dimarts, 1 d’abril de 2008

Sobreviure...

El més difícil, doncs, és sobreviure
amb escates de vidre a les entranyes,
amb plom, en lloc de sang, a dins les venes.
Sobreviure: cordar-se les sabates,
treballar, fer l'amor, llegir poemes,
veure envellir la gent, cantar en veu alta,
amb escates de vidre a les entranyes
i plom, en lloc de sang, a dins les venes,
sense treure's els ulls, sense fer a miques
els subtilíssims mirallets del somni,
i esgüellar com un porc, de por o d'enveja

7 comentaris:

Roser Ortiz ha dit...

Autor del poema Miquel Martí i Pol.

nenanuri ha dit...

Aquest xicotet de la foto me'l podries presentar? No per res però m'ha fet goig. Només el voldria per sobreviure una miqueta.

Aquest mes sembla ser que hi ha un munt de concerts, ja deus tenir l'agenda a tope. És qüestió de carregar la nena i apa a fer país.

Que tinguis un bon dia.....

Yolanda ha dit...

Molt vitriòlic el poema. A vegades la sang sembla de plom.
A mi també m'agradaria conèixer el xicot que canta, ho fa en català?
Si és així deu ser l'hòstia: maco y fent país.
Ara ja tens molts concerts planificats doncs que bé per a tu!
Bona setmana.

Dídac SOC ha dit...

Doncs tampoc conec al noi de la foto, però veig que un dia tens fotos per a elles, i altres dies per a nosaltres els nois.
Molt bé!!
No em vull fer pesat però és que la primavera és el que té!!
Salutacions

Anònim ha dit...

jo també vull coneixer en aquest, em molen les rastes, ayyy la primavera.....

ali

jrrof ha dit...

Aquest poema de Martí i Pol és molt colpidor i reflecteix com es troba el seu cos massacrat per l’esclerosi múltipla, ara és quant el comprenc al 100%, doncs “tinc la sort” de patir una ELA (esclerosi lateral amiotròfica) i en dones compte com el teu cos es va transformant mica en mica, pas a pas en la descripció total del poema. Recordo d’ell el seu somriure (no el va perdre mai) en el seu record! Procuro sempre i més quant passejo amb la cadira electrònica emular-lo! Amb el millors dels somriures. Abades o quasi sempre ho aconsegueixo.

Vull agrair a la Roser el gaudi que amb proporciona el seu blog! Per les meravelloses fotos i les acompanyades lletres! Felicitats!!!!

Anònim ha dit...

Déu n'hi do

Carme