dilluns, 28 de febrer de 2011

Eina, política i rock!







I si et lleves agobiat perquè no trobes cap curro
i els ajuts s’han acabat tu busques eines, actitud i força!
Eina, política i rock!
No et mengis més el cap, no li dones més voltes
només has de mirar tot el que t’envolta:
les guerres, l’atur, racisme, les drogues…
Riqueses per als rics, per als pobres les sobres.
Qui arbitra el partit, s’ha forrat vestit amb toga
i treballa a Madrid a prop de la Moncloa.
Ell viu molt lluny de tu, té grans amics a casa
i no es preocuparà de res del que a tu et passa.
I si et lleves agobiat perquè no trobes cap curro
i els ajuts s’han acabat tu busques eines, actitud i força!
Eina, política i rock!
Ni rastre de justícia quan fan el repartiment,
polítics corruptes fan lleis al parlament.
Parlem de democràcia, parlem però baixet,
que les parets escolten i diran que sóc violent.
Aquesta democràcia avui està podrida,
tu tries el voltor que les butxaques et buida,
però si no els votes no tens representació,
quedes fora de la llei i et censuren l’opinió.
Em diràs que estic flipant i que se m’ha anat la “flapa”,
que t’estic inflant el cap, que t’estic fotent la “xapa”.
Però escolta’m un moment, jo parlo del que a tu et passa
de per què no tens treball i no pots pagar una casa.
Et controlen la vida, la coca també.
Et roben la feina que ells mai no han fet.
Ells són uns paràsits que viuen de tu;
si tu no et defenses ho tens molt fotut.
I si et lleves agobiat perquè no trobes cap curro
i els ajuts s’han acabat tu busques eines, actitud i força!
Eina, política i rock!
(“Yes, we can!”) Podem somiar desperts, 
(“Yes, we can!”) amb el cervell encès.
(“Yes, we can!”) Podem somiar desperts 
si tenim la maquinària de part nostra!

diumenge, 20 de febrer de 2011

Transglosadors'11















Canta, canta,
canta, canta Perpinyà.
Canta que canta Perpinyà
quan l'alba desperta la plana,
que a l'horitzó blau de la mar
ix el sol groc com una grana.
Canta que canta Perpinyà
quan es fan rosses les muntanyes,
que pels carrers tothom s'afanya
cap a l'amor, cap al treball.
Perpinyà canta el sol que lluu,
la bellesa de la diada
amb un bufec de tramuntana
que fa volar sobre els genolls
les faldilles de tot color.
Perpinyà canta el Castellet,
la vermellor de les rajoles,
el Castell dels Reis de Mallorca
que vigila del cim de tot
la riquesa del Rosselló.
A la Llotja ballen sardanes;
els de Sant Jaume han tots baixat,
i s'hi barregen veus germanes
des dels poblets fins la ciutat,
lligant amics i enamorats.
Els vells de sota "les platanes",
tot resant el fil del passat,
diuen que els balls del jovent d'ara
no valen les danses d'abans,
i és que els vint anys no tornaran.

dimarts, 15 de febrer de 2011

Festes Decennals - Valls (III)






Sento l'olor de la nit que s'atansa en misteri.
Adéu sol.
M'enterboleix la ment, em desperta els sentits,
fa tant temps que no em sentia tan sol.
I baixo al carrer que he de treure diners,
i em cago en el caixer que em diu que no tinc ni un ral.
Avui, no em cal.
M'ha trucat el Miquel i que ell li cauen del cel
i avui m'invita a volar, avui volarà, diu avui volarà.
Avui volarà, avui volarà...
La nit ha caigut dels fars als fanals,
passen blancs i vermells,
i els dos junts ballant amb ells
i entre l'ombra i la llum de mil bars plens de fum,
com si fóssim germans, ens coneguéssim de fa mil anys.
Som cinc mil que ballem entre el cel i l'infern,
no vull que em facis petons, però, follem.
Follem. Follem. Follem. Follem.

dijous, 10 de febrer de 2011

Festes Decennals - Valls'11 (II)


















Hem passat tota la vida 
amb la sal en la ferida 
mai no h acurat. 
Hem viscut un llarg viatge 
i encara ens queda coratge 
per avançar. 
Hem rigut, també hem plorat 
hem parlat, també hem callat 
hem lluitat i hem fracassat 
però encara ens queda un combat. 
Un altre dia a començat… 
I ara hem pres la iniciativa 
plantant cara a la mentida 
no fallarem!! 
I amb les cartes de la vida 
juguem la seua partida 
no ens rendirem!! 
La victòria ens sorprendrà 
si la continuem buscant 
i amb les nostres pròpies mans 
preparem un nou combat. 
Un altre dia ha començat… 
No vull ser més ningú 
quan passe pel teu costat 
ni sentir-me lluny de tu 
quan em torne a equivocar. 
Vull que fem el camí junts 
acabar el que hem començat 
per quan vinga un altre juny 
preparem l´últim combat… 
L´últim combat! 
Hem viscut els nostres dies 
amb velles alegries 
que ens han deixat. 
A vegades les recordes 
com si foren velles ombres 
que no han marxat. 
Hem rigut, també hem plorat 
hem parlat, també hem callat 
hem lluitat i hem fracassat 
però encara ens queda un combat. 
Un altre dia a començat… 
I si al final de la partida 
va i resulta divertida 
ho agrairem. 
Hem passat tota la vida 
plantant cara a la utopia 
no callarem! 
La victòria ens sorprendrà 
si la continuem buscant 
i amb les nostres pròpies mans 
preparem un nou combat. 
Un altre dia ha començat… 
No vull ser més ningú 
quan passe pel teu costat 
ni sentir-me lluny de tu 
quan em torne a equivocar. 
Vull que fem el camí junts 
acabar el que hem començat 
per quan vinga un altre juny 
preparem l´últim combat… 
L´últim combat!

dimarts, 8 de febrer de 2011

Festes Decennals - Valls'11 (I)







 Sóc navegant solitari,
sóc mariner sense port.
Mai no he tingut calendari,
el meu rellotge sóc jo,
que no tinc segons i que allargo les hores.
Tu, vell timó que m'ajudes,
la meva terra sou tu i el vent;
treu-me d'aquesta tempesta,
treu-me que ja no puc més,
seguint una estrella potser em vaig perdre el cel.
Vaig perdre el seny.
Dóna'm força per cridar,
que no sóc d'aquí, tampoc sóc d'allà,
la meva terra és el mar.
Dóna'm força per cridar,
que jo sóc de mi, no sóc de ningú
i sempre així serà.
Vaig néixer sense fronteres,
no crec en les possessions,
doncs penso que hi ha massa coses
que ens separen i tots som del mateix món,
no crec en nacions ni en obligacions.
Dóna'm força per cridar,
que no sóc d'aquí, tampoc sóc d'allà,
sóc part de l'oceà.
Dóna'm força per cridar, que jo sóc de mi,
no sóc de ningú,
la meva terra és el mar fet d'aigua i sal.
Sota l'aigua no hi ha peles ni banderes ni nacions
el silenci que m'envolta és la solfa que em fa viure,
viure i ser lliure, lliure!
Dóna'm força per cridar, que si l'aigua és amor,
jo de pedra no sóc, mulla'm un altre cop.
Dóna'm força torna'm boig, que si l'aigua és amor,
jo de pedra no sóc, mulla'm un altre cop
dins el cor.