dimecres, 4 de juliol del 2007

At Versaris

Qui paga mana i només d'ell emana
la única veritat que la realitat amaga.
De cara bonica, de gent amarga, de cor agre
precarietat afable esclavatge agradable.
Ja saps que qui paga mana i qui mana no paga
i qui no mana no cobra, i qui no cobra sobra perquè no paga.
I així es propaga aquest cercle viciós del capital
des del bressol fins el putu funeral.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Roser, dues del iemen companyes.
carme

Anònim ha dit...

Quina veritat més gran!!! i el fotut del cas és que no canviarà mai perquè ha estat i serà sempre igual.

nenanuri

Roser Ortiz ha dit...

QUINA MERDA!