dimarts, 29 d’abril de 2008

Miquel Gil

D’acord, no ens entenem
ni ens sabem estimar,
la por si l’aprofites
es torna cerimònia.
La carta que ara ve
ja la’n puc destapar,
l’amor és ritual,
el ritual és la vida,
la vida anar tirant.
La vida anar tirant,
l’amor és pa amb formatge,
el pa amb formatge és vida,
la vida anar paint.
L’amor és Déu en barca,
la vida és un naufragi
en un got de vi blanc,
l’amor és caure al toll
i trobar-hi l’amor

6 comentaris:

Roser Ortiz ha dit...

A la foto Miquel Gil el dia de Sant Jordi a les Drassanes de Barcelona.

Autor del poema Enric Casassas musicat per Miquel Gil.

Dimarts i amb el cap en el llarg cap de setmana...

SALUT!!!

nenanuri ha dit...

Vaja gentada hi havia a les Drassanes! No vaig veure en Miquel Gil (ja em sap greu) però em va sortir un imprevist i vaig haver de marxar.

Molt millor Figueres que Vilaseca, llàstima que vénen els de Canàries que si no........

Roser Ortiz ha dit...

Nenanuri, no siguis borinot, he triat Figueres perquè estic bastant tocada per la tramuntana i la programació de barraques m'interessa força (a part, tinc família a prop i sempre pots anar a fer un bon mos...). Per cert durant el dia de dijous els de Cor de Carxofa també la liaran.

Vila-Seca és una assignatura pendent, potser un altre any...

SALUT!!!

tal com ho sento ha dit...

Miquel Gil és una de les veus més intel·ligents del nostre panorama musical!
Increïble la foto.

Anònim ha dit...

això es posa emocionant! ahir et van piropejar al blog! uuuuuuhhhhh!!!

ali

Yolanda ha dit...

A mi també m'agrada Miquel Gil, amb l'orquestra àrab de Barcelona són genials.
El dia de Sant Jordi era un "despiporre" de gent a tot arreu. Els del Manchester jo crec que van quedar acollonits.
Així que tan dit floretes? Y quien és él?
Agur!