dimecres, 1 d’abril de 2009

punt de trobada al CAT

Per la llibertat
no cal morir, cal néixer
novament, plorar del tot
les llàgrimes antigues
i ja, ben nets i anònims, fer memòria:
damunt la terra seca,
insuportable diamant, la clau perduda.
I per la llibertat,
un cop expulsats del símbol il·legible
-l'home i la vergonya
de no haver estat culpable-,
pactar entre nosaltres
com ho fan les tenebres, sense dir-se
de quin déu venies, a quin déu anaves

2 comentaris:

Roser Ortiz ha dit...

Autor del poema Màrius Sampere.

A les fotos el punt de trobada organitzada per l'aula de música tradicional i popular al CAT a gràcia...

SALUT!!!

pep ha dit...

bo això!