dijous, 13 de març de 2008

Volar ben alt!

Hi havia un ocell que plorava tristament
dins la gàbia era tancat i moria lentament
tenia un nom molt bonic, es deia cadernera
i els seus colors tan vius no veurien la primavera.
I així cada matí un raig de llum li venia
pels vidres del balcó, a fer-li companyia.
I allà pel bosc de pins per camins i rieres
el sol fondrà la nit i tornarà a ser com era,
i els que estiguin sobre l’herba, riuran sota el cel
i si plou farà la pluja pentinar el seu cabell.
I així dintre la gàbia, la llum va despertar...
el presoner petit que enyora volar ben alt ben alt!!
I ell refila i respira tristesa i molt de dolor
i no canta i tremola es el fred de la presó
si jo fos un bruixot el tornaria estel
perquè així la matinada se l’emportes al cel!

4 comentaris:

Roser Ortiz ha dit...

A la foto i lletra de Lax'n'Busto.

No us deprimiu tant que ja tenim aquí la primavera!!!!!

SALUT!!!

nenanuri ha dit...

Doncs no sabia que la lletra era d'ells. Creia que era un poema de Joan Vinyoli. Està molt bé i força encertat. Per viure així és millor volar cap al cel. Però compte, que segons es miri, abans procurar que els culpables no volin sino que caiguin de cap a l'infern.

Ja està superada la setmana i ara toca preparar la gresca pel finde.

Dídac SOC ha dit...

Molt macu aquest conte!!I aixó és la lletra d´una canço? Molt bé!!
Aquest és el cantan de Lax? sembla un cantaor!!
Salutacions

Yolanda ha dit...

El noi canta amb molta afecció, ja es veu que s'hp pren molt seriosament. La lletra és trists però bonica. Jo pensava que els Lax'n Busto no tenien tanta sensibilitat, estava equivocada.
Bon dia de dijous.