100.000 VISITES!!!

Roser has de fer alguna cosa, un dia em vaig dir
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Vaig obrir aquest blog, tota sola me’n vaig sortir
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
No em va costar gaire, fins i tot em vaig divertir
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Volia ensenyar al món el que més m’agrada a mi
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Els concerts vaig, a fer fotos per penjar aquí
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Molta gent he saludat, i també he fet algun “amic”
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Hem fet algunes cervesetes i també algun got de vi
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Avui tinc una notícia, que no em vull estar de dir
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Ja sou més de 100.000 els que heu passat per aquí
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Com us podeu imaginar, sóc la dona més feliç
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
D’altres han anat més ràpid en fer aquest camí
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Però a poc a poc, jo també ho he aconseguit
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Ai quin mal d’esquena, això sí que em fa patir
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Però això ho arregla, un massatge amb final feliç
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Aviat marxo de vacances però tornaré amb forces per seguir
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
La corranda és dels Manel, adaptada per un dia així
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Si teniu alguna cosa per dir, als comentaris ho podeu dir
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí

Bones Vacances!!!

Treu la pols de la maleta,

avui pots creure en tu.

Omple-la de mil promeses,

recupera el què has perdut.

Sigues tu el teu equipatge

i el vent el teu escut,

que comenci el teu viatge

el que sempre tu has volgut.

No el pots deixar escapar,

ha arribat el teu estiu.

Lliga el temps a les sabates

i deixa’l pel camí,

surt d’aquí amb la llum de l’alba

fins que caigui la nit.

Perquè el sol ja no perdona,

ja no perdona res,

saps molt bé que hauràs de fer-ho

abans no arribi el fred;

la calor és cosa d’hores

i el fred és molt intens.

No el pots deixar escapar,

és el teu estiu.

No el pots abandonar,

és el teu estiu.

Tira’t la vida a l’esquena,

no perdis més el fil,

no el deixis escapar,

ha arribat el teu estiu.

Si creus que això s’acaba,

sigues qui vols ser.

Treu-te el sol de la butxaca

i posa-te’l a la pell.

Mai veuràs l’ultima tarda

ni mai l’últim adéu,

si és cert que són quatre dies

diguem què penses fer;

la vida t’està esperant

molt lluny del teu carrer

Barricada a Salt

Es el juego del gato y el ratón

tus mejores años clandestinidad

no es muy difícil claudicar

esto empieza a ser un laberinto

¿Donde está la salida?

Estas asustado, tu vida va en ello

pero alguien debe tirar de gatillo.

Tu infantil sueño de loco

no es respuesta demencial

este juego ha terminado

mucho antes de empezar.

Anónimo luchador

nunca tendrán las armas la razón

pero cuando se aprende a llorar por algo

también se aprende a defenderlo.

Estas asustado, tu vida va en ello

pero alguien debe tirar de gatillo

Tirar-me al buit...

"i quan vaig procurar tirar-me al buit
el buit es va apartar
i em vaig clavar la patacada"

(III) Acampada Jove'09 - Montblanc

Cap el vespre és quan...

ReincidentesThe Skatalites
Banda Bassotti
Muyayo Rif

Oprimits

Cap al vespre és quan estàs com a cansat,

i no saps el que fer i et quedes fixat,

i et trobes molt sol i el soroll s’esvaeix,

i mires al carrer i no hi ha gaire gent.

I canvien els sons i tot sembla més mort,

i vols cridar ben fort que n’estàs fins als collons.

Cap al vespre estàs trist i no saps on anar,

i et prepares un whisky i no te’l pots acabar.

I t’encens un cigarro sense ganes de fumar,

i l’apagues aviat i et tornes a aixecar,

i de sobte tens por de sentir-te tan buit,

i te’n vas cap el pub i no trobes ningú.

I surts fora al carrer i comences a córrer,

i el vent et va assecant el que sembla una llàgrima,

i t’atures cansat amb el nas ple de mocs,

i t’empatxes de nit i respires ben fort.

Cap al vespre és quan estàs com a cansat,

i no saps el que fer i et quedes fixat,

i et trobes molt sol i el soroll s’esvaeix,

i mires al carrer i no hi ha gaire gent

(II) Acampada Jove'09 - Montblanc

Dr. CalypsoSota Zero
Los Delinqüentes
La Troba Kung-Fú
Calor, calor, quina calor que fa
que ens haurem de despullar...

Betagarri

Calor, calor, falta calor

acosta't una mica per favor.

Alcohol que en baixar ja no em crema

que a l'entranya hi tinc una pedra

pedra de gel feta de pena

ja no li cau ni una llagrimeta

"Nano, tu ets jove", em diuen veuetes

per veure els dies passar tan ràpid.

Acaba el trago i aixeca la vista

i surt al carrer i busca qui t'estima.

Arriba un iaio ple de cabòries

menjant cigarros i, a la meva olla,

donant-me brasa sense profit

sempre m'explica ai! deu mil històries.

I em dic, que jo puc, que no sóc poruc

però el fred de peus em fa sentir sirenes

cada sirena pel que he perdut

a tots els trens els queda l'esquena.

Que no m'esglaio, ni em falten vides

el fred em pela i m'esqueixa a tires.

Calor, calor, falta calor

acosta't una mica per favor.

Però dins el gel el meu cor batega

bombeja sang a ritme de fera

i el fred de peus ara pica al terra

i el Canigó ara se m'ha tornat cascada

i canto blues amb llengua bastarda

perquè té mare però qui sap del pare

i donc gràcies perquè respiro

vull estimar tot allò que miro

Calor, calor, falta calor

acosta't una mica per favor.

Trobo el sereno al carrer mullat

és el tanguero de les altes hores

que canta sol amb l'oquestra mora

i dóna avís del que escolta i senya

i dóna senya al niu de la pena

que no hi ha roca que l'aigua no mogui

que la cançó és per qui la canti

i la guitarra per qui la toqui.

Que no m'esglaio ni em falten vides

però no tinc fred ni mesqueixo a tires.

Calor, calor, quina calor que fa

que ens haurem de despullar

(I) Acampada Jove'09 - Montblanc

SonasonCosto Rico Kayo Malayo
La Gossa Sorda
Strombers

Cinc de la matinada
no esperava que acabarem
pels carrers de ciutat vella
tu davant i jo darrere.
València banyada,
camals mullats,
València banyada.
Pel carrer de cavallers
dalt de una bicicleta vella
recorríem la distància
i guardava l'equilibri
fregant-te amb les galtes l'esquena,
camals mullats,
fregant-te l’esquena.
Carrer de la pau,
parterre, glorieta,
semàfor de jutjats,
frenada en sec i els dos a terra
somrius i et bese a la dreta,
govern militar,
hi ha un tio en metralleta
que ens mira molt mal,
ja saps que passa.
T'estime, t'estimo, t'estim
Poetes de la nit
que fan que parlen les parets
a la València
de Blanquita i Estellés
i hem fet música mètrica sàtira,
per canviar els teus desitjos
per matar els teus silencis,
finestres balcons que no esperen benet
a la València
de la FAI i de Basset
i a cada barri se sent rebombori
unim les nostres forces
come together everybody
he retrobat l'espurna
l'altra cara de la lluna
amb els veïns del cabanyal
i les veïnes de portades
de la bunda l'espurna
l'altra cara de la lluna.
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Jo tinc en ment una València on els carrers son de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Jo soc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.

Murs de la metròpoli són de carbó

les línies del metro la nostra presó
spray i les parets de colors
qui observa els mossos bon observador
a la city li es igual per on surti el sol
sap que si aixeco el cap només hi veig pols
el barri somriu perquè no estem sols
parem els seus pals, exemples són molts
però cadascú amb el seu entorn
xarxa d'afinitats dinamitant els ciments del món
joventut i experiència
referents potents des de Sants fins a València

sóc massa jove per fer-me gran

Per la finestra,

un sol assassí

m'informa cruel

que són vora les dotze,

suposo que ahir

m'ho vaig passar bé.

Entra roba bruta,

estossegant,

em sento esvaït,

però mirant a la nevera,

ja sé que puc dinar:

pernil dolç florit.

D'aquí un quart,

ja farà un quart que estic arribant tard,

al treball que em dona els quartos,

per poder dir un altre any

que sóc massa jove per fer-me gran,

no hi puc fer-hi res,

massa jove per fer-me gran,

però això ho cura el temps,

suposo que ho cura el temps.

Aquest cap de setmana

em toca fitxar al poble d'on vinc

on encara no entenen

perquè vaig marxar

d'aquell món tan feliç.

Vells amics i antigues nòvies

empenyent cotxets,

em diran que quan em caso

i jo somrient diré que

sóc massa jove per fer-me gran,

no hi puc fer-hi res,

massa jove per fer-me gran,

però això ho cura el temps,

suposo que ho cura el temps

Mossega’ls a on són més febles

Buides, unes vides buides

que omple l'esperança

mentrestant passa la vida.

Lliure tothom vol ser lliure

la llibertat confosa

avui tan sols una mentida

penses amb idealisme

si no materialitzes

no entendràs mai el conflicte.

Lluita, prova, experimenta

omple la consciència

aplicant tot a la ciència

ataca els seus buits

quan tu ets ple de raons.

Fes que ells vinguin a tu

no juguis tu al seu joc

si vols que et vinguin a atacar

fes-los pensar que ells poden guanyar

si vols que es vulguin allunyar

fes-los pensar que ells poden patir danys.

Apareix a on no puguin arribar

dirigeix-te a on menys s'ho esperin

defensat a on no hi ha cap atac

ataca'ls a on no es defensin.

Mou-te per terrenys deserts de sospita

fes-te clandestí company invisible.
Mou-te com la serp
misteriosa, invisible
mossega’ls a on són més febles
injecta’ls el verí
ataca’ls, esquiva, corre
més ràpid que Muhammad Alí.

Posa’ls darrera pistes falses

que no coneguin mai

quins són els teus plans

si no sap cap a on ataques

tindrà que dividir-se per defensar

i dividit és menys fort

i així tu guanyes en nombre

si no sap a on ets

tu saps ben bé on et trobes.

Provoca'ls fes que adoptin forma

podràs conèixer així la seva força

amagat, observa com reaccionen

a on són més forts

i a on pots fer més mal.

Mou-te com la serp
misteriosa, invisible
mossega’ls a on són més febles
injecta’ls el verí
ataca’ls, esquiva, corre
més ràpid que Muhammad Alí.

Aigua has de ser com l'aigua

sempre tira a vall

omplint els buits plens d'aire

adaptat a totes les formes

que et marca el terreny

formant el riu que baixa amb força

tot el món sabrà la forma que adoptes

però ningú coneix mai com vas assegurar-te la victòria.

Buides, unes vides buides

que omple l'esperança

mentrestant passa la vida

lliure tothom vol ser lliure

la llibertat confosa

avui tan sols una mentida.

Penses amb idealisme

si no materialitzes

no entendràs mai el conflicte.

Lluita, prova, experimenta

omple la consciència

aplicant tot a la ciència.

Mou-te com la serp
misteriosa, invisible
mossega’ls a on són més febles
injecta’ls el verí
ataca’ls, esquiva, corre

més ràpid que Muhammad Alí

a la plaça vull anar...

El Petit de Cal Eril+Anímic

Sota la olivera, olives
sota la olivera, estan.
A la plaça hi fan sardanes
- mare, deixa’m-hi anar
- no hi vagis Caterineta
que ton pare està a punt d’arribar
- tant si arriba com si no arriba,
a la plaça vull anar...
Son pare va arribar:
- on està Caterineta?
- A la plaça a ballar
son pare la va anar a buscar.
La primera garrotada
morta la va deixar.
Sa mare estava a la cuina
fent-se un gran tip de plorar.
I el dia del seu enterro
a son pare van penjar

(V) Hatortxu Rock 10

Oyes las sirenas echas a correr
es la policía te quiere coger.
Corres por las calles tienes que escapar
balas y pelotas tiran a matar!
Revolución, revolución, revolución!
En las barricadas puedes encontrar
la bala fascista que te matara.
Ves que hay peligro pero hay estas
luchando día a día por la libertad
Revolución, revolución, revolución!