KOP a Sant Celoni!!!

Geografia de resistències

s'encenen les fogueres, la nit de les consciències

mapes alternatius dibuixen les essències

la veu dels sense veu, enfront de les potències

idearis nostrats.

Cultura de barris, barris proletaris

reprenen idearis nostrats i solidaris

que fer és millor que dir som revolucionaris

aixequem nous espais a l'ordre refractaris

la lluita ens dóna

tot allò que l'estat ens roba.

El dret a decidir cada dia més clar

la paraula és per a tots, l'avanç sempre endavant.

Recuperem de cop la utopia a guanyar

la paraula és de tots, no ens poden aturar

Ull per ull

Perdo la por però em tremola el pols,

qüestió d'orgull

m'aixeco i no puc, un bon trau al mig del cervell.

Ull per ull, dent per dent, qui sap si tots som mecs.

Comissari a sou, no hi haurà un pam de net.

Cauen guspires, plou però no et mulles,

potser no et cal sopluig,

un déu fent virolles, qui no plora no mama ni beu.

Ull per ull, dent per dent, qui sap si tots som mecs.

Comissari a sou, no hi ha ni un pam de net,

mmmm, no hi haurà ni un pam de net

cops de puny,

ulls de vellut

guerra de botonets,

per orgull tu ets sents sol

no vindrà d'un pam,

per orgull tu et sents sol

no faràs el net mai.

Fora modèsties, prou de complexes,

no et caldrà fer-te el gran,

mala memòria, falses històries d'un nen d'abans.

Rau la por a sang, et cou llàgrimes plorant

des de sempre has estat un cocodril merdós

que et duri, que et duri, que et duri...

la bona sort.

Que et duri, que et duri

la gent mirant, tots embadalits, tu et sents sol

ningú fa un pas,

escallolit mirant

no et mouràs ni un pam

sense moure el nas

dissabte 29/11 TOTES i TOTS a Sant Celoni!!!

M’agrada privar birres, fumar porros, vacil·lar

m’agrada anar de festa i si tinc sort a follar

però el que més m’agrada serà sempre cavil·lar

ser conseqüent amb el que penso sense parar de ballar

i com diuen els Kortatu sempre ens queda molestar
treballant en el que penso m’augmenta la dignitat
si sóc pobre de butxaca potser sóc ric/a de cap
i somric mentre treballo per canviar la societat

em reuneixo en assemblea per poder-hi plantejar

fer un concert per l’Amnistia: poder-hi recaptar

uns diners pels nostres presos/es perquè tinguin per fumar

i que surtin del talego i que et puguin conscienciar

hem d’anar a enganxar cartells perquè vingui força gent

i quan acabi el concert a escombrar i deixar-ho net

ara passa’m un paper per fumar i dormir bé

i demà m’aixecaré orgullós/a d’allò que he fet

Aplec Modernista!!!

El millor de cada casa, (perdó falta la representació maresmenca...)
M’he criat entre pagesos i carrinclons
homes que s’aferren a les seves tradicions
gent de terra, gent de foc
en una frontera on la mentida no hi té lloc
on és creuen els camins dels sadis i els rancors
i els destins de les nacions
sóc de l’oest de Catalunya la terra on, es pon el sol
més enllà de les muntanyes
entre les valls i els aiguamolls.
On la botifarra encara es fa de ceba i sang
i la bota plena fa el camí del vianant
per indrets, de pedra i fang
on el blau del cel, es tot el que tenim de mar
penjat en l’horitzó un estel brilla tant
la fosca nit, si el cel és pont
sóc de l’oest de Catalunya la terra on, es pon el sol
més enllà de les muntanyes
entre les valls i els aiguamolls.
regadius, hortes i terres de secà
pluja quan déu vol i tempestes sobre el pla
i la boira cobrint la vall
històries contades a la vora de la llar
quan la nit és llarga i les hores cal matar, esperant l’endemà
sóc de l’oest de Catalunya la terra on, es pon el sol
més enllà de les muntanyes
entre les valls i els aiguamolls

Concert 500!

Xavi Sarrià (Obrint Pas) + Iñaki (Betagarri) amb Gertrudis
Ara vinc DENLLOC

d'en lloc no vol fir a poc a poc

ni que la memòria s'oblidi del Record,

no vol dir tampoc

que conegués la mort

ni que abracés la cintura de l'únic tresor

que he tingut per tenir

que he ensumat per gaudir

que és l'últim cop de sort

que l'hi ha sobrat al meu cor

són les últimes promeses que prometo tirà al foc

aiaiaia i ara vinc DENLLOC

on tornen tots els de la panxa contenta

quan venen de matar el porc

aiaiaia i ara vinc DENLLOC

on la sang es torna calenta

quan la carn és més a prop, més a prop

he cregut convenient

marxà contra corrent

i enrampar-me amb el

voltatge de la gent

simplement

he perdut massa temps

bolcant el dissolvent

esquitxava i dibuixava un vent

del color del cabell d'una rossa tenyida de vermell

Assentiré de grat

Assentiré de grat, car només se'm donà

d'almoina la riquesa d'un instant.

Si podien, però, durar

la llum parada, l'ordre clar

dels xiprers, de les vinyes, dels sembrats,

la nostra llengua, el lent esguard

damunt totes les coses que he estimat!

Voltats de por, enmig del glaç

de burles i rialles d'albardans,

hem dit els mots que són la sang

d'aquest vell poble que volem salvar.

No queden solcs en l'aigua, cap senyal

de la barca, de l'home, del seu pas.

L'estrany drapaire omplia el sac

de retalls de records i se'n va,

sota la fosca pluja, torb enllà,

pels llargs camins que s'esborren a mar

"Anem al llit"

"Anem al llit", et propose, besant-te,

bruna, la pell, els pits, el coll, la boca.

"Anem al llit", et mussite i t'agafe

en un grapat, tendral, amorosíssima,

els teus cabells, el mugró de l'orella,

amb gran amor i por de soledat.

I amb tarannà de qui ja no pot més,

ni resistir ni resistir-se més,

ets ja dempeus dintre del meu abraç,

tot assentint, amant "Anem al llit"

Transglosadors'08

Jo tenia una amigueta

amb un do molt especial

cada cop que veia un noi

li feia aixecar el pardal.

Al garrotín, al garrotan,

de la vera vera vera de Sant Joan;

al garrotin, al garrotan,

de la vera vera vera de Sant Joan

Hem cantat junts...

Ple està el camí de solitud

entre els barrancs d'albades tristes

allà on el mar canta als estels

versos robats del teu somriure.

Devant de mar et vas deixar

penes de sal i un trist esguard

i seguint el fars dels horitzons

vas navegar perdut

perseguint el teu rumb

vas navegar perdut...

Una nit més t'he navegat

entre els barrancs d'albades tristes

allà on el mar escriu al far

cartes d'amor en versos lliures.

A la vall blanca em vas deixar

fermes arrels i un trist record

i sembrant la terra amb les cançons

vaig caminar perdut

perseguint el teu rumb

vaig caminar perdut...

Però aquesta nit la soledat

del vell camí ens ha retrobat

i collint els fruits de les cançons

hem cantats junts

al vent que assola el nostre món

hem cantat junts al vent

Cantar sense cap por...

Ningú no compren ningú
però nosaltres som nosaltres
i sabem allò que és bo:
Sentir el sol damunt la cara
i estimar-se de debò
i trobar-se viu encara
i cantar sense cap por

m'agrada molt...

Lleva'm tard, deixa'm dormir,

són les onze dins del llit

i m'agrada molt

Fades a l'entorn.

El coixí que ens hem robat

porta el teu cognom brodat

i m'agrada molt

dormir junts quan plou.

Desperto dins contes,

m'invento les normes.

No jugo, passejo,

m'oblido, mossego.

Cada nit es fa més clar,

són les cinc, no he descansat

però m'agrada molt

perdre la noció.

Dos espelmes, un cendrer,

una xina, uns quants papers

però m'agrada molt

dormir junts quan plou

Som el que som...

som pols som fades, som foc
som neures i no tenim nom
som astròlegs, som vent som fràgils,
som secs som tàcits,
som cecs som freds
com el glaç quan convé
i cadascú que passi,
que agafi el que li falti
som el que som
però tot canvia per moment
si tot allò que et plagui,
o allò que a tu et ressalti n'ets una part
no dubtis del que es fa evident
som riures, som rius som lliures,
som vius som llebres, som nius
no som la meitat del que tu dius
som hipnòtics, som breus som atònits,
som seus som atòmics, som greus
som cercles miratges dels teus
i cadascú que passi,
que agafi el que li falti
som el que som
però tot canvia per moment
si tot allò que et plagui,
o allò que a tu et ressalti n'ets una part
no dubtis del que es fa evident

Tinc ganes de cridar

Sovint em sento atrapat

pel meu propi malson

i tinc ganes de cridar,

cada dia en algun lloc

surt el tren de mitjanit.

Hi ha poetes que s'han perdut

pintant "graffities" a les seves parets

molta gent que es troba sola

cada dia en algun lloc

puja al tren de mitjanit.

Sovint em sento enganyat

quan em veig en el mirall

no en tinc prou amb somniar

necessito desfer-me d'aquest pes

que em lliga el cor.

Hi ha sirenes que estan cantant,

la llegenda d'un vell mariner

molta gent que es troba sola

cada dia en algun lloc

puja al tren de mitjanit,

si ets llunàtic i estàs espantat

si vius als núvols i estàs deprimit

si la boira ja t'ha acompanyat

cada dia en algun lloc

pots pujar al tren de mitjanit

Vivim, cremem, clamem!

Ombres, records, paraules

des de molt lluny i sempre.

Mentre la dalla ens tingui marginats,

vivim, cremem, clamem.

Després tan sols ens cal

morir amb honor.

Aquí sovint ho fan

alguns herois.

Plou sang

Pàtria lliure!

Pàtria lliure

i lluminosa i alta!

I tan petita

com un cor que no es cansa

i noble es perpetua

La farola, la farola...

La farola, la farola
conten del tio pequeño, un vell pescador d'arràs,
que un dia mentre xorrava, no parava de cantar:
no en agafarem cap, no en agafarem cap,
no en agafarem cap, no en agafarem cap...

a bordo se li enfotien, poc se podien pensar
que de cosir la corona, ell no se’n va recordar

la farola, la farola...

Després de cada esmorzada, la barcada els feia rabiar
pequeño tu que no fumes, mentrestant vés a esgotar

i quan encengui un cigarro, pensarà: avui no em fotran...
li van dir: Au vés pequeño! i a esgotar fumant, fumant.

La farola, la farola...