Mira'm els ulls!!!

No m'agrada seguir lleis

que em resolguin el futur

només faig sempre el que vull.

Saps política estimada

més val que t'ho muntis bé

el teu paper és tan miserable

que t'amagues en el temps.

No em facis seguir el teu joc

que no vull prendre partit

els discursos sempre m'han avorrit

jo no crec en el poder

jo no crec en l'orgull

jo no vull parlar per ningú.

M'agrada la gent que et mira els ulls

mira'm els ulls!

Aprendre a volar!

No heu aprés a viure no heu aprés a jugar

no sabeu ni riure ni tant sols sabeu plorar

què heu de canviar per aprendre a volar

sabeu dir mentides voleu viure enganyats

recony de burguesos i feu posse d'avançats

tot ho voleu tindre valoreu poc la qualitat

preferiu entendreu's partin de la quantitat

què heu de canviar per aprendre a volar

La veritat...

Tant si fa fred o calor,
com si la terra està humida,
sempre ho emprenen en calma,
que tot té la seua mida;
i mos agrada cantar-li
al més senzill de la vida.
Estes coses del folklore
hi ha qui les ha oblidat,
perquè ja no interessa
que es digue la veritat

Maleït despertador

Als carrers no ha sortit el sol

una cosa et fa sentir viu

maleït despertador

obres els ull mires al teu voltant

esperant que algo hagi canviat

però tot segueix igual que ahir i que demà

mentre despertes i et vas vestint

a poc a poc oblides que no ets feliç

la rutina et mata vols complir els teus somnis

El silenci...

Graduaràs la llum

i tu seuràs a l'ombra.

Si obres o bé ajustes porticons,

si corres una mica les cortines.

Potser també encenent algun dels llums

en un racó perdut. Si ho fas amb cura

podràs aconseguir de formar part

de la panombra i rebre les visites.

Però si hi ha un bell rostre entre els qui vénen

i tots són de bells els que tu estimes

obriràs les finestres

perquè la cambra s'ompli de la música

que fa la llum en colpejar el silenci

Primer dia de Primavera...

Lluitarem de ferm, anant colze amb colze,

tu has encès un foc que atiar-lo cal

mentre mantens ben alta la bandera de la pau.

La primavera ens portarà flors,

serà el poble senyor de tot,

no hi haurà explotats ni explotadors,

ni cap vençut ni vencedor

si abrandem amb l’esforç

la raó dels teus mots:

“Cal lluitar contra el fort per deixar de ser febles

i contra nosaltres mateixos quan siguem forts”

Navego contra corrent...

Navego contra corrent.

Hi vaig quan en tornen.

Abans de pensar em repenso.

Ploro i somric en silenci

i en soledat.

Cerco l'anell que he perdut

allà on hi ha llum i bonança.

Tutto d'altri aggrada me disgrada

...amb un gran somrís!

Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure,

sense cap perquè,

tinc ganes d'oblidar el que sempre m'amoïna

vull estar content.

Sé que el futur que m'han pensat

és dòcil i global

i que al final qui guanya sempre és el banc.

I es que si ho penses tot plegat

o et deprimeix o et cou

però es massa fàcil i a més no porta enlloc.

Per això cada dia al carrer m'enfronto als enemics

sense motius i estúpidament

amb un gran somrís

Crema!!!

Fixa-t’hi bé: jo te l’encendré.

Crema, dins del cor ens crema

la roïnesa extrema,

encès pel nostre instint rebel.

Crema, a camp obert ja crema,

la roïnesa extrema,

a punt per artigar l’arrel.

Fusta seca, cairats i mobles,

caixes velles i sarments,

és la festa del meu poble,

és així la meva gent.

Amb palets encén la foguera,

pot fer un bon servei:

bona flama fa l’estanquera

i el retrat del rei

Volar ben alt!

Hi havia un ocell que plorava tristament

dins la gàbia era tancat i moria lentament

tenia un nom molt bonic, es deia cadernera

i els seus colors tan vius no veurien la primavera.

I així cada matí un raig de llum li venia

pels vidres del balcó, a fer-li companyia.

I allà pel bosc de pins per camins i rieres

el sol fondrà la nit i tornarà a ser com era,

i els que estiguin sobre l’herba, riuran sota el cel

i si plou farà la pluja pentinar el seu cabell.

I així dintre la gàbia, la llum va despertar...

el presoner petit que enyora volar ben alt ben alt!!

I ell refila i respira tristesa i molt de dolor

i no canta i tremola es el fred de la presó

si jo fos un bruixot el tornaria estel

perquè així la matinada se l’emportes al cel!

Calaix de vida...

Visc a les fosques,

avar d'imatges col·lecionades

com munts de cartes i fotografies

guardades en un moble que grinyola

de nit, que la humitat reinfla

i roseguen els corcs.

Calaix de vida,

podrida pels desigs

no satisfets, pel cansament

d'haver esperat tantes vegades

i que no hagi mai trobat.

Tot s'ha tornat avorriment, desdeny i fàstic,

per covardia, seny o bé impotència.

Hi ha un sentit...

De nit, de nit, de nit qui t’ha parit,

tot sembla que es confongui i es disposi a sorgir,

aquella màgia que transforma la tristesa en oblit,

aquell encant, aquella història, que ens fa sentir petits.

I així, i així, vas fent el teu camí

saps bé que has fet el ruc i et sents feixuc i deprimit,

llavors tornes a entendre que ets algú i hi ha un sentit

per tornar a néixer, tornar a créixer,

tornar a ésser si has volgut

Oblida tot...

La vaca que riu, que riu per no plorar.

Pensar és la forma més sofisticada de mentir.

No escoltis, no val la pena, el que dic ja ho han dit;

cançons fermentades, veus desafinades, mentides en clau de sol.

Oblida tot el que has après, és absurd i no serveix per res;

oblida tot el que t'han dit, et fa nosa i no té cap interès.

Potser ja ha arribat el moment d'oblidar tot el que hem après.

Estúpids refranys populars,

poca-soltes i bèsties que ens fan ignorants.

Potser ja ha arribat el moment d'oblidar

tot el que hem après.

Potser ja ha arribat el moment d'oblidar

els nostres somnis i deixar-ho estar

El jardiner del pop...!

Em convides a dinar

i a mig àpat me n'he d'anar

em sap greu de debò

però faig tard a no sé on

tot a mitges cap per avall

tot fet i deixat estar

no tinc temps per pensar

que no tinc temps per pensar que

no tinc

Quin agradable plaer

Mira tu quina casualitat

que ens ha tocat per viure

que aquella dona sóc jo

i aquell home ets tu
i si jo et miro a tu

i tu em mires a mi

ens mirem els ulls
i si m'acosto a tu

i tu t'acostes a mi

ens acostarem els dos
i si jo et toco a tu

i tu em toques a mi

quin agradable plaer

No sents l'energia?

Després de la última nota mires al voltant

una nit per recordar

és només una batalla, la guerra no ha acabat

la revolta tornarà

ja s’encén el llum i darrere el fum, el cor en un puny.

No sents l’energia?

la revolta no s’atura i la lluita continua

la revolta sempre amb tu, a l’esquena vint-i-u!

El "gran" públic

Asseguda al costat d'un llit estrany ella es mira

d'una capsa cansada de guardar fotografies

les mirades d'uns nens que riuen, ben aferrats

a una dona amb la fesomia que de segur li és familiar.

Cap al tard quan a baix van arribant les visites

ella posa la ràdio forta i fa com qui té amigues.

El fill gran la trucava, però ara ella no hi sent;

la petita amb tanta canalla no té temps.

Gent gran,

procurant no fer nosa,

tirant amb poca cosa

Calçotada popular...

Aiguardent, nous i llimona;

per donar gust a la vida.

Ratafia

posa-hi herbes i canyella;

remena amb alegria.

Ratafia