Fem força...

Amb paella, fruit i calçotada
omplim la panxa, fem força per lluitar.
Amb burret, barreja i pomada
per la Victòria aviat podrem brindar.
La nostra terra ha sigut i serà
castell, sardana, jota i mesclatà.
Per això s’escolta aquest clam
això no és espanya

n'estem fins als...

De racistes i mamons,
n'estem fins als collons.
Força bruta i canons,
n'estem fins als collons

Un sol pas...

No hi ha pas cap principi

que m'apropi a vosaltres,

els qui presumiu de vestit nous

i de colls durs innumerables.

He esbrinat que puc viure

ben lluny del vostre món.

D'aquí a odiar-vos hi ha un sol pas,

que diuen

Sol i Serena

Cal ser optimista

trobo un pètal

marcit entre els fulls

d'un llibre

però l'optimisme a ultrança

porta a les desil·lusions

L'art

Veig l'art i la literatura

com un possible

eixamplament

d'horitzons cap a la

llibertat

Xavier Baró

El món que fred quan no hi ha somnis!

Cartes d'amor que endolcen naufragis;

que fugen com la papallona de maig

d'on hi ha el perill de ser tocats.

Vendre el combat deu ser l'infern,

la por fa la resta, el pou es fa etern

Gadegang

Aixeca't

i mou-te

Amb un parell de "pebrots"

Farts de tot i farts de vosaltres,
que us imposeu sobre nosaltres
gràcies a la nostra por no som allò que som,
si allò que voleu veure que som
vosaltres que convertiu el somnis en malsons
un per un
vosaltres que ens trenqueu totes les il·lusions
una per una
vosaltres que ens feu sentir menys que res
un per un

Miss Carrussel

Sofreixo l'obscura

pressió del temps

-callades distàncies,

records insepults-

damunt la memòria

i dintre la sang

PopArb'07

S'amor que se perd se'n va amb una foto,

s'amor boca se perd se'n va amb una moto,
t'aixeques malalt, te menges un polo,
tifons i huracans, tifons i huracans,
tifons i huracans, t'aixequen es cotxo,
i un punki tirat se fa un calimotxo,
Tu m'entens,
jo sé que tu m'entens.

La Troba Kung-Fú

És quan ric que em veig gepic

al bassal de sota l'era,

em vesteixo d'home antic

i empaito la masovera,

i entre pineda i garric

planto la meva bandera;

amb una agulla sequera

mato al monstre que no dic

Celtas Cortos

Pues es que estaba aquí solo

me había puesto a recordar

me entro la melancolía

y te tenia que hablar

¿Recuerdas aquella noche

en la cabaña del Turmo?

Las risas que nos hacíamos antes todos juntos

hoy no queda casi nadie de los de antes

y los que hay han cambiado,

han cambiado, SI!

Betagarri a l'acampada

Si estirem tots, ella caurà

i molt de temps no pot durar,

segur que tomba, tomba, tomba

ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí

i tu l'estires fort per allà,

segur que tomba, tomba, tomba,

i ens podrem alliberar

Acampada Jove'07

¿Qué nos hace pensar que somos mejores

que el resto de especies y que el resto de animales

que pisan el mismo suelo, beben el mismo agua

y respiran el mismo aire contaminado por los hombres?

Hombres y mujeres que se dicen superiores,

hombres y mujeres que han sabido acomodarse a la barbarie

y a la injusticia de un mundo construido a su medida.

Dimecres de gresca

T'esperen a la porta, vestits igual que fa vint anys,

el mateix verd de sempre, quasi els olores la sang

El temps que dura una paraula,

han segrestat la teva innocència.

El teu somni per ells sempre ha estat massa car,

no te'l podran comprar, i ho hauran de distorsionar

Engegaran la maquinària de l'estat,

recorreràs mig món, llit tortura, tot pagat

Si aquesta és la coherència de la nostra vida,

la seobediència segueix sent l'única sortida.

Se'm moren les plantes...

Em posen a prova perquè saben com sóc
que no toco de peus a terra,
que quan se'm demana no hi sóc
que tot el que creix mor poc a poc
quan la constància flaqueja
si et distreus perds el nord
se'm moren les plantes i em poso molt trist
però no perdo l'esperança

compro llavors al florista cada matí

La nit és seva...

No ben retut encara, l'embriac

assaboreix la plàcida boirina,

preludi d'un naufragi molt proper.

Amb gest absent, deslliga la paraula

en devessall de greuges, massa temps

presoners del pudor i de les formes;

la nit és seva fins aquell instant.

Apendre a viure

La família, les mentides, no poden anar passant

la vida va corrent de forma contundent

no has de sentir el que no vols sentir,

no estàs obligat a estar-ne enamorat

has d’escoltar perquè és maco escoltar

i has de follar perquè és maco follar

has d’aprendre a viure com si no hi hagués demà

i has de volar per tenir ganes de riure

Sepultura

Moria lentament

entre els meus braços.

Al cel sutjós

d'una ciutat nostra i estranya

on tot era tardor,

l'alba mentia,

un altre cop mentia!

Ai, sense arrels cessa la flama!

At Versaris

Qui paga mana i només d'ell emana

la única veritat que la realitat amaga.

De cara bonica, de gent amarga, de cor agre

precarietat afable esclavatge agradable.

Ja saps que qui paga mana i qui mana no paga

i qui no mana no cobra, i qui no cobra sobra perquè no paga.

I així es propaga aquest cercle viciós del capital

des del bressol fins el putu funeral.

David Rosell

Amb només un moment tu pots ser un heroi,

la consciència està al teu cos.

És moment de saber apreciar el que

ha creat el lloc on ets,

perquè potser un dia no hi haurà res més

però si reacciones tu

res no és per sempre,

el món espera avui un nou camí.

Sent l'energia i accepta la vida amb honor.

Pren la consciència i viu...

Sidonie al Senglar

Es la última canción

van a dar la luz

fin del hechizo

salgo afuera y bajo el sol

hay cadáveres exquisitos y sé

que todos quieren llegar al Edén

Fermin Muguruza

Ez dakit zer pasatzen den
azken aldi hontan
jendea hasi dela dantzatzen sarritan
zerbait ikustekoa du
bi falta direlakoz
«Recuento generalean»
Sarri, Sarri, Sarri, Sarri, Sarri, Sarri

Saludant des del Senglar

Hi ha algú que viu d'arrancar-nos l'ànima.

Arreu del món hi ha algú que viu

d'arrancar-nos l'ànima.

Saludant des d'aqui,

la revolta de l'ànima al món.

Saludant des d'aquí,

la victòria dels pobles del món.

Propera parada, SENGLAR ROCK

Però el camí va ser bonic de viure

amb el bullici i els anants i vinents

de la ciutat, on tothom sembla lliure

dins la quadrícula que fan establiments,

corts, tendes, cases, treballs, labors i horaris.

Quina delícia veure's dintre el borboll

com un més, saludar els operaris

Les arrels

Les arrels de l'arbre estúpid

també són fondes, molt!

xuclen i viuen de la vergonya

(la mala honra).

La seva força i el seu ciment

és l'egoisme -mala balança-

(mala gelosa!)

Ep, que el Xeic en fa QUARANTA!

Potser t’hem fet

prou la pilota

i és hora que anem al gra

fóra un detall

el correspondre

la ronda podries pagar

avui fas anys

tu no ens enganyes

"La por"

Por de no conviure

com tothom qui creix;

de ser massa lliure

i d'haver de riure

sol amb mi mateix

Nit màgica...!

Avui és nit de Sant Joan,

vestirem amb robes velles.

Nit de màgia, nit de foc,

dimonis i fogateres.

Acaba sa primavera,

s’estiu comença a guaitar.

En aquest vespre de juny,

de festa hem de rebentar

Skatalà

Això que escoltes no és el bufar del vent

ni és el so de les fulles caient,

això que escoltes és la llufa amb llepeta

és la palometa del tio Manel.

Això que beus no és un líquid pudent

no és la teva Estrella corrent,

això que beus és la birra amb rebaba

la birra amb rebaba del tio Manel.

Bèsties...!

I pensar que l'home és una bèstia

tan desenvolupada i enginyosa!

Especialment apta per al dolor,

però capaç de gaudi com cap altra!

Si s'hagués mantingut més bèstia,

més natural i genuí,

hauria estat potser feliç

-proporcions guardades-

entre totes les bèsties.

Culturaviva

Tinc una llengua tan viva

com les més vives que hi ha.

Si quan parlo s'esparveren

jo que sí, em poso a cantar,

canto i canto i cantaria

si pogués més fort i clar.

Quan les cançons siguin pedres

vinga fones i al combat

Al Tall

Hi ha un licor en la resina

dels antics oliverars

que fa tendra la memòria

i aclareix la veritat.

Lladres que entreu per Almansa

no sou lladres de saqueig,

que ens poseu la cova en casa

i des d’ella governeu.

Moltes cicatrius...

Jo no em penso rendir
tots nosaltres tenim
les nostres cicatrius
doncs llavors ells també
deuen tenir les seves

Somnis de llibertat!

Els matins han canviat foscor per voluntat;
parets comunicant somnis de llibertat;
als malsons amagats no olorarà a cremat;
de dalt de tot caldrà fer un pas més endavant
we’ll back to fight together

perquè cada temps té
el seu propi temps,
per a avui guanyarem
la paraula i els drets

Tres voltes rebel

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel

Antiherois

Tot és molt fabulós,

misteriós, somiador.

Jo vull fer amb tu

aquest viatge estrany

i molt llunyà.

Has de viure ben despert

no mirar cap enrere mai

només així, ben a l'aguait,

podràs triomfar.

Vivim!

Mori la Mort i cridem junts «Vivim!»,

fineixi el Temps, els temps eterns jo era

i jo seré; batem les pols de l’era

on som, plegats, de polseguera i llim.

Ni el Cor al sol, ni l’Ànima en tenebra

ni el Cos de dol, ni la Ment sota el gebre:

fora del Tot mes rítmics en els rims

d’escarnits llimbs que al·literen els mims:

«Mori l’Amor que el somni recupera,

Visqui la Mort que l’Amor regenera!»

La guitarra...

El dineral sí que no s'equivoca,

el cotxe amb rodes blanques del macarra

de mitjons blancs, la blancor de la coca

ratllant el marbre negre de la barra

d'un club tancat on la guitarra evoca

fam i pobresa perquè el ric bandarra

pugui permetre's dir, plena la boca,

que estima la duresa de la parra

Ensaladilla So Insistent

Amb un sabatoll vell, llençat des d'una

distància prudent, pots fer a miques,

sense cap risc, la lluna de l'armari.

No t'entretinguis a collir-ne els trossos

surt de la cambra.

Tanca la porta amb clau i llença

la clau al riu

Reveixí

A sota d'aquell pi
s'hi amaga un reveixí
se'l miren a l'oblit,
se'l miren treient pit,
ells saben com se diu
però marxen, peus calents
trepitjen l'escorpí
respiren cap endins

Got ple...!

El bar ja està buit.

Soroll de gots que es renten.

L'haixix, ja consumit,

i el tabac que ha sobrat,

escampat per la taula.

La música, sonant

debades, poca-solta.

Coordinadora Reusenca Independent

El campanar de la Prioral és el teu símbol medieval
De cal Navàs al Pere Mata hi ha una llarga caminata
Tenim teatres elitistes i edificis modernistes
Quina cultura el Centre Lectura i cada mes una factura
I amb l'hoquei sobre patins sempre la fiquem endins
També tenim un aeroport i a d'altres llocs sols tenen port
Mercat Central, Fira de Mostres... tot això són coses nostres

Visca la Palma, el Carrilet, la Pastoreta i el Vitxet.

Lliga Nacional de Glosa

Us fieu massa de les aparences perquè

us creieu que les coses només poden ser

d'una manera o perquè dir les coses tal

com són és massa perillós.

Les aparences representen l'ordre

Que parli el poble!

El poble és el conjunt del nostre esforç,

és la meva petita mort i la vostra petita mort.

El poble és tu i tu i tu

i tot d'altra gent que no coneixes,

i els teus secrets

i els secrets dels altres.

El poble és tothom,

el poble és ningú.

Guillamino

Per ser feliç, mortal,

camina sempre

i oblida

Acte central...

Tu dius que gris, i aquell marró,

i de seguida ja t'han canviat de pis.

No cal dubtar, que no és parlant,

sinó amb gaiato, que tot anirà canviant.

O juguem tots o estripem la baralla.

Boig el que calla, o a l'ull té palla.

a la meva panxa no!

El Panxo (mosso) digué al Pinxo (l'okupa)
"vols que et punxi amb un punxó?"
i l'okupa digué al mosso
"punxa't si vols, però a la meva panxa no"