Bon any?

El teu nom una rosa, el teu nom Palestina.

El teu nom un bell estel a l’Orient.

El teu nom esperança, el teu nom una espina,

el teu nom mirall precís que ens reflecteix.

Més enllà de les ones d’un mar que ens aveïna

et cantem el pervindre, el teu nom el coratge,

el teu nom Palestina.

Dels teus camps del pell bruna t’arrabassen els arbres

com si així et desarrelessin el demà.

Els teus fills els soterren quan encara somriuen

esperant que així el teu ventre es torni un erm.

Naixeran oliveres de destí mil·lenari

perquè els ocells hi cantin el teu nom que és coratge,

el teu nom Palestina.

Quan et nafren els braços, l’odi esdevé feixisme

colpejats pels qui escarneixen llur passat.

Seran les teves ales, d’un vol que veuràs lliure

si s’allunya la venjança del teu cor.

Més enllà de les ones d’un mar que ens aveïna

et cantem l’esperança, el teu nom és pervindre,

el teu nom Palestina

Pastorets Rock

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant lànguidament la llarga cua

calla i escolta

Escolta, cuida la gent que realment
t'importa i tanca la porta a qui no es comporta
si vas del pal però t'és igual
ara per ara ni la família no et suporta
escolta, canvia d’actitud i dona-li la volta
canvia per dins i després fem la revolta
txapa la boca, calla i escolta
quan ningú t’escolti digues què faràs
quan ningú et suporti de què et disfressaràs
quan la penya s’empani de quin pal vas
on t’amagaràs, on t’amagaràs
quan no siguis ningú, quan ja no pintis res
quan ningú ja no et pari més pel carrer, no
quan les teves paraules no vulguin dir res
el teu missatge ha perdut tot el eh
les teves passes ja no saps
perquè no et porten enlloc
has perdut el caché
si totes les mentides se’n van per la totxa
i ets incapaç de reconèixer que t’equivoques
si totes les mentides se’t mengen per dintre
i al final tothom estarà cansat de tu
i del teu joc brut

vull ser caganer

Es veu que al carrer de casa
volen fer un pessebre vivent
i truquen de porta en porta
perquè diu que els hi falta gent
i doncs que volen que els digui
jo no tinc mai un no per ells
i quan em van venir a veure
els vaig deixar anar de dret:
jo no vull ser rei
ni camell ni patge
ni ser Sant Josep
que aguanta la vara
de Verge no puc
amb aquesta cara
vull ser el caganer
i passar el Nadal amb el cul al aire
jo no vull ser àngel
que fa molta rasca
i es passa la nit
penjat dalt d’un arbre
si em deixeu triar
el que em doni la gana
vull ser caganer
i passar el Nadal amb el cul al aire

Caga tió!!!

El dia de Nadal

posarem el porc en sal,

la gallina a la pastera,

el pollí, dalt del pi.

Toca, toca, violí.

Ara passen bous i vaques,

les gallines amb sabates

i els capons amb sabatons.

El vicari fa torrons.

La guineu els ha tastat,

diu que són un poc salats.

Marieta, posa-hi sucre,

que seran un poc millor.

Caga tió,

sinó et donaré un cop de bastó!

Circuit de folc

De la flor de la farina,

de la bromera del vi,

s'ha fet quatre mocadors

Pepeta la del morquí.
Sant Anna para en Albaida,

sant Vicent en Agullent,

la Mare de Déu en Agres

i Sant Blai en Bocairent.
Sempre venies darrere

que t'ensenyara cançons

i ara que en saps de boniques

t'amagues pels carrerons

tinc altres intencions

Sé que has vingut a buscar-me

i sé que estàs lluny de casa

sé que t'excita la por

veus, però jo et veig la mirada

on la luxúria es delata

caus en l'encís del meu cos

t'oloro, m'has convidat a acostar-me

el teu perfum m'embriaga

els llavis besen el coll

les llengües llepen, juguen

les mans que transgredeixen

t'excites 'enrotllant-te' amb un tirat com jo

sóc un espia romeu, i busco informació

dic amb les paraules mentides

les que tu vols escoltar-me

per poder obrir-te al dolor

busco a aquells amics que t'envegen

pels diners i els èxits

i que depenen d'un sou

tens un germà que es la ovella negra

per ser el segon en l'herència

amb la 'farlopa' ho diu tot

els meus modals menteixen

quan sopo amb els teus pares

no busco cap almoina

tinc altres intencions

La veritable veu...

Et parlaré de tot el que sé
i diràs que no és cert, i em somriuràs
benèvolament, i em donaràs la mà
perquè salti amb tu al jardí quadriculat del seny
i no voldré. Llavors
em caldrà cercar una altra persona
més enllà de la tendresa implacable,
i tampoc no seran acceptades les meves paraules
d’infant. Així mil cops, així tota la vida
m’escoltarà l’incrèdul, l’amable, el conseller,
l’amor corrector i la casa endreçada.
Mes ai, finalment algú, reconeixent-me
la veritable veu, potser no meva
sinó del qui m’habita sense límit,
em comprendrà i cridarà des del més fons
dels ulls desesperats: tu dius
la veritat, tu em fas horror! I fugirà

de mi com del diable

Visca la Gresca Catalana !!!

Quan el Jimmy s'enfila a la barra

eeeeo!!!

cigaló i tornavís

moscatell amb anís

Penedès

i Moscat

és el "barman" que "s'enrotlla" de veritat!

Les tres Maries!!!

Gemma PlaMireia Mena

Lurdes Rimalló
Clou
pany
l’any
nou.
Prou
plany,
many
rou.
Feix,
neix,
au!
Puix
fuig

l’au

Que torni el vi al CAT

Que torni el vi a les tavernes,

que torni el vi al nostre got,

que el vi fa sang i néixer el cant

i et farà cert que tot es pot

Punyetes!

A l'escola vaig a aprendre

a mai no fer pactes amb "ningun" dimoni.

Són una raça dolenta que prometen molt i mai no solten res.

Són lladres.

Saben que tenen poder i amb ell, el fer i desfer

els resulta molt fàcil.

Volen convèncer el món que el seu regne és millor,

i així poder tenir més forces.

El dimoni és molt ric

i ens tractarà d'amic.

Això és un vici antic

per a ells treure'n profit.

S'apareixen en mil formes, gasten mil paraules

per veure si et guanyen.

Ens prometen millor vida plaer sense mida,

llibertat... pansida. Punyetes!

1800 gràcies!!!

S’obre el teló

del gran circ de la mentida que han alçat

un dia més als carrers dels oblidats

els oblidats

que es passen mitja vida naufragant

creuant els mars de la seua soledat

la soledat

que viu de fer equilibris als carrers

sense res més que la vida que li han pres

com aquell pres

que escriu cançons d’amor a les parets

per somiar un món sense carcellers

però a les nits dels postres barris

han tornat a sonar

les velles cançons de guerra

que havíem oblidat

al gran circ els invisibles

no podrem escapar

però avui hem pres

l’humil decisió de lluitar:

el circ ha començat!

KOP a Sant Celoni!!!

Geografia de resistències

s'encenen les fogueres, la nit de les consciències

mapes alternatius dibuixen les essències

la veu dels sense veu, enfront de les potències

idearis nostrats.

Cultura de barris, barris proletaris

reprenen idearis nostrats i solidaris

que fer és millor que dir som revolucionaris

aixequem nous espais a l'ordre refractaris

la lluita ens dóna

tot allò que l'estat ens roba.

El dret a decidir cada dia més clar

la paraula és per a tots, l'avanç sempre endavant.

Recuperem de cop la utopia a guanyar

la paraula és de tots, no ens poden aturar

Ull per ull

Perdo la por però em tremola el pols,

qüestió d'orgull

m'aixeco i no puc, un bon trau al mig del cervell.

Ull per ull, dent per dent, qui sap si tots som mecs.

Comissari a sou, no hi haurà un pam de net.

Cauen guspires, plou però no et mulles,

potser no et cal sopluig,

un déu fent virolles, qui no plora no mama ni beu.

Ull per ull, dent per dent, qui sap si tots som mecs.

Comissari a sou, no hi ha ni un pam de net,

mmmm, no hi haurà ni un pam de net

cops de puny,

ulls de vellut

guerra de botonets,

per orgull tu ets sents sol

no vindrà d'un pam,

per orgull tu et sents sol

no faràs el net mai.

Fora modèsties, prou de complexes,

no et caldrà fer-te el gran,

mala memòria, falses històries d'un nen d'abans.

Rau la por a sang, et cou llàgrimes plorant

des de sempre has estat un cocodril merdós

que et duri, que et duri, que et duri...

la bona sort.

Que et duri, que et duri

la gent mirant, tots embadalits, tu et sents sol

ningú fa un pas,

escallolit mirant

no et mouràs ni un pam

sense moure el nas

dissabte 29/11 TOTES i TOTS a Sant Celoni!!!

M’agrada privar birres, fumar porros, vacil·lar

m’agrada anar de festa i si tinc sort a follar

però el que més m’agrada serà sempre cavil·lar

ser conseqüent amb el que penso sense parar de ballar

i com diuen els Kortatu sempre ens queda molestar
treballant en el que penso m’augmenta la dignitat
si sóc pobre de butxaca potser sóc ric/a de cap
i somric mentre treballo per canviar la societat

em reuneixo en assemblea per poder-hi plantejar

fer un concert per l’Amnistia: poder-hi recaptar

uns diners pels nostres presos/es perquè tinguin per fumar

i que surtin del talego i que et puguin conscienciar

hem d’anar a enganxar cartells perquè vingui força gent

i quan acabi el concert a escombrar i deixar-ho net

ara passa’m un paper per fumar i dormir bé

i demà m’aixecaré orgullós/a d’allò que he fet

Aplec Modernista!!!

El millor de cada casa, (perdó falta la representació maresmenca...)
M’he criat entre pagesos i carrinclons
homes que s’aferren a les seves tradicions
gent de terra, gent de foc
en una frontera on la mentida no hi té lloc
on és creuen els camins dels sadis i els rancors
i els destins de les nacions
sóc de l’oest de Catalunya la terra on, es pon el sol
més enllà de les muntanyes
entre les valls i els aiguamolls.
On la botifarra encara es fa de ceba i sang
i la bota plena fa el camí del vianant
per indrets, de pedra i fang
on el blau del cel, es tot el que tenim de mar
penjat en l’horitzó un estel brilla tant
la fosca nit, si el cel és pont
sóc de l’oest de Catalunya la terra on, es pon el sol
més enllà de les muntanyes
entre les valls i els aiguamolls.
regadius, hortes i terres de secà
pluja quan déu vol i tempestes sobre el pla
i la boira cobrint la vall
històries contades a la vora de la llar
quan la nit és llarga i les hores cal matar, esperant l’endemà
sóc de l’oest de Catalunya la terra on, es pon el sol
més enllà de les muntanyes
entre les valls i els aiguamolls

Concert 500!

Xavi Sarrià (Obrint Pas) + Iñaki (Betagarri) amb Gertrudis
Ara vinc DENLLOC

d'en lloc no vol fir a poc a poc

ni que la memòria s'oblidi del Record,

no vol dir tampoc

que conegués la mort

ni que abracés la cintura de l'únic tresor

que he tingut per tenir

que he ensumat per gaudir

que és l'últim cop de sort

que l'hi ha sobrat al meu cor

són les últimes promeses que prometo tirà al foc

aiaiaia i ara vinc DENLLOC

on tornen tots els de la panxa contenta

quan venen de matar el porc

aiaiaia i ara vinc DENLLOC

on la sang es torna calenta

quan la carn és més a prop, més a prop

he cregut convenient

marxà contra corrent

i enrampar-me amb el

voltatge de la gent

simplement

he perdut massa temps

bolcant el dissolvent

esquitxava i dibuixava un vent

del color del cabell d'una rossa tenyida de vermell

Assentiré de grat

Assentiré de grat, car només se'm donà

d'almoina la riquesa d'un instant.

Si podien, però, durar

la llum parada, l'ordre clar

dels xiprers, de les vinyes, dels sembrats,

la nostra llengua, el lent esguard

damunt totes les coses que he estimat!

Voltats de por, enmig del glaç

de burles i rialles d'albardans,

hem dit els mots que són la sang

d'aquest vell poble que volem salvar.

No queden solcs en l'aigua, cap senyal

de la barca, de l'home, del seu pas.

L'estrany drapaire omplia el sac

de retalls de records i se'n va,

sota la fosca pluja, torb enllà,

pels llargs camins que s'esborren a mar

"Anem al llit"

"Anem al llit", et propose, besant-te,

bruna, la pell, els pits, el coll, la boca.

"Anem al llit", et mussite i t'agafe

en un grapat, tendral, amorosíssima,

els teus cabells, el mugró de l'orella,

amb gran amor i por de soledat.

I amb tarannà de qui ja no pot més,

ni resistir ni resistir-se més,

ets ja dempeus dintre del meu abraç,

tot assentint, amant "Anem al llit"

Transglosadors'08

Jo tenia una amigueta

amb un do molt especial

cada cop que veia un noi

li feia aixecar el pardal.

Al garrotín, al garrotan,

de la vera vera vera de Sant Joan;

al garrotin, al garrotan,

de la vera vera vera de Sant Joan

Hem cantat junts...

Ple està el camí de solitud

entre els barrancs d'albades tristes

allà on el mar canta als estels

versos robats del teu somriure.

Devant de mar et vas deixar

penes de sal i un trist esguard

i seguint el fars dels horitzons

vas navegar perdut

perseguint el teu rumb

vas navegar perdut...

Una nit més t'he navegat

entre els barrancs d'albades tristes

allà on el mar escriu al far

cartes d'amor en versos lliures.

A la vall blanca em vas deixar

fermes arrels i un trist record

i sembrant la terra amb les cançons

vaig caminar perdut

perseguint el teu rumb

vaig caminar perdut...

Però aquesta nit la soledat

del vell camí ens ha retrobat

i collint els fruits de les cançons

hem cantats junts

al vent que assola el nostre món

hem cantat junts al vent

Cantar sense cap por...

Ningú no compren ningú
però nosaltres som nosaltres
i sabem allò que és bo:
Sentir el sol damunt la cara
i estimar-se de debò
i trobar-se viu encara
i cantar sense cap por

m'agrada molt...

Lleva'm tard, deixa'm dormir,

són les onze dins del llit

i m'agrada molt

Fades a l'entorn.

El coixí que ens hem robat

porta el teu cognom brodat

i m'agrada molt

dormir junts quan plou.

Desperto dins contes,

m'invento les normes.

No jugo, passejo,

m'oblido, mossego.

Cada nit es fa més clar,

són les cinc, no he descansat

però m'agrada molt

perdre la noció.

Dos espelmes, un cendrer,

una xina, uns quants papers

però m'agrada molt

dormir junts quan plou

Som el que som...

som pols som fades, som foc
som neures i no tenim nom
som astròlegs, som vent som fràgils,
som secs som tàcits,
som cecs som freds
com el glaç quan convé
i cadascú que passi,
que agafi el que li falti
som el que som
però tot canvia per moment
si tot allò que et plagui,
o allò que a tu et ressalti n'ets una part
no dubtis del que es fa evident
som riures, som rius som lliures,
som vius som llebres, som nius
no som la meitat del que tu dius
som hipnòtics, som breus som atònits,
som seus som atòmics, som greus
som cercles miratges dels teus
i cadascú que passi,
que agafi el que li falti
som el que som
però tot canvia per moment
si tot allò que et plagui,
o allò que a tu et ressalti n'ets una part
no dubtis del que es fa evident

Tinc ganes de cridar

Sovint em sento atrapat

pel meu propi malson

i tinc ganes de cridar,

cada dia en algun lloc

surt el tren de mitjanit.

Hi ha poetes que s'han perdut

pintant "graffities" a les seves parets

molta gent que es troba sola

cada dia en algun lloc

puja al tren de mitjanit.

Sovint em sento enganyat

quan em veig en el mirall

no en tinc prou amb somniar

necessito desfer-me d'aquest pes

que em lliga el cor.

Hi ha sirenes que estan cantant,

la llegenda d'un vell mariner

molta gent que es troba sola

cada dia en algun lloc

puja al tren de mitjanit,

si ets llunàtic i estàs espantat

si vius als núvols i estàs deprimit

si la boira ja t'ha acompanyat

cada dia en algun lloc

pots pujar al tren de mitjanit

Vivim, cremem, clamem!

Ombres, records, paraules

des de molt lluny i sempre.

Mentre la dalla ens tingui marginats,

vivim, cremem, clamem.

Després tan sols ens cal

morir amb honor.

Aquí sovint ho fan

alguns herois.

Plou sang

Pàtria lliure!

Pàtria lliure

i lluminosa i alta!

I tan petita

com un cor que no es cansa

i noble es perpetua

La farola, la farola...

La farola, la farola
conten del tio pequeño, un vell pescador d'arràs,
que un dia mentre xorrava, no parava de cantar:
no en agafarem cap, no en agafarem cap,
no en agafarem cap, no en agafarem cap...

a bordo se li enfotien, poc se podien pensar
que de cosir la corona, ell no se’n va recordar

la farola, la farola...

Després de cada esmorzada, la barcada els feia rabiar
pequeño tu que no fumes, mentrestant vés a esgotar

i quan encengui un cigarro, pensarà: avui no em fotran...
li van dir: Au vés pequeño! i a esgotar fumant, fumant.

La farola, la farola...

Nit de house aborígen

Mística font de l'aigua de la vida,

rajau del cel al cor de mon país;

dons i virtuts deixau-li per florida;

feu-ne, si us plau, lo vostre paradís

Castellrock'08

Et vull tocar et vull a prop meu,

però et resisteixes.

Quan ja he provat la teva mel,

desapareixes!!

Sembles una nina angelical,

i a dins tens una fera!!

Em dius que et truqui per quedar

i no em contestes.

Si em diuen que t'han vist amb mi,

t'avergonyeixes!!

Ella sempre busca el punt flac

i desprès em mossega.

Em queda de tu un sol record...

La pell de serp que em deixes!!

Ets un ninot!

Cap quadrat,

obres la boca

per no dir res.

Cap quadrat,

no és possible

ser més espès.

Cap quadrat,

no gira rodó
porta fils penjats

com un ninot.

Cap quadrat,

parlem de monstres,

parlem de tu.

Cap quadrat,

d'idees quadrades,

no et vol ningú.

Cap quadrat,

no gira rodó,

porta fils penjats

com un ninot

Tenen por!

Jo eta ke, combat i treball

crida aquell poble i el crit unifica

la mateixa llengua dels avantpassats

de foc els mots i a les roques escrita

fan poemes de guerra, dels obrers fan soldats

inesgotables els recursos per vèncer

aixecant la bandera de justícia social

la disciplina el millor mur de defensa

si tot conflicte porta a un pacte

el poble busca solucions

la veritat sempre és concreta

si es té tota la informació

la repressió de les mil formes, no ha triomfat!

la polseguera que això aixeca, ens ha alertat!

quan la conversa resta oculta, tenen por!

són de recursos esgotats
la qüestió no està en el nombre

quan tu saps contra qui lluites

tan sols cal no actuar mai

amb violència innecessària

Noves formes de vida...

No tinc ara temps

de cavalcar els encesos

cavalls.

Sento que tanquen

el bar.

Anem a la segura

mort transitòria

del son.

I fem per començar

noves formes de vida

Odi i frustració!

Una nit vaig somiar, una Terra amb llibertat,

igualtat de sexes, de pobles i de fraternitat.

Però quan em vaig despertar aquest món em vaig trobar.

Basat en l’explotació, maltractaments, odi i frustració!

Som la nova generació explicant el que veiem,

la misèria pels carrers i els de dalt enriquint-se més!

Amb la música hem trobat una forma d’expressió,

tot l’odi que portem el trèiem sense miraments!

Camarades construint! Per lluitar i aconseguir,

un futur més digne pels pobles oprimits!

Camarades estem aquí! Per lluitar i aconseguir,

un futur més digne pels pobles oprimits!