Tancat per VACANCES!!!

podeu veure totes les meves fotos aquí

Com un record d'infantesa 
sempre recordaré 
a la Teresa, 
ballant el vals. 
Potser fou l'ultim fet 
amb algú que estimés 
abans que un bombardeig 
la tornés boja. 
Tots els xiquets la seguíem 
i en un solar apartat ens instruíem 
al seu voltant. 
Mig descabellonada 
ens mostrava les cuixes 
i ens donava lliçons 
d'anatomia. 
Ella ens va dir d'on veníem. 
I que els reis de l'Orient 
no existien. 
Ni llops ni esperits. 
Ens parlava de l'amor 
com la cosa més Bonica 
i preciosa. 
Sense pecats. 
Ens ensenyà a ballar 
a cantar i a estimar. 
D'això ella era 
la que més sabia. 
Amb una floreta al seu cap 
i un mocador negre al coll 
i faldes llargues 
i un cigarret. 
Vas ser la riota dels grans, 
i la mestra més volguda. 
dels infants. 
Ara de gran comprenc 
Tot el que per tu sent 
i et llence un homenatge 
als quatre vents. 
Com un record d'infantesa 
sempre et recordaré a tu, 
Teresa, 
ballant el vals.

PopArb'11 (dissabte)

 Illa Carolina

Wantun

 La Iaia

 Refree

 Estúpida Erikah

 Senior i el Cor Brutal

 El Petit de Cal Eril

 Mine!

 The New Raemon

 Antònia Font

 El Guincho

 Guillamino

aquí totes les fotos del PopArb'11

Bosses de plàstic, cintes de casset,
matar d'explosió, uralita, kleenex, tampax,
rellotge de quars, polièster, radar, cinema,
fusió nuclear, cremallera, màquina d'escriure qwerty,
bomba atòmica, turbina, vitroceràmica, bolígraf,
llum estroboscòpica, biquini, plaques solars,
totes ses coses modernes han esperat molt,
llenguatge binari, theremin, minifalda, nilon.
Totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes han esperat molt..
totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes s'han enfadat molt.
Flors a taula, papallones indecises,
peus a sabates, pintura invisible,
setze megapíxels, milers de milions de microones,
cent frigories només, dues fregones.
Totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes han esperat molt..
totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes s'han enfadat molt.
Totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes han esperat molt

PopArb'11 (divendres)

Nacho Umbert & La Compañia

4t 1a

Thelemáticos

Mazoni

Oliva Trencada 

Inspira

Gentle Music Men

 Manel

Vius en un full en blanc

Dins  un calaix d’un despatx

Un desert de paper sense dunes, sense temps

No saps com hi has arribat

Els records es van esborrant

Però dins teu vols creure

Que algú t’està esperant a casa

Cansat i despullat

Mires enlaire sorprès

Un astre estrany

Amb forma de forat del pany

Potser t’hauràs d’esperar

Al pròxim eclipsi de clau

I dins teu

Confies

que algú t’està esperant a casa

Vius en un full en blanc

Dins un calaix d’un despatx

Presó  de cel.lulosa

Erma d’idees i escrits

Que és el que devies fer

Per quedar atrapat aquí

Ulisses

Reacciona


Els pretendents fan cua a casa

Vijazz (V) - Tower of Power

aquí totes les meves fotos del VIJAZZ 2011

 No vagis a la mar

a encomanar les penes,

no vagis a la mar

les aigües en van plenes.

 Vora, vora del port

hi ha una vella taverna,

vora, vora del port

un bar de mala mort.

Una bota de rom

i una altra d’aiguardent,

una bota de rom

i molta olor de gent.

No siguis sol a beure

ni sol a rumiar,

no siguis sol a beure

que el vi et condemnarà.

 El primer brindis va

per companys i companyes,

el segon anirà

pels qui els han crescut banyes.

 El tercer libació

a la salut dels pobres,

no és amb mala intenció

deixar al burgès les sobres.

 Atents, amics, encara

al següent got de vi:

beneirem la mare

que a tots ens va parir.

 La copa que fa cinc

pel gran Pare Noè,

la copa que fa sis

pels diables del cafè.

 Quan el sis serà buit

maleirem l’infern,

la copa que fa vuit

el clero i el govern.

 El got de comiat

el cantarem tots junts,

el got de comiat,

un rèquiem pels difunts.

Vijazz (IV) - Terence Blanchard

+ fotos aquí...

Sé pels antics oracles 

que ets com un escull jove i valent 

i que en els teus cabells d’algues i curculles 

jo aprendré els camins tan difícils 

del vent. 

Que el teu pit contra la mar, 

que els teus ulls contra la llum 

són només el senyal de la teva 

primavera 

i que encara no tens por del teu 

orgull. 

Jo, adorador de les branques 

d’olivera 

captiu dels raigs del sol, 

amb una magrana d’estels com únic 

present, vinc a tu 

i despullo el meu pit per 

encadenar-lo al teu. 

Astre d’amor, 

mestre de la llum, 

llavi rogent d’alba en toc, 

per qui amb afany visc i sóc. 

I és que tant, tant val la vida 

que el cor meu, teu, no sap viure 

tot veient que tant, tant curta 

la seva mida és. 

I és així, sí, dol i fira, 

però no tens, tinc, millor amiga 

que aquest fil fi que embasta 

un espai i un temps tan breu. 

Omplo el got de vi amb la llum 

d’un sol naixent 

per tants amics que vindran 

a enjoiar el nostre present. 

Bec pel seu destí, que els hi sigui 

generós, 

perquè floreixin en ells somnis 

que tu i jo avui sembrem. 

I és que tant, tant val la vida 

que el cor teu, meu, no sap viure 

tot veient que tant, tant curta 

la seva mida és. 

Si és un joc, goig i aventura, 

si és un plany, guany per a la lluita 

i un alè ple que ens empeny fins 

al darrer anhel. 

Omplo el got de vi amb la llum 

d’un sol ponent 

per tants amics ara absents que 

van senyalant el camí. 

Bec pel seu ahir, pel coratge 

del seu gest. 

Que el riure net dels infants 

faci el seu repòs ben feliç!