Que la vida són dos dies

MÉS FOTOS I MÉS GRANS... (aquí) 

En un món ple de cabòries
On mana la ressignació
Els somnis no escapen
De no ser més que una il·lusió
Que tot allò que fem,
Que tot allò que som
És la vida
Que et dóna raons
I digueu, i digueu el que vulgueu
Que la vida són dos dies
I a mi no me’ls traureu
Que potser jo semblo estrany
Que potser sóc un malalt
Però m’he acostumat a viure
Com si hagués de morir demà
Ma mare ja m’ho deia
Que no em precipités
Però a mi la pluja m’agrada
Em refresca el cervell
Que el riure és cirera
I la pena poca feina
Que de cadires
N’hi ha per dar i per vendre
I digueu, i digueu el que vulgueu
Que la vida són dos dies
I a mi no me’ls traureu
Que potser jo semblo estrany
Que potser sóc un malalt
Però m’he acostumat a viure
Com si hagués de morir demà
Que si obro la finestra
És perquè fa calor
Que si m’ajunto a les més lletges
És per compassió
Que no trafico amb el que penso
Encara que sigui bo
Que se trepitjo quan camino
És per fer-te por
Que tot allò que fem
Que tot allò que som
És la vida
Que et dóna raons
I digueu, i digueu el que vulgueu
Que la vida són dos dies
I a mi no me’ls traureu
Que potser jo semblo estrany
Que potser sóc un malalt
Però m’he acostumat a viure
Com si hagués de morir demà

Quan el català, sortia a la mar...

ALGUNA FOTO MÉS...

El meu avi va anar a Cuba

a bordo del Català

el millor barco de guerra
de la flota d'ultramar.

El timoner i el nostre amo

i catorze mariners

eren nascuts a Calella,

eren nascuts, a Palafrugells.

Quan el català, sortia a la mar,

els nois de Calella, feien un cremat,

mans a la guitarra

solien cantar, solien cantar:

Visca Catalunya! Visca el Català!

Arribaren temps de guerra,

de perfídies i traïcions

i en el mar de les Antilles

retronaren els canons.

Els mariners de Calella

i el meu avi en mig de tots

varen morir a coberta,

varen morir, al peu del canó.

Quan el 'Català', sortia a la mar,

cridava el meu avi: Apa nois que és tard!

però el valents de bordo,

no varen tornar, no varen tornar...

tingueren la culpa, els Americans!

Volem, volem...

No en volem cap que no vagi borratxo,

no en volem cap que no vagi ben gat.

Volem, volem, volem que estiguin tots borratxos.

Volem, volem, volem que estiguin tots contents.

El banyuls, la burreta, la mentideta i el muscat,

la pomada, unes herbes, un cubata, un conyac,

la barreja, el vi ranci, calissai i el priorat,

la cervesa, la ratafia, el moscatell i el mesclat,

un cremat de rom de cuba, un xartrès, un rebentat,

una aigua de València, aromes de Montserrat,

el plisplai, la mamadeta, vi de missa i el maumau,

un arròs, un caliquenyo i una tassa de mesclat.

Si n'eren tres tambors, venien de la bodega

i el més petit de tots ja va caure per terra.

Tocar de peus a terra

MÉS FOTOS...

Tombant perdut fent cercles, buscant forats per on escapar,
perdut, demano ajuda… em tanquen les portes.
He de seguir aquell fil que he anat deixant darrere el meu pas,

em portarà a l’origen d’aquesta condemna.

Laberints custodiats per monstres, fills d’un brau que violà la mare.

Vull volar, sortir d’aquest mite, a prop del sol s’han cremat les ales de paper.

Surt llum al fons del passadís, sota una porta,

el funcionari és a dins, tancat, fent els seus comptes.

Ve el minotaure corrent cap a mi,

i ara em trobo tot sol davant del perill.

He perdut el temps buscant la sortida…

Laberints custodiats per monstres, fills d’un brau que violà la mare.

Vull volar, sortir d’aquest mite, a prop del sol s’han cremat les ales de paper.

Estatuts! Estatuts!

Vull ser com Prometeu, pispar-li el foc al deus.

Tocar de peus a terra, donar-li al poble allò que és seu.

Organitzant-nos lliurement, obrint les portes,

compartirem tot allò que hem anat aprenent.

Simplificarem les relacions, a igual treball el mateix sou.

Tirarem pel dret, ja prou de fer tombs, fer tombs, fer tombs!

Condemnat, encadenat a roques, l’àliga m’ha menjat el fetge.

He sobreviscut, he tornat a créixer per patir

veient com se’m menja un altre estat.

Laberints custodiats per monstres, fills d’un brau que violà la mare.

Vull volar, sortir d’aquest mite, a prop del sol s’han cremat les ales de paper.

Grinyolen les bigues de tant pes, s’esquerden i cauen totes les parets.

Surto entre les runes, veig la llum. Miro a l’horitzó… puc veure el futur.

Buscant la veritat

Cada dia de la vida
M'aixeco diferent

Ahir estava a la glòria

Avui molt malament

M'invento mil històries

Per veure-ho tot més clar

Però quan tinc la teoria

La pura realitat la fa canviar

Faig la llista de les coses

Que vull arribar a fer

Em marco els objectius

Hauria d'anar bé

Defujo frustacions

Buscant una sortida

Però no existeix la brúixula

Que indiqui com anar per aquesta vida

Hauré de respirar / Mirant cap a l'orient

Hauré de fer tai-xi / Hauré de fer un bonsai

I és que provo mil maneres de trobar el meu benestar

Em miro i em pregunto fins on puc arribar

Sense perdre el nord

I és que faci el que faci

Tinc la sensació

Que he donat molt més

Del que no he rebut jo

Buscant la veritat

M'he trobat mitja mentida

Però si tinc una moneda

Tot funciona ben de pressa i de seguida

De petit ho imaginava

Tot molt més senzill

Jo vull ser bomber

Tenir dona i fills

M'aixeco aquest matí

Mirant per la finestra

I penso en quantes coses s'han de fer

Fins arribar a la funesta

Hauré de meditar / Mirant el sol ixent

Hauré de fer tai-xi / Hauré de fer un bonsai

I és que provo mil maneres...

Converses i riures...

MÉS FOTOS AQUÍ!!!

En un jeep travessant el desert amb 39 de febre
La lluna plena il·lumina el camí, el meu cap desvarieja 

L'anglès que condueix em desvetlla d'un son feble 

Em toca el braç i diu: s'ha mort en Michael Jackson

Nagasaki es desperta pensant que el pitjor ha passat

La senyora Tanaka compra verdures per fer el dinar

Avui és l'aniversari del seu fill, que en fa 23 

Dos iens a la ma, tot resplandeix i després, res

Al creuer, l'orquestra avorreix les llagostes de l'aquari

i les apostes dels jubilats no faran a ningú milionari

Ningú sap que un home ebri acaba de caure per la borda

El vaixell s'allunya i el mar immens és tomba i ossari 

Converses i riures, soroll de copes i olor de menjar

Tot flota en l'ambient quan em poso el pijama badallant

La digestió em fa somiar que camino amb els peus encadenats

M'aixeco a pixar a les tres i penso que algun dia tots serem morts 

2n Combat de Corrandes

MÉS FOTOS AQUÍ

Sé que n'hi ha per totes bandes 

però de tots és ben sabut 

doncs que les millors corrandes 

es canten a Montagut