dimecres, 30 de juny del 2010

(IV) PopArb'10 - Delafé y las Flores Azules

Hoy...
Las trompetas de la muerte soplaran,
con su furia la ciudad arrasaran;
Quedaremos los dos mansos para así
descifrar lo que hoy nos trajo justo aquí.
Hoy...
Hablaremos de lo que escondimos allí,
de temores, fantasías y demás;
Lloraremos para luego resurgir,
tanto juntos o separados estoy aquí.
Hoy...
Una niña frente a un lago cantará
por un niño que en un tren embarcará;
El amor universal siempre estará,
en tu almohada y en la mía,
vida mía
vida mía
vida mía
vida mía
Hoy...
Las paredes de este cuarto estallarán,
ese techo, esta lámpara desaparecerán;
Copas de arboles infinitos sobre mi...
Esto solamente ocurre cuando estás aquí
estás aquí
junto a mí

dimarts, 29 de juny del 2010

(III) PopArb'10 - Joan Colomo

Veig el mar,
sento els estels,
hi ha un arbre riu,
mentre mou les arrels.
Ja s'ha amagat el sol
la lluna està creixent,
sento el cant d'un mussol,
o potser és l'oreig del vent,
però jo vull córrer món,
jo vull anar amb el vent,
vull conèixer altres terres,
vull conèixer gent!
Gent com tu i com jo
Gent sense raó
camina si estàs amb mi i vols venir...
Anem!
Hi ha gent que mira el sol,
hi ha qui es mira el melic,
hi ha gent que no en té prou,
gent que ven el seu esperit
però jo vull córrer món,
jo vull anar amb el vent,
vull conèixer altres terres,
vull conèixer gent!
Gent com tu i com jo
Gent sense raó
camina si estàs amb mi i vols venir...
Anem!

(II) PopArb'10 - Amics de les Arts

Amb un bon onze inicial vull guanyar tres punts de glòria
Per la porta principal entrar als annals de la història.
I és que en temes de lligar bé que es pot perdre una lliga
si no està tot estudiat si la tàctica fa figa
De porter per parar els gols em posaré una cuirassa
per si d’entre naps i cols va i m’enduc una carbassa.
I una de defensa de quatre amb centrals ben contundents
la prudència i la paciència imperant en tot moment.
Si les coses van maldades penso plantar l’autobús,
quatre frases mal comptades i que passin els minuts.
Olelé, olalà, un shawarma amb tu és el millor que hi ha
Olelé, olalà, siusplau poco picante que no ho puc suportar.
I em reservo a la banqueta un parell de melodrames,
fan a l’esquerra i la dreta, són els típics trencacames.
I de quatre caixa o faixa, un accent agironat,
donaran joc les “V” baixes que m’esforço a remarcar.
I deixant-se caure a l’esquerra, pivot recuperador
Fixo la mirada a terra si la cosa va a pitjor.
De mitja punta fent boia, una cita intertextual,
diré: “m’agrada en Paul Auster, és boníssim, tal i qual”.
I tota l’artilleria la concentraré al davant,
a l’esquerra el Martin Códax evitant de marcar l’Orsai.
Olelé, olalà, un shawarma amb tu és el millor que hi ha
Olelé, olalà, per anar a fer amb tu una copa em vull classificar.
Doncs també et deixaré caure que allà a Sant Miquel del Fai
tinc caseta i que les taure i els aquari encaixem guai.
I de carrilers per banda, somriures adolescents,
tant repetits, tant estudiats, tant entrenats digitalment.
I amb la meva gran jugada, quatre notes a unissò,
et faig cometre una falta, dius: “adoro els cantautors”.
Davanter centre amb olfacte, hi ha una arrencada explosiva,
rematant centrada exacte si és que la centrada arriba...
-Nena, saps que tinc un grup? Toco a Els Amics de les Arts.
-Què?
-Els Amics de les Arts.
-Un grup de què?
-Música.
-Ah.
-Sí, de música.
-És que jo el rock català...no..
-No...?
-No...?
-No bueno és que...
-Que què?
-Que no és ben bé... no saps aquella que diu “ho sento mooolt”?
-Com?
-No res, tranquil·la, et porto a casa?
Olelé, olalà, un shawarma amb tu és el millor que hi ha
Olelé, olalà, demà hi ha la repesca i ho provarem d’arreglar.
Olelé, olalà, un shawarma amb tu és el millor que hi ha
Olelé, olalà, demà hi ha la repesca i ho provarem d’arreglar

dilluns, 28 de juny del 2010

(I) PopArb'10 - Rosa Luxemburg

Amb la quadricula tatuada en la sang,
així t'han educat, et volien castrar...
T'han anul·lat estirant-te en el temps,
t'han lligat mans i peus amb les seves banderes...
I ara que no vols acceptar que vas perdent
el dels ulls amb els anys
Ja no tens sentit dels temps,
et penses que ets immortal,
has d'omplir-te la vida...
Però encara pots veure-hi:
queda mitja vida, si vols apartar-te'n.
No et dic que em segueixis,
et dic que floreixis,
i que marxis lluny d'aquí

dimarts, 22 de juny del 2010

3 dies pel PopArb'10

El dia després sempre és d’a més a més.
Els records de la nit quan t’aixeques del llit són tan presents.
El dia després pot durar tres dies més...
Qui neteja els carrers? qui recull els papers?
Quan la festa s’acaba el dia ens delata!
No ho faré mai més, estaré per tu,
prou d’aquest color, amb tu és molt millor...
I amb aquesta melancolia que apareix de dia...
I amb aquesta melancolia...
Tothom et diu bon dia, per tu és bona nit.
La ciutat ja treballa quan te’n vas a dormir,
que bé que s’hi està al llit!
L’aurora és massa d’hora, el sol ens ha sorprès,
la ciutat ja treballa, jo no sé qui va al revés...
I amb aquesta melancolia que apareix de dia...
I amb aquesta melancolia que apareix de dia,
que apareix de dia!
I amb aquesta melancolia que apareix de dia!
Defugint pensaments! Fora remordiments!
El mal ja està fet!

dilluns, 21 de juny del 2010

El got no està mai ple del tot...

Vora la llar de foc
l’ampolla i el got
es posen d’acord
i mimen aquest joc.
Mentre l’ampolla es va
buidant pel seu broc,
ai quin cas!,
el got no està mai ple del tot.
Quin enrenou!
Això és un pou!
No en té mai prou!
Ai, las!, on és el vi del got?
Si no sou gens badoc
veureu que aquest joc
de l’ampolla i got
es juga a més d’un lloc.
Mentre el que penca es va
buidant poc a poc,
hi ha qui es beu el got,
l’eixuga tant com pot.
I al que és a dalt,
el capital no li fa mal?
Ai, las! Ell és el qui es beu el got.
Ai, las! Ell és el qui se’ns ho beu tot!

dimecres, 16 de juny del 2010

Vivint a cada instant

Visc la vida vivint a cada instant,
cec al que era demostres,
sord als teus laments.
El que et va seguir va acabar perdut,
sigues tu el que et quedes podrit.
Ara és el meu torn de parlar!
Els teus anys d'explicacions,
n'he tingut prou!
Ara em toc fer el meu camí,
veig als teus ulls la cara del fracàs,
no abandonaré, no em rendiré;
si t'interposes acabaré amb tu!
Tingue-ho clar, sóc capaç,
estic a punt, puc amb tu, estic aquí
em veus, em sents...
Fins al final dels reptes que m'he anat proposant,
estic segur que et menjaràs el teu discurs,
fart dels teus plors i fart dels teus consells,
perde't cabró em fots fàstic collons!
Fart del teu discurs, fart dels teus consells,
fart de tu!

divendres, 11 de juny del 2010

Bandera roja

Lluitant amb sang i suor
de la sang el seu color!!!
es el roig de la igualtat
unitat i voluntad.
Bandera roja. Es honor i dignitat!!!
Bandera roja. Es solidaritat!!!
Bandera roja. Es color de la venjança!!!
Onejant per tot el mon
Standart del proletariat!!!
destruint el feixisme
en nom de la llibertat!!!
Bandera roja. Es honor i dignitat!!!
Bandera roja. Es solidaritat!!!
Bandera roja. Es color de la venjança!!!
Homenatge a tots els soldats
caiguts en el combat!!!
es el crit de la victoria
recordant a Stalingrad!!!
Bandera roja. Es honor i dignitat!!!
Bandera roja. Es solidaritat!!!
Bandera roja. Es color de la venjança!!!