En Botifarra

Sant Antoni de Gavarda

no vullc demanar-te res

perquè si tot mos ho dones,

tu et quedaràs sense res

Vullc salut i terres,

de treball ni un pèl,

i p'a tu sencera

la glòria i el cel

Quina tabarra!

Quin pecat he comès per tanta penitència,

com collons pot haver cretins tan pesats.

Perquè sempre la boca els fa pudor a merda,

si us plau que algú els tregui el bitllet del nas.

M'ha tirat un capellà, jo a aquest tio el vull matar,

dono trenta mil peles a qui el tregui a ballar.

Quina tabarra, estic marejat, quina tabarra,

que algú m'ajudi aviat o avui hi haurà un assassinat

Pensa

Cadascú té dret

de pensar com vulgui

-encara que, en realitat,

cadascú pensa com pot

i no com vol-

Sentiment, compromís i acció!

Aquí estem ara tots dos

un palestí i una catalana

asseguts sota el sol

vora la Mediterrànea
amic, avui comença la guerra...

escoltant el batec sord

de la nostra mateixa mare

qui bressola amb sentiment

dues terres que són germanes

pels capricis del poder

dues terres enfrontades

pels capricis del poder...

llunyanes

10 anys d'Hace Color!

Ja comença a clarejar

i la festa va ser gran

"tot déu" anava col·locat

i tot just ha començat.

La nevera en un racó

i en el centre rock and roll

els col·legues molt passats

no paraven de "liar"

Gertrudis

Que no t'atrapi la mandra surt al carrer

si la vergonya el pesa com el llençol

potser que m'acompanyis a donar un vol

ai que n'hi ha que riuen pel teu vestir

recorda que el volen per ser així

­farandula, barvena, festa major

desperta llevat no tinguis por!!

Festa sí, lluita també!

A tu, qui

siguis, t'invito

a trobar les coses amb

la transcendental bellesa,

com jo les trobo, i tindràs el

poema

Camarada Kalashnikov

T'has de sentir orgullós de ser diferent!

No et deixis trepitjar pel seu poder!

Marca diferències amb la teva ment!

Organitzant l'odi que tots portem!

Desobeeix el sistema per poder acabar

amb tota aquesta merda que no et deixa respirar!

Tot va bé...

Pots continuar dient que tot va bé

quan sols entre el cafè i l’ibuprofèn

enganyes el dolor i et sents desperta

cansada d’esperar i d’esperar
pren ben fort el punys i a caminar

nodreix les teues ales i a volar

fes-te tan visible que la lluna

dedique les estrelles al teu nom.
Travessa les fronteres del teu cos

i aprèn a volar

300 anys de resistència

Dilluns que ve deixo la beguda
-No t’ho creus ni tu
No fumaré més puros jamaicans
-No t’ho creus ni tu
S’ha acabat cardar per aquí n’enllà

-A qui collons vols enganyar?

Espai Cat

Sóc a la frontera entre el vici i el cel

i no entenc i no entenc i no entenc a la gent.

Em critiquen i em miren

quan jo estic aquí fent ambient.

Ones que penetren el meu firmament,

que s’encén, que s’encén, que m’explota la ment.

Un deliri inconscient un enigma sense dubte indecent

que acaba al pitjor moment

Punyetes!

El dimoni és molt ric

i ens tractarà d’amic.

Això és un vici antic

per a ells treure’n profit.

S’apareixen en mil formes,

gasten mil paraules

per veure si et guanyen.

Ens prometen millor vida

plaer sense mida,

llibertat... pansida. Punyetes!

Llibertat o mort!

Primavera del 68,

primer la Sorbona, després tot París.

A Moscou l'octubre és fred,

la classe obrera crema el Palau d'Hivern

Barcelona la rosa de foc

Catalunya llibertat o mort!

Pikutara

Els núvols vénen apilotats.

Agafo un mocador per dues puntes

i hi faig un nus. Després un altre.

(Fluixos tots dos, però dic que els estrenyo)

Un altre en faig d'igual i estiro sempre

el mateix bec. Tapo els nusos.

Llanço el mocador enlaire, i els nusos

estan desfets.

Ah, Llibertat!

Orgasmes i alcohol!

Hi ha imatges perdudes

que no van enlloc

siluetes que es van esfumant

Hi ha ressaques difícils

de poder esmorzar

li vaig dir que em vas convidar a passar

a fer-te companyia

i que ens vam despullar

mentre el foc s'encenia

revolcant-nos els dos

entre orgasmes i alcohol

Mor Antoni Roig, veu d'Al Mayurqa

Tot un cel de lluna plena
no existeix, és negre,
és ben estelat.
Tot respira alegria,
és ben ple de vida,
de felicitat.

Oh là là...

Als humans

Animal sensual que s'escampa pels segles.

Sang vermella i calenta

de mirada lasciva. S'alimenta de llavis,

i quan ho fa, s'excita.

S'adorm per tenir somnis. Atracció pel tacte

té la gambada curta.

No desitja la mort i acumula cadàvers.

Contamina i respira.

Obrim la paradeta...

Ballarem amb energia damunt tota la porqueria
perquè aquesta és una música
tossuda i obstinada
música per a ferir-se els peus,
ballant-la al seu voltant.
Sí, han de caure les muralles.
Totes, totes, totes.
Les trompetes estan preparades!