sol.
He desitjat poder parlar,
sense paraules per a demà.
He tingut por al despertar.
Tampoc avui he pogut somiar...
Jo et demano tot sovint...
Mare, tu que ho saps tot.
Pots dir-me què és el que em passa.
Tu que ho saps tot.
He deixat de dibuixar
un miratge per demà
i tinc son.
Dorm, petita, dorm,
fes que tingui son.
Vull venir a ballar,
quedem d'horeta dins del teu món.
Dorm, petita, dorm,
fes que tingui son.
Ja no vull despertar.
Qui sap si tinc respostes per a donar.
Tot i així, sé que tot ho tinc a dins.
Et demano tot sovint...
Mare, tu que ho saps tot.
Pots dir-me què és el que em passa.
Tu que ho saps tot.
Què és el que fa que nosaltres...
Tu que ho saps tot.
Hem deixat de dibuixar
un miratge per demà
i tinc son

1 comentari:

Roser Ortiz ha dit...

Lletra i foto Menaix a Truà a l'Auditori celebrant els 10anys.

SALUT!!!