dissabte, 7 de maig de 2011

Et pintaré un bigoti amb boli vermell







Et pintaré un bigoti amb boli vermell
En aquella foto que ens vam fer a París.
Et pintaré un bigoti amb boli vermell
En aquella foto que no puc sofrir.
I a mi em pintaré cabells arrissats, ben llargs.
Per transformar en divertits aquells moments que no van ser-ho.
Et pintaré un bigoti amb boli vermell
En aquella foto que ens vam fer a París.
Et pintaré un bigoti amb boli vermell
En aquella foto que no puc sofrir.
Ja que no te’l puc pintar de veritat, ben llarg.
Per veure’t un pèl divertit, tu que no ho ets ni mai vas ser-ho.
Et pintaré un bigoti amb boli vermell
En aquella foto que ens vam fer a París.
Et pintaré un bigoti amb boli vermell
En aquella foto que no puc sofrir.
I imaginaré que el viatge tampoc no va ser, tan llarg,
I imaginaré que de tan bonic fins i tot tornaria a fer-lo.
Et pintaré un bigoti amb boli vermell
En aquella foto que ens vam fer a París.
Et pintaré un bigoti amb boli vermell
En aquella foto que no puc sofrir.
I et pintaré una berruga i un moc que et cau, ben llarg,
Per transformar en divertit tot allò que no va ser-ho.
Per transformar en divertit allò que recordo llarg i trist,
Tan llarg, tan trist,
Però que de fet... Tant no va ser-ho.

1 comentari:

Roser Ortiz ha dit...

Lletra i a les fotos Anna Roig i l'ombre de Ton Chien a l'auditori de Vilafranca del Penedès, en la presentació del nou cd "Bigoti Vermell".

SALUT!!!