dimecres, 10 d’octubre del 2007

Punyetes!

El dimoni és molt ric
i ens tractarà d’amic.
Això és un vici antic
per a ells treure’n profit.
S’apareixen en mil formes,
gasten mil paraules
per veure si et guanyen.
Ens prometen millor vida
plaer sense mida,
llibertat... pansida. Punyetes!

5 comentaris:

Roser Ortiz ha dit...

Lletra del gran, grandíssim Ovidi Montllor... m'hauria agradat conèixer aquest home!

Anònim ha dit...

És veritat, sempre passa el mateix, els qui valen la pena se'n van aviat (tot i que no m'estranya perquè amb la de mal parits que hem hagut d'aguantar i aguantarem...)perquè s'han cansat de lluitar.

La foto m'agrada força i la lletra collonuda.

Anònim ha dit...

A mi em perdonareu però és que el tal Ovidi, no m´acaba de convencer...Rotllo Lluis Llach, ja sabeu...

Roser Ortiz ha dit...

Et perdonem, però jo no hi estic gens d'acord...

Tant en Lluís Llach com l'Ovidi Montllor, entre molts altres, són mites, institucions d'aquest país...

salut noi!

Anònim ha dit...

Ja se que ahir no vaig estar gens encertat, accepto el "rapapolvo" perque parlo desde la ignorancia...
però és que els meus mites són uns altres...