dimarts, 2 d’octubre de 2007

Oh là là...

Als humans
Animal sensual que s'escampa pels segles.
Sang vermella i calenta
de mirada lasciva. S'alimenta de llavis,
i quan ho fa, s'excita.
S'adorm per tenir somnis. Atracció pel tacte
té la gambada curta.
No desitja la mort i acumula cadàvers.
Contamina i respira.

8 comentaris:

Roser Ortiz ha dit...

Altra volta els de la Belle Image.
Poema de l'Amadeu Vidal i Bonafont.

Déu n'hi do amb el personal...!

Dídac Soc ha dit...

No està mal el poemilla!!
Aquests també són francesos? Molt frances aquest estiu? No sigeu mal pensats...

nenanuri ha dit...

Ostres Roser!!!
Has tornat molt inspirada. Aquestes fotos dels franchutis dónen per a molt.
Ens espera un hivern calent. Encara no sé si t'han ensenyat quelcom nou o tu a ells.

Roser Ortiz ha dit...

ensenyar, tocar, anar fent...

Anònim ha dit...

Ei! això ja va millorant. La poesia una mica xunga, pero els tios estan bastant bons je je. Això promet...

Ali

Anònim ha dit...

que fort! jo hi era a Gandia, de fet feia de Road Mànager de la Velle Image...

albert plouen catximbes

Roser Ortiz ha dit...

Ei Albert,

aquest concert va ser per festa major de Sant Celoni aquest setembre...
No els havia vist mai i vaig flipar bastant, li foten molta canya al directe, tocant i ballant sense parar...
IMPRESSIONANTS!

Anònim ha dit...

mare meva quin ramat que hi havia per Sant Celoni... no sabria a quin escollir... Salut! Laia