Nit de house aborígen

Mística font de l'aigua de la vida,

rajau del cel al cor de mon país;

dons i virtuts deixau-li per florida;

feu-ne, si us plau, lo vostre paradís

Castellrock'08

Et vull tocar et vull a prop meu,

però et resisteixes.

Quan ja he provat la teva mel,

desapareixes!!

Sembles una nina angelical,

i a dins tens una fera!!

Em dius que et truqui per quedar

i no em contestes.

Si em diuen que t'han vist amb mi,

t'avergonyeixes!!

Ella sempre busca el punt flac

i desprès em mossega.

Em queda de tu un sol record...

La pell de serp que em deixes!!

Ets un ninot!

Cap quadrat,

obres la boca

per no dir res.

Cap quadrat,

no és possible

ser més espès.

Cap quadrat,

no gira rodó
porta fils penjats

com un ninot.

Cap quadrat,

parlem de monstres,

parlem de tu.

Cap quadrat,

d'idees quadrades,

no et vol ningú.

Cap quadrat,

no gira rodó,

porta fils penjats

com un ninot

Tenen por!

Jo eta ke, combat i treball

crida aquell poble i el crit unifica

la mateixa llengua dels avantpassats

de foc els mots i a les roques escrita

fan poemes de guerra, dels obrers fan soldats

inesgotables els recursos per vèncer

aixecant la bandera de justícia social

la disciplina el millor mur de defensa

si tot conflicte porta a un pacte

el poble busca solucions

la veritat sempre és concreta

si es té tota la informació

la repressió de les mil formes, no ha triomfat!

la polseguera que això aixeca, ens ha alertat!

quan la conversa resta oculta, tenen por!

són de recursos esgotats
la qüestió no està en el nombre

quan tu saps contra qui lluites

tan sols cal no actuar mai

amb violència innecessària

Noves formes de vida...

No tinc ara temps

de cavalcar els encesos

cavalls.

Sento que tanquen

el bar.

Anem a la segura

mort transitòria

del son.

I fem per començar

noves formes de vida

Odi i frustració!

Una nit vaig somiar, una Terra amb llibertat,

igualtat de sexes, de pobles i de fraternitat.

Però quan em vaig despertar aquest món em vaig trobar.

Basat en l’explotació, maltractaments, odi i frustració!

Som la nova generació explicant el que veiem,

la misèria pels carrers i els de dalt enriquint-se més!

Amb la música hem trobat una forma d’expressió,

tot l’odi que portem el trèiem sense miraments!

Camarades construint! Per lluitar i aconseguir,

un futur més digne pels pobles oprimits!

Camarades estem aquí! Per lluitar i aconseguir,

un futur més digne pels pobles oprimits!

Articles enverinats

Xivatos!!

Són el quart poder,

multinacionals que controlen tot allò que veus,

dominen tots els mitjans,

capaços de fer pujar a algú o enviar al més baix,

cap escrúpol cal tenir,

és el negoci de mentir!

i encara hi ha que diu que la premsa és lliure,

que són objectius amb les notícies...

inventen alarmes socials,

creen opinions perquè ningú ho hagi de pensar,

articles enverinats,

una mentida repetida acaba sent veritat,

teniu les vostres plomes tacades de sang!

Hem d'aprendre a no dependre...

Quin mal encanteri a tu i a mi avui ens separa?

i no ens podem trobar el nostre lloc al món

potser és el camí per la supervivència?

o la drecera a l'aniquilació?

alienats en una guerra que ens pareix mentre ens devora

muralla endins, muralla enfora

hem d'aprendre a no dependre

a què respon la teva motivació?

qui és qui et dicta la teva opinió?

fas el camí tot sol? i algú més? tu què penses?

si no t'ataco a tu, de què et defenses?

posats a fer trobarem solucions

tots els camins conflueixen en l'acció

al teu terreny és on pots trobar la unió

la llengua és el tronc de la comunicació

quan el monstre és poderós millor si els pots evitar

quan estigui satisfet aprofita per lluitar

perquè es mostrin arrogants sigues sempre prou humil

cansa'ls fugint divideix-los des de dins

les dificultats van davant del pensament

però el pensament van sempre davant l'acció

obre tots els panys, utilitza l'engany,

sense afany company, dia a dia, any rere any

alienats en una guerra que ens pareix mentre ens devora

muralla endins, muralla enfora

sents la seva por quan tu tenques el teu puny

la teva por s'esmuny quan ets tu qui fot el cop

Xirinacs al Palau!

Així va començar...

Joan Reig

At VersarisMaria del Mar Bonet

Obrint Pas

Feliu Ventura
Aramateix
Elèctrica Dharma

i així va acabar...

He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans ocupats per Espanya,
per França (i per Itàlia) des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l'univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar llur vida
en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me aquest final
absolut victoriós de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia dels nostres líders,
massificadors del poble.
Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
Ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Res a celebrar

Espanya, Espanya penjada d'una canya

si la canya cau, Espanya adéu-siau!

canya caiguda, Espanya vençuda

alcem les mans

i visca els catalans!!!

Curiositats del FONA...

Pixar, cagar,
això és reposar,
que treballar
és obra del capital

Ara és demà

Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.
I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix, el càntic que commou,
l'àmfora nova plena de bon vi.
Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d'amarar l'eixut.
Tot serà poc, i l'heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud

El poble...

El poble és tot:

el principi i la fi,

l'amor i l'odi,

la veu i el silenci,

la vida i la mort

Ovidi memòria...

M'he aferrat a la paraula

que surt de cada veu,

i fa del vers la nostra pàtria.

Hem fet himnes de cançons

que l'absència ens va robar,

com dies que van durar tants anys.

Ovidi, memòria.

Mira si sóc pobre que no et puc fer tornar al món,

però arribaràs de les vacances sense el teu nom.

I algú altre cantarà amb la seva veu

que ets valencià i tens senyera on blau no hi ha.

Hem trepitjat tots els teatres

que han omplert parlant de tu,

la fal·làcia s'asseia al davant.

I hem callat tota resposta

mentre ha durat la funció,

amb respecte més que amb compassió.

Ovidi, memòria

Trompetes sonen lluny...

Pel cel inacabable

de juny, campanes greu

semparen crits d'ocell

i van plegats a l'ombra.

Els nacres del ponent

s'apaguen dolçament

per a una estrella sola.

Trompetes sonen lluny

el comiat obscur

d'una altiva sang jove.

Jardinet -enclotat

dins el seu verd profund

com el món dins la posta!

El cor és massa expert:

la rosa no el reposa;

massa apassionat:

sa esperança val més

i val més sa tristesa;

massa prop del teu cor:

li cal el seu batec

per vetllar en la tenebra

Nits de tristor...

No, no company, no és hora encara

d’alçar el teu got a la taverna,

cal esperar que a porta oberta

sigui tothom qui pugui beure.

Hem passat tants i tants dies

absents de tot raig de sol

que avui quan despunta l’alba

voldríem apressar el jorn,

però no, són molts encara

que passen nits de tristor.

Amb un farcell de paraules

perquè tu ofeguis el clam,

t’oferiran esperances

tot recordant el passat,

però no, no el vulguis vendre

el somni que has forjat.

Cal que siguem tots a taula

per alçar els vasos, companys,

i començar nova història

on ja no imperi la sang,

ni la set de venjança,

sinó la més vera pau.

Llavors company, llavors companya,

quan siguem tots que puguem beure,

als quatre vents i a porta oberta,

brindarem fort a la taverna