punt de trobada al CAT

Per la llibertat

no cal morir, cal néixer

novament, plorar del tot

les llàgrimes antigues

i ja, ben nets i anònims, fer memòria:

damunt la terra seca,

insuportable diamant, la clau perduda.

I per la llibertat,

un cop expulsats del símbol il·legible

-l'home i la vergonya

de no haver estat culpable-,

pactar entre nosaltres

com ho fan les tenebres, sense dir-se

de quin déu venies, a quin déu anaves