diumenge, 19 d’abril de 2009

els tresors de la carn

Una nit la boira arribà a la vall
soterrant les muntanyes i esglésies.
Va ser quan de sobte el poble es va adonar
que entre ells ja no es podien veure.
Com que el calor es feia insuportable
i cap pudor podia fer-los nosa
es van traure els vestits.
Van sortir sentint-se molt més vius que mai,
desitjant trobar-se uns als altres.
A tot arreu bramaven llits de llibertat
perque l'amor omplia l'atmosfera
i al camí també era la portera
que reclamava feta una fera
convidant als seus pits.
Poc a poc es va juntar més personal
que volia gaudir de la gran festa.
Com que tots els cotxes eren aparcats
ho van fer enmig la carreterra
Crits, gemecs, rises, batecs i palmes
descobriren les virtuts del tacte i els tresors de la carn.
I així tots els llavis es van enjuntar
i els clatells, les galtes de les natges,
i el perfum de tots els cosos extasiats
esclatant un colectiu orgasme
i tot era una gran meravella
també mascle amb mascle i femella
amb femella tots semblants al déu Pan.
Fins que un matí la trista radio va anunciar
que la boira afrodisíaca se n'anava
a buscar d'algun lloc més necessitat
deixant-vos allà a mitat faena.
Però fent servir l'antiga inteligència
per gaudir d'un millor estat de consciència
es van fer saltar els ulls
Bona nit amor meu!
l'amor és cec!

3 comentaris:

Roser Ortiz ha dit...

Lletra Pau Miquel Soler
A les fotos Arthur Caravan.

Em sap greu però no sóc Déu, i no puc estar a tot arreu, és una merda però és així...

Ahir dissabte tenia molts dilemes alhora de triar el concert on anar, finalment em vaig decidir per Gràcia (on m'hi passo mitja vida).

Hi havia dos actes diferents un era la festa del 10è aniversari del Racó Català al CAT (les fotos un dia d'aquests), per una altre banda la gira'09 a la plaça del Poble Romaní.

La gira és un circuit itinerant de música en valencià, que van voltant per tots els Països Catalans, ahir eren a Gràcia, però només vaig poder veure Arthur Caravan.

En fi, això és el que hi ha...

SALUT!!!

Anònim ha dit...

mira, doncs em pensava que si que ets Déu
carme

Anònim ha dit...

ei!! flor! molt guapetes els Arthur i els Caravan estàn ben contents de veure coses com estes...gràcies per penjar les fotos i la lletra.
Besaetes des d'Alcoi!