Una guitarra per poder somiar...

Vas marxar de casa,

als carrers tot estava cremat.

Buscaves bones cartes,

vas arribar al final de la ciutat.

Sense res a perdre,

el que tenies havia de canviar.

Tampoc res en què creure

una guitarra per poder somiar.

La vida espera

dies de carretera

la vida espera

mai no vas voler tornar enrere

el món era a les teves mans.

Vivint contra les cordes

eres feliç però no en tenies prou

series part de la història

i fins i tot potser el nou rei del rock.

Pel camí de la fama,

allà on anaves mai no estaves sol

però a part de la guitarra

l’únic amic fidel era l’alcohol.

Si cada dia està més lluny

tot el que has somiat

potser ha arribat l’hora de despertar.

Caigut de les estrelles

avui alguns creuen que ho has perdut tot

rodant per la cuneta,

cantes content una vella cançó.

La vida espera

dies de carretera

la vida espera

mai no vas voler tornar enrere

el món és a les teves mans.

Si cada dia està més lluny

tot el que has somiat

potser ha arribat l’hora de despertar.

Sentir a la cara un altre cop

el vent glaçat del nord,

i si estàs sol poder confiar en la sort

necessito un respir...

Hi ha un ritme frenètic que m’ha segrestat el cos:
recorre les meves venes i s’endinsa en el meu cap,
provo de deslliurar-me d’aquest ritme trepidant,
però és un batec irresistible i deixo que em lligui de mans.
Respir, necessito un respir.
Respir, necessito un respir.
Recorre les meves venes i s’endinsa en el meu cap
i es barreja amb pensaments que m’espien d’amagat.
S’agiten amb tanta pressa, sortiran tots disparats.
Giren, giren, volen, volen, el meu cos està atrapat.
Aire, aire, necessito aire,
aire, aire, no puc respirar.
Una explosió m’encén, un ritme boig em mou el cos,
un compàs endimoniat que m’ha posseït del tot,
una mescla perillosa, el motor està cremant.
Que algú trepitgi el fre perquè el meu cos no pot parar.
Aire, aire, necessito aire,
aire, aire, no puc respirar.
Aire, aire, una mica d’aire,
aire, aire, no puc respirar
Atrapat en el temps...
Respira, una mica d’aire,
frena que se m’emporta l’aire.
Segueix el teu rumb, apuja el volum.
Bum bum, batega la nit enmig del fum.
Una mica d’aire, el compàs m’ha atrapat

El sexe és com la grip...

Digues-me què vols fer,
avui dius sí, demà no ho sé
i digues-me on vols anar a parar,
només m'has de dir com hi he d'arribar
i digues-me si ha de ser amb mi,
no em facis anar per tornar a venir.
L'amor és com la grip,
s'agafa al carrer i s'acaba al llit.
L'amor és com la grip,
s'agafa al carrer i s'acaba al llit.
Digues-me si estàs aquí,
digues-me si vols dormir amb mi,
si penses sortir a ballar,
el que penses t'ho podré cantar
i l'endemà al matí desperta'm,
si vols, abans de sortir.
El sexe és com la grip,
s'agafa al carrer i s'acaba al llit.
El sexe és com la grip,
s'agafa al carrer i s'acaba al llit.
A l'estiu tota cuca viu
i a l'hivern has de tornar al niu,
no em diguis que el que vols fer
és vendre les cadires i anar de lloguer,
ningú no ens comprendrà,
però nosaltres sabrem la veritat.
La vida és com la grip,
s'agafa al carrer i s'acaba al llit.

punt de trobada al CAT

Per la llibertat

no cal morir, cal néixer

novament, plorar del tot

les llàgrimes antigues

i ja, ben nets i anònims, fer memòria:

damunt la terra seca,

insuportable diamant, la clau perduda.

I per la llibertat,

un cop expulsats del símbol il·legible

-l'home i la vergonya

de no haver estat culpable-,

pactar entre nosaltres

com ho fan les tenebres, sense dir-se

de quin déu venies, a quin déu anaves

Són històries que desencanten

Et diria que t’estimo, però tinc més coses a fer
ara potser et deixaria, però vull prendrem el cafè
ens emmudeixen les hores mortes
que parlen quan no les escotem.
Són històries que desencanten
que semblen vives i de sobte s’apaguen.
Sons que sonen i es desdibuixen
els somnis i les esperances.
Quan tinc ganes de riure
recordo una cançó que diu
el meu amor per tu no té aturador.
Esperen tòpics que ara cauen
cansats de prínceps de tots colors.
Són històries que desencanten
que semblen vives i de sobte s’apaguen.
Sons que sonen i es desdibuixen
els somnis i les esperances.
Em fas sentir completa dins d’un cap de solitud
m’encegues i em limites fins que sóc només per tu,
com una nina de porcellana,
sóc presonera dels teus llençols.
Són històries que desencanten
que semblen vives i de sobte s’apaguen.
Sons que sonen i es desdibuixen
els somnis i les esperances

Els Amics de les Arts

“Pinotxo és un putxinel·li un xic fatxenda
però s’expressa amb una sintaxi excel·lent”
Al Terrat hi ha xerinola,
ximxiviri damunt dels totxos,
el xivarri baixa per la xemeneia
i es converteix en un xiuxiueig
A Bordeus diu que els més xovinistes beuen xampany,
però aquí baix en Pedro Ximénez només xarrupa xerès.
Amb vi xarel·lo aquí mengem xató
i els pixapins xocolata amb xurros
en xicres del carrer Petritxol,
mentre xerren de ximpleries en xava
els Xilens, teixeixen xals,
a Texes no en vesteixen.
Ni xeviots ni xinel·les
perquè no s’hi atreveixen
I tan mateix ens van de xulos
En Xema, eixelebrat pel xacolí
toca la xalaparta a la panxa d’en Patxi
que perd la xapela i s’exalta
i li diu xeeee relaxa’t
i ho fa d’una forma ben complexa,
toca el saxo de manera laxa, poc ortodoxa

Exigim eufòria!

Com insectes suïcides volant cap a la llum que els fregirà

seguim profetes i flautistes com un ramat de cabres.

Perseguim el plaer perquè no ens falta de res

però al comptat de Wales els joves es pengen dels arbres.

Quan sortim a la nit no entrem mai en un local amb poca gent

i no ho entenc perquè després només parlem entre nosaltres.

Però ara no em diguis res que m’espatlles el morat

el morat és per mi sol no puc donar res als altres.

Hi ha algú que em pugui dir com sortir d’aquest torbament

com es pot viure intensament sense ser esclau del desig?

No som memòria ni trajectòria tan sols un punt aïllat

no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria

no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria.

Si quan la veus l’únic que et passa és que tens ganes de plorar

hi ha alguna cosa dintre teu que et xucla la poesia.

Si per voler-ho tot, t’has de quedar sense tu

no és tant voler sinó saber a què renuncies.

Hi ha algú que em pugui dir com sortir d’aquest torbament

com es pot viure intensament sense ser esclau del desig?

No som memòria ni trajectòria tan sols un punt aïllat

no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria

no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria

Tria bé el teu camí...

Mai no has mirat d'entendre

a través d'una mirada,

mai no has obert cap porta

només amb un pensament.

Creus que tot té un preu,

que només cal posar xifra,

per tu la vida té el valor

del teu compte corrent.

Soluciones els problemes fent tan sols

que no amb el cap,

la llum mai més no tornarà amb tu.

L'egoisme et portarà a no creure en res,

i per primer cop et podràs sentir...

Sol i molt lluny d'entendre què és el quevols,

tria bé el teu camí.

Si creus que tot gira al voltant del teu

petit món has perdut en aquest joc.

Si el que tu entens per anar millor

és tenir més deutes,

si el què tu entens per ser més feliç

és no tenir temps,

prefereixo seguir sent un personatge pobre

però més risc del que tu mai has pogut imaginar.

Potser he volgut triar viure al marge del camí

però creu-me, sobreviuré.

L'egoisme et portarà a no creure en res

i per primer cop et podràs sentir...

Sol i molt lluny d'entendre què és el quevols,

tria bé el teu camí.

Si creus que tot gira al voltant del teu

petit món has perdut en aquest joc

Combat de corrandes de Santa Pau

la colla bastonera "Picadits" de Vilassar de Mar

Titot finalista del combat de corrandesEl guanyador Albert de MolinsEls participans del combat i els músicsJaume ArnellaLes noies d'Olot
en són boniquetes
el galant les veu,
les galants ninetes.
Lai trumlararà
les galants ninetes.
Jo hi pogués dormir
una nit amb elles,
una nit o dues
o mitja dotzena.
Lai trumlararà...
Una nit o dues
o mitja dotzena,
o si pogués ser
la dotzena entera.
Lai trumlararà...
O si pogués ser
la dotzena entera,
diumenge vinent
farem la concerta.
'nirem a ballar
i a la Ribereta.
Tot ballant, ballant,
l'amor els atormenta.
-"Per on passarem,
que la gent no ho vegin?"
-"Passarem per alt,
per l'hort d'en Falguera."
-"Si en Falguera ho veu,
tirarem enrera."
-"Tirarem un roc
per la finestreta."
L'amo ho ha sentit:
-"Què és això, ninetes?"
-"´xò no sabeu què és?
i és de bon coneixer!"
Si n'és el gatet
buscant la rateta.
Lai trumlararà
buscant la rateta

Obre bé els ulls...

Apreta fort les dents

apreta fort els punys

infla't d'aire els pulmons

obre bé els ulls

fes treballar el cap controla el cor

no tanques mai la boca

crida ben fort

deixa't anar Dóna't tot tu.
Serà blava i tranquil.la la mar.

Serà espessa i verda la vall.

Serà gran i dolça la muntanya.

Serà un dia que durarà anys.
Gent de mar, de rius i de muntanyes,

tindran mar i prats i rius i boscos.

Tindran tot.

I es parlarà de vida.

Les ciutats seran rius plens de gent.

Floriran flors i cants i alegries.
Floriran crits i cors i paraules.

En el dia que durarà anys,

braços lliures i boques i mans.
Apreta fort les dents

apreta fort els punys

infla't d'aire els pulmons

obre bé els ulls

fes treballar el cap controla el cor

no tanques mai la boca

crida ben fort

deixa't anar

dóna't tot tu

Publicitat de nit...

El món de les ombres s’il·lumina amb flashos de vint-i-cinc segons

on les pells són sempre tant fines i les mirades com fel·lacions

Publicitat de nit i de dia proclamant la joventut eterna

ara Plató ja sabria el que hi ha més enllà de la caverna

Tan se val, tots ho fem, tots comprem,

però qui compra és sempre esclau

Apocalipsi now

Sentim tertúlies de qualsevol tema per gentilesa de la mateixa gent

com si el mecànic et pogués vendre el pa i els taxistes medicaments

Periodistes que busquen l’escletxa on la vida es torna grotesca

construint la llei a base d’excepcions amb la convicció d’una secta

La veritat ha emigrat, i ja només ens queda la por,

per dir-ho suau

Apocalipsi now

Quan el davanter enganya a l’àrbitre

i aconsegueix un penal pel seu equip

tothom el considera un heroi

però no és res més que un mentider mal parit

Hi ha més ionquis en un camp de futbol que en qualsevol discoteca

vint segles d’història i estem igual: pa, circ i molta xerrameca

Tant em fa, si el teu equip va de verd, de vermell o de blau

Apocalipsi now

Preocupats en fomentar la lectura

i no pas perquè tothom llegeixi el mateix

autoajuda i tonteries ocultistes, cervell de mosquit, memòria de peix

Multi-sales a cada cantonada programant el nou rècord de taquilla

ja us podeu quedar assentats a les fosques

jo deserto i me’n vaig a fer guerrilla

Mou el cul, obre els ulls qualsevol soroll pot provocar una allau

Apocalipsi now

Perquè vull!

Plovia aquell dia.

Perquè vull!

Perquè tinc ganes que plogués!

Sortia ella de casa.

Perquè vull!

Perquè tinc ganes que sortís!

Tenia jo un paraigua.

Perquè vull!

Perquè tinc ganes de tenir!

Vaig dir-li de tapar-la.

Perquè vull!

Perquè tinc ganes d'ajudar!

Va dir-me: "Encantada".

Perquè vull!

Perquè tinc ganes d'encantar!

Va arrapar-se a mi.

Perquè vull!

Perquè tinc ganes d'estimar!

Vam viure un món preciós.

Perquè vull!

Perquè tinc ja ganes de viure'l!

Després vàrem parlar.

Perquè vull!

Perquè tinc ganes de parlar!

Vam volar pel món.

Perquè vull!

Perquè tinc ganes de volar!

Vam volar pel món nou.

Perquè vull!

Perquè no m'agrada aquest!

I el vam veure millor.

Perquè vull!

Perquè sé que és millor!

Vam menjar el més bo.

Perquè vull!

Perquè sé que es pot menjar!

Van viure amb gent preciosa.

Perquè vull!

Perquè estic tip de la contrària!

Tot era meravella.

Perquè vull!

Perquè estic fart de fàstics!

Tot era de tothom.

Perquè vull!

Perquè tot és de tots!

I acabo la cançó.

Perquè vull!

Tot comença en un mateix!