Au, jovent! Via Fora!

Au, jovent, deixeu la feina,

preparem-nos a sortir,

esmolem de pressa l'eina

per a quan toquin a ferir.

Per donar lo crit d'alerta

la campana està amatent!

i abans d'hora ja es desperta

dins el cor l'enardiment.

Au, jovent! Via fora!

Via fora, sometent!

Eixa gent entravessada

que ho té tot empudegat:

eixa trepa ens ha robada

nostra pau i llibertat.

Mes ja els ve l'hora darrere,

ja els arriva l'escarment;

sortim tots a la cacera

d'aquests llops sens planyiment.

Au, jovent! Via fora!

Via fora, sometent!

Nostres feixes adobades

amb afany hem conreat

fins que, a còpia de suades,

hi hem fet créixer el nostre blat.

Aquell blat nos és la vida,

la família hi té el sostén,

i aquests lladres, en partida,

la collita ens van prenent.

Au, jovent! Via fora!

Via fora, sometent!

Barraques de Girona'09 (II)

Sé que la feina em va

la vida per un sou

i que festejo per no quedar-me sol.

Sé que la tele és tan banal

que em fot de mala llet

i que els amics es casen i truquen menys.

I tot i així hi ha dies en que

entre la gent i els crits

sense motiu i estúpidament

crec que sóc feliç

Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure,

sense cap perquè,

tinc ganes d'oblidar el que sempre m'amoïna

vull estar content.

Sé que el futur que m'han pensat

és dòcil i global

i que al final qui guanya sempre és el banc.

I es que si ho penses tot plegat

o et deprimeix o et cou

però es massa fàcil i a més no porta enlloc.

Per això cada dia al carrer m'enfronto als enemics

sense motius i estúpidament

amb un gran somrís

Barraques de Girona'09 (I)

Resulta tan molest

tenir nació però no estat.

Poder seguir creixent

però al marge de la llei.

No veig que sigui greu

defensar el lloc que et veu créixer.

Sentir-te'n a prop seu,

no pot ser tan dolent.

Perdó per ser conscients

de la nostra identitat,

per creure que voler

pot resultar poder.

El temps ens dóna les raons

que ens han pres tants moments

de glòria.

No cal seguir els patrons

que ens han empès...

a viure tants cops el mateix procés

i a creure que hem de demanar

permís per viure,

per proclamar-nos lliures

de sentir la vida

tal com sempre hem desitjat.

No sabem dir que no

amb prou contundència

a totes les restriccions

que ens han empès...

Musiquetes per la Bressola

Amb un poc de paciència

Amb un poc de voluntat

Un poc de demagogia

I un poc de pebre picat

Amb un poc de fantasia

I la força d'un ramat
Muntarà, muntarà

L'allioli, l'allioli

Muntarà, muntarà

L'allioli muntarà
Amb lo que sabem d'escola

I amb lo que sem descuidat

Amb els somnis de bressola

I amb la puta realitat

Amb un cop de coca-cola

Amb prou ciment armat
Muntarà, muntarà

L'allioli, l'allioli

Muntarà, muntarà

L'allioli muntarà
Amb guitarres matineres

Per un cant recuperat

Amb idees camineres

I espectacles de mercat

Amb xirments i costelles

I intel·lectuals pesats
Muntarà, muntarà

L'allioli, l'allioli

Muntarà, muntarà

L'allioli muntarà
Caparutxos per la Sang

I carrotes pels obriers

Tants de contes despassats

I que encara se porten bé

Amb l'USAP que sempre guanya

I el diumenge a fer el tiercé
Muntarà, muntarà

L'allioli, l'allioli

Muntarà, muntarà

L'allioli muntarà
Amb el vi que se vén pas

I cançons que vénen bé

Amb treballs desgraciats

I jocs que valen pas res

Una cultura pel cap

I els peus dins del merder
Muntarà, muntarà

L'allioli, l'allioli

Muntarà, muntarà

L'allioli muntarà
Eleccions de quant en quant

Tornarmai* cal anar a votar

Comencem d'en ser farts

De nos fer representar

El pare noël vén pas d'amunt

Cada un l'hem de fer muntar
Muntarà, muntarà

L'allioli, l'allioli

Muntarà, muntarà

L'allioli muntarà

Brindarem fort...

No, no company,

no és hora encara

d’alçar el teu got a la taverna,

cal esperar que a porta oberta

sigui tothom qui pugui beure.

Hem passat tants i tants dies

absents de tot raig de sol

que avui quan despunta l’alba

voldríem apressar el jorn,

però no, són molts encara

que passen nits de tristor.

Amb un farcell de paraules

perquè tu ofeguis el clam,

t’oferiran esperances

tot recordant el passat,

però no, no el vulguis vendre

el somni que has forjat.

Cal que siguem tots a taula

per alçar els vasos, companys,

i començar nova història

on ja no imperi la sang,

ni la set de venjança,

sinó la més vera pau.

Llavors company, llavors companya,

quan siguem tots que puguem beure,

als quatre vents i a porta oberta,

brindarem fort a la taverna

Aprendre a viure...

Has d'estimar
com si no et fessin mai mal.
Has d'abraçar
com si fos la primera.
Has de ballar
com si no et mirés ningú
i has de pensar
pel davant i pel darrere.
No has d'actuar
encara que tinguis pressa.
No a la vida social
que tant t'exigeixen.
No has de cantar
si el que sona no t'agrada.
No has de plorar
perquè et diuen que pateixen.
Autoorganitzador de passions
no estimes els que vols
i no vols els que t'estimen.
La família
les mentides
no poden anar passant.
La vida va corrent
de forma contundent.
No has de sentir
el que no vols sentir.
No estàs obligat
a estar-ne enamorat.
Autoorganitzador...
Has d'escoltar
perquè és "maco" escoltar.
Has de follar
perquè és "maco" follar.
Has d'aprendre a viure
com si no hi hagués demà
i has de volar
per tenir ganes de riure

Els angelets de l'oest...

Te’n vas anar i em vas deixar tot sol.
Jo comptava, cada mes amb el teu sou
i jo que pensava viure sense fotre cop.
Em vas deixar amb el cul enlaire i els ous penjant
em vas engegar a fer la mà, sense pietat.
Ara visc amb un pis, amb estudiants
em fan fregar els plats i treure la pols de tant en tant
la merda s’amuntega pels racons més amagats
i cada dia lluito amb els escarabats.
Em vas deixar amb el cul enlaire i els ous penjant
em vas engegar a fer la mà, sense pietat.
Ara friso per un plat precuinat
dels que compraves a baix al supermercat.
Enyoro el fum que deixava el teu tabac
i trobo a faltar les calces al mig del terrat.
Em vas deixar amb el cul enlaire i els ous penjant
em vas engegar a fer la mà, sense pietat.
Te’n vas anar, te’n vas anar

Botifarrada a la Hispanitat (II)

Maleïdes les guerres i aquell qui les va fer
de deu, de vint, de cent anys ens ve la història
i no arriba el moment de tastar la glòria
la glòria del després no m'és problema
ara per a ara, què, res, passar pena
no passar pena, caguen dena
promeses i discursos pa d'anys i anys
no donen solucions, és comprovat
paciència en el progrés, res, realitats
no som pas de cartró ni fills de déu
som persones, entesos? que quede clar
començaré a escoltar-vos quan de veritat
no tinga l'home reixa ni caritat

Botifarrada a la Hispanitat (I)

Conten del tio pequeño, un vell pescador d'arràs,
que un dia mentre xorrava, no parava de cantar:
No en agafarem cap, no en agafarem cap,
no en agafarem cap, no en agafarem cap...
A bordo se li enfotien, poc se podien pensar
que de cosir la corona, ell no se’n va recordar
La farola, la farola...
Després de cada esmorzada, la barcada els feia rabiar.
Pequeño tu que no fumes, mentrestant vés a esgotar
i quan encengui un cigarro, pensarà: avui no em fotran...
Li van dir: Au vés pequeño! i a esgotar fumant, fumant.
La farola, la farola...
Un vespre va anar a l’església buscant mossèn Agustí,
qui des del confessionari li feia: tsi, tsi, tsi, tsi...
Mig a fosques com estava, no el veia per cap racó
i quan va localitzar-lo va exclamar des de trascantó-Aquí jaus lleó?
La farola, la farola...
Diga usted la edad que tiene, de seguida se la doy
Soy de la quinta del Momo, Norris i Matabacons
No faiguis tant la canana, Primo si així no ho tens clar
Saps que diem a la Cala?: Desembraga i a xorrar!
La farola, la farola...
Tres cosas tiene mi pueblo que no las tiene Madrid
Cova Gran y Cova Llarga y ver las barcas salir
M’agrada l’arròs en caldo, m’agrada l’arrossejat
La xica que més m’agrada, és la que tinc al costat!
Ell feia així: La farola, la farola...
Poc a poc al tio pequeño van sortint-li imitadors
Grups solistes i xarangues canten la seua cançó
Quan la lletra no recorden, quan convé improvisar
Quan s’acaba el repertori i no saben què tocar:
La farola, la farola...