dimarts, 21 d’agost del 2007

Pit i Cullons

Sempre deia que a la matinada es mataria
però cap el migdia anava ben torrat
somriu i diu que no té pressa
ningú m'espera allà dalt
i anar a l´infern no m'interessa
és molt més bonic l'Empordà.
I quan veig la llum de l'alba
se'm treuen les ganes de marxar
potser que avui no em suïcidi
potser ho deixi fins demà

15 comentaris:

Roser Ortiz ha dit...

Al fons en Belda i els Badabadoc al Rebrot d'enguany...

En primer pla el futur del país, que no es perdi...

SEMPRE ENDAVANT!!!!

Anònim ha dit...

Ostres noia, el futur del país fa goig de veritat. Si, si, que no es perdi. Pit i cullons està per veure però els jabugos estan per menjar-se'ls.

nenanuri

Anònim ha dit...

Mare meva, quin homenet més valent!!Amb l´actitut que demostra més d´un hauria d´apendre!!!

Anònim ha dit...

Gerard Quintana tros de crak!!!
Pero em sap greu dir això: Ahir a TV3 va fer pena cantant amb la Nina & Company, cançons cutres!!
Gerard fes la teva i no et deixis entavanar per cantamañanas!!!

Roser Ortiz ha dit...

Dídac, no he vist mai aquest programa (estem d'assemblea) però ja m'han dit que és bastant penós...
És trist que programes com el Rodasons el facin a hores intempestives i programes cutres com aquest el facin en horari de màxima audiència...
Trist, molt trist...!

Anònim ha dit...

Suposo que la pela és la pela (encara que ho paguem tots), però la gent amb talent no s´ha de prestar a vendres per uns euros (o molts)... Tot i que no es l´unic que ho fa!!!
Ja ho va intentar fent un refrito de sopa de Cabra, però la gent amb cap el va parar...
Ja se que la gana apreta, però un tio amb els collons pelats com ell, que es fiqui manos a la obra i ens ensenyi que és la qualitat, i que no deambuli per programes sense sentit... Ara potser me passat...

Imaginat que aquest programa que dius no sabia ni que existia...

Roser Ortiz ha dit...

No crec que t'hagis passat, però pensa que viure de la música no ho pot fer tothom (no tot són triumfitos), ans el contrari.
Són pocs els privilegiats, i alguns a base de tenir mil grups, altres produint, donant classes de música, hi ha casos admirables, (també n'hi ha d'aprofitats)...
Pel que fa el programa Rodasons no m'estranya que no l'hagis vist, doncs el fan dissabte a les 10h del matí pel 33 i es reemet dimecres a la matinada. Per si t'interessa, és un programa de música folc d'arreu del país, també d'artistes d'arreu del món vinculats a les músiques tradicionals...
De fet aquest any el volien eliminar, diuen que per fer una altre història però també diuen que s'ho han repensat (o potser per la pressió popular), ara la qüestió seria que es replentegessin l'horari...
Quin rotllo, XD!

Anònim ha dit...

Tens tota la raò Roser!!!
Gracies per les dades del Programa, si l´engancho algún dia ja comentarem!!
Gerard, perdonam, a vegades m´exalto massa, però lo d´ahir em va posar trist!!

Salut!!

Anònim ha dit...

Roser,

Suposo que et deus estar forrant, perquè entre tanta foto i tanta explicació cultural, no sé, no sé, potser ja necessites una secretària i tot. Pensa que jo per això si que serviria i no m'aniria gens malament canviar de curro que aquest ja el tinc molt vist.

Espero resposta.

Roser Ortiz ha dit...

Hahahahaha, molt bona aquesta nenanuri...
Et creuràs que no guanyo ni per benzina???? de fet estic pensant a crear una ONG FOTOS ROSER ORTIZ, tothom demana, això és fàcil, però pagar, pagar, quatre i poca cosa...
Pensa que haig de canviar la càmara (està al límit de la seva vida) i no sé pas com m'ho faré, (no tinc ni un duro)...
S'accepten donatius econòmics!!!

Anònim ha dit...

Donatius dius?
El que han de fer és valorar la teva feina de fotògrafa com tu ho fas amb la seva com a músics, i guanyar prou per poder-t'hi dedicar plenament.
Que trist no poder ni canviar la càmara per qüestions econòmiques quan t'hi estàs deixant la pell.

Roser Ortiz ha dit...

Aquest és l'etern problema, ningú valora la feina dels fotògrafs, quan passem hores i hores aguantant el tipus per poder fotografiar fins l'últim grup de la nit a voltes altes hores de la matinada...
Realment si no m'agradés ja ho hauria deixat, ara que quan peti la càmara no sé què faré...
em preocupa!

Anònim ha dit...

Si arribessis a aquest punt (esperem que no), llavors els teus amics de debò (entre els quals modestament m'hi incloc)ho arreglariem d'alguna manera.
T'ho prometo.

Roser Ortiz ha dit...

No crec que hagin de ser els meus amics de debò (als quals t'hi incloc) els que m'hagin de pagar la càmara... però gràcies!

Anònim ha dit...

Sense croquetes ni macarrons, no hi ha cameres que valguin...