Anar fent...

Deixa que parlin, no els facis cas

segueix el teu camí endavant;

tu fes i deixa que diguin

i no renunciïs a res,

la història és massa curta

per anar perdent el temps;

vagis allà on vagis

tothom et diu el que has de fer

però ningú dóna la cara

quan et surt malament.

No deixis que ningú parli per tu.

No deixis que ningú et digui mai el que has de fer.

Sense por, fes el que vulguis

sense por, fes-ho com vulguis,

només tu sabràs com fer-ho

només tu saps el que et convé.

Deixa que pensin malament,

no et preocupis, tu ves fent,

cadascú a casa seva és un món indiferent,

però tu saps la manera

de no ser com molta gent

Miquel Gil

D’acord, no ens entenem

ni ens sabem estimar,

la por si l’aprofites

es torna cerimònia.
La carta que ara ve

ja la’n puc destapar,

l’amor és ritual,

el ritual és la vida,

la vida anar tirant.
La vida anar tirant,

l’amor és pa amb formatge,

el pa amb formatge és vida,

la vida anar paint.
L’amor és Déu en barca,

la vida és un naufragi

en un got de vi blanc,

l’amor és caure al toll

i trobar-hi l’amor

L'espectacle de la gent...

La vella Montserrat

desperta el barri a cops d'escombra tot cantant

les primeres persianes

s'obren feixugues badallant

rere el vidre entelat

el cafeter assegura que no era penal

i es desfà la conversa

igual que el sucre del tallat.

Bon dia,

ningú ho ha demanat però fa bon dia,

damunt dels caps un sol ben insolent

il·lumina descarat

tot l'espectacle de la gent

Et veig des de l'ombra...

Avui m'he comprat un telescopi

per mirar-te des del meu balcó.

Les estrelles ja no m'interessen,

són més importants els teus mugrons.

Vesteix-te siusplau,

que agafaràs fred.

Aquest vestit ocre

avui no et mereix.

I no hi ha cortines

i no hi ha safareig.

Et veig des de l'ombra

i em sento comprés

A la merda el futbol!

Se m'emporta el riu i no t'he dit adéu

queden enrere les cases entre els canyissars

amb roba estesa als balcons que mai veuré assecar

se m'emporta el riu i no t'he dit adéu

i és el que em sap més greu

se m'emporta el riu i no t'he dit adéu

massa cansat per nedar i arribar fins els troncs

fang en els ulls aigua tèrbola dins els pulmons

se m'emporta el riu i no t'he dit adéu

i és el que em sap més greu

Feliç Sant Jordi

Amb pluja, roses i llibres

celebrem la festa gran,

que ningú no en quedi fora,

ni els d'ara ni els qui vindran;

els d'ara, per fer patxoca

al costat de l'alt patró,

els qui vindran, per si toca

d'afegir-hi més saó,

perquè sant Jordi se senti

sempre ben acompanyat

i ens ajudi, als uns i als altres,

a poder guanyar el combat

que fa tants segles que dura

i encara no s'ha acabat

Ai de mi!

A mi m'agrada el vi

de les tavernes, el

vi potent del camí.

Ai de mi!

A mi m'agrada el vi

que em tomba d'una empenta

a meitat del camí.

Ai de mi!

A mi m'agrada el vi

de les tavernes, que

m'és un vi i un camí.

Ai de mi!

Quin cul...!

Hoy llegaremos hasta el cielo

bailando canciones que ni conocemos

pero bailemos
por un momento

somos tan bellos

y después

tan mediocres otra vez
quiero dar una vuelta más sólo son las tres

ahora soy como un niño que se ríe al caer

por favor una vuelta más en el carrusel

sólo soy como un niño que se ríe al caer
gente tan normal

que despierta por el brillo

del sol del neón

anunciando que es domingo

Seguirem somniant!

Hi ha un home que ha marxat de casa

que no ha acceptat la rendició

un home en braços del seu àngel.

Hi ha algú que ja ha vençut la por.

Un home agafa una guitarra

un home llença un crit al vent

un home mira el buit i salta

hi ha algú que ja ha burlat el temps.

Seguirem somniant

escoltarem la llum

mentre el món es mou dins dels teus ulls.

Seguirem cantant

ensorrarem els murs

anirem sempre més lluny

Sota el cel fosc

Déu i el gos són dos
units en un sol cos per un misteri.
Déu no és bo, el gos tampoc,
vigila no et mosseguin.
Un és sant, l’altre és boig,
depèn de qui ensopeguis.
Déu i el gos són dos, som tu i jo i tots,
no és cap sorpresa.
Jo no sóc bo ni tu tampoc,
ni ningú no és el que sembla.
Uns per massa, altres per poc,
depèn de qui és venjat
o de qui es venja.
Déu i el gos sota el cel fosc,

instant la lluna a caure sobre tots

Tant se me'n dóna!

El que em molesta de les competicions

és que sempre es tracta de guanyar

o de perdre i no tant només de córrer

amigablement una petita aventura

Et vull mossegar...

Com ja saps, la teva orella

ja coneix les meves dents,

però mai no l’han ferida

perquè mai t’ha semblat bé.

Si et vull mossegar la orella

vull que amb gust t’ho deixis fer,

fins i tot vull que ho demanis

i ho faré tant be com sé.

Foradet per l’arracada

sé que encara no el tens fet.

Et vull mossegar la orella

i he jurat que així ho faré,

però he jurat que no ho faria

sense el teu consentiment

El vi de l'esperança

No podria faltar el vi damunt la taula.

Una solemnitat, un ritu que venia

des de la nit: el vi encenia la taula,

encenia la casa, encenia la vida.

Una vella litúrgia nocturna, inescrutable,

encenia la sang, palpitava en els ulls.

Una solemnitat,un ritu que venia

des de la nit, la nit febril de la caverna.

El vi begut, en casa, a l'hora de menjar.

S'oficiava el vi, lentament i greument

parle del vi dels pobres. El vi que ens feia forts.

Un tros de ceba crua, un rosegó de pa,

i un got de vi solemne. Parle del vi dels pobres,

begut solemnement, l'aliment de la còlera,

el vi de l'esperança, el vi dels sacrificis,

l'esperança rompuda, plantar cara a la vida

La copa de la vida

Váres tenir la copa de la vida

arran de llavis i bevent mories;

perdut el vi, secreta la farida,

sofrint, plorant, més altament vivies

Gat a la brasa...

Una gata preciosa i piadosa el recollí

i amb el temps i unes carícies va curar-li les ferides

i es tirà follant els dies que passà en convalescència

però la gateta ocultava que estimava un altre gat

què dic un gat si allò era un tigre

que ho va descobrir un mal dia va jurar que els mataria

això era un lio de faldilles

però sort que era un gat i tenia set vides

imagineu aquella bèstia una espècie de legionari

reclamant com a venjança lenta mort pels dos amants

la gata quedà morta desgarrada a esgarrapades

i ell de què sino s'escapa perseguit com una rata

van acabar-se els tiros i eren temps de pau

de pau però misèries de penes i gana

i un dia el gat tornà a sentir que el seu cos levitava

que el seu cos desafiava tota llei de gravetat

per les potes l'agafaven i del terra l'aixecaven

i una veu il·lusionada que el mirava i exclamava

yujúúú família avui per dinar tenim gat a la brasa

però sort que era un gat i tenia set vides

Antifeixista sempre!

Tenemos el firme compromiso de proteger nuestro mundo,
este mundo, el único que conocemos,
de mantener siempre viva esa inmensa riqueza
en constante peligro llamada naturaleza.
Respetar -¿por qué no?- todo cuanto habita en ella,
proteger -por igual- todo cuanto habita en ella,
ya es aire, ya es agua, ya es tierra, ya es vida.
El firme compromiso de defender este mundo
del poder de la codicia, del querer de la avaricia.
Tenemos el deber de oponernos a una lógica
que aspira únicamente a convertirlo todo

en dinero y más dinero

Ja tenim el nou CAT!!!

L'infern és buit, tots els dimonis són aquí:

l'esfera gira, encesa, la ràbia del desig,

i el ritu dels ancestres transforma l´aigua en vi,

i l'ànima en la carn rostida pel capritx

del monstre berg i abstracte que regna aquests serralls.

L'infern és ple de pólvora, d'humans folls que recorden

les gestes dels seus ídols ressuscitant els balls

caiguts dels cims gegants, amb nans i amb dracs que acorden

llurs veus i moviments a ritme de la plaça.

La plaça és plena d´àngels, centaures, turcs i dol,

que explota en el tabal, trencant a cops de maça,

quan mor el mar d´orgies de l´últim tirabol.

I una àliga somriu, al niu del quer més alt,

flairant el fum que acobla els déus del bé i del mal

Convençuda a resistir!

Tornaré un cop més a demostrar

que estic preparada per a guanyar

la feina que mai em donaran.

I la meva dignitat

se n'ha anat aigüera avall.

La il·lusió ara és desengany,

i a la brossa l'esforç,

quan ser dona és destorb

i estar bona és el que val.

Tot i així tossuda, tot i així

forta i convençuda a resistir.

Tot i que dolguda, prou feliç.

Coses que passen...

Una tia calentona

vaig trobar enmig del camí

s'estava fregant la xona

amb un brot de romaní

Vaig dir-li :"què feu mestressa?

Gairebé m'heu dat un sust!"

i em contesta: "no feu fressa

que em comença a venir el gust!"

(tota la lletra a comentaris)

Sobreviure...

El més difícil, doncs, és sobreviure

amb escates de vidre a les entranyes,

amb plom, en lloc de sang, a dins les venes.

Sobreviure: cordar-se les sabates,

treballar, fer l'amor, llegir poemes,

veure envellir la gent, cantar en veu alta,

amb escates de vidre a les entranyes

i plom, en lloc de sang, a dins les venes,

sense treure's els ulls, sense fer a miques

els subtilíssims mirallets del somni,

i esgüellar com un porc, de por o d'enveja