dimecres, 30 d’abril de 2008

Anar fent...

Deixa que parlin, no els facis cas
segueix el teu camí endavant;
tu fes i deixa que diguin
i no renunciïs a res,
la història és massa curta
per anar perdent el temps;
vagis allà on vagis
tothom et diu el que has de fer
però ningú dóna la cara
quan et surt malament.
No deixis que ningú parli per tu.
No deixis que ningú et digui mai el que has de fer.
Sense por, fes el que vulguis
sense por, fes-ho com vulguis,
només tu sabràs com fer-ho
només tu saps el que et convé.
Deixa que pensin malament,
no et preocupis, tu ves fent,
cadascú a casa seva és un món indiferent,
però tu saps la manera
de no ser com molta gent

dimarts, 29 d’abril de 2008

Miquel Gil

D’acord, no ens entenem
ni ens sabem estimar,
la por si l’aprofites
es torna cerimònia.
La carta que ara ve
ja la’n puc destapar,
l’amor és ritual,
el ritual és la vida,
la vida anar tirant.
La vida anar tirant,
l’amor és pa amb formatge,
el pa amb formatge és vida,
la vida anar paint.
L’amor és Déu en barca,
la vida és un naufragi
en un got de vi blanc,
l’amor és caure al toll
i trobar-hi l’amor

dilluns, 28 d’abril de 2008

L'espectacle de la gent...

La vella Montserrat
desperta el barri a cops d'escombra tot cantant
les primeres persianes
s'obren feixugues badallant
rere el vidre entelat
el cafeter assegura que no era penal
i es desfà la conversa
igual que el sucre del tallat.
Bon dia,
ningú ho ha demanat però fa bon dia,
damunt dels caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l'espectacle de la gent

divendres, 25 d’abril de 2008

Et veig des de l'ombra...

Avui m'he comprat un telescopi
per mirar-te des del meu balcó.
Les estrelles ja no m'interessen,
són més importants els teus mugrons.
Vesteix-te siusplau,
que agafaràs fred.
Aquest vestit ocre
avui no et mereix.
I no hi ha cortines
i no hi ha safareig.
Et veig des de l'ombra
i em sento comprés

dijous, 24 d’abril de 2008

A la merda el futbol!

Se m'emporta el riu i no t'he dit adéu
queden enrere les cases entre els canyissars
amb roba estesa als balcons que mai veuré assecar
se m'emporta el riu i no t'he dit adéu
i és el que em sap més greu
se m'emporta el riu i no t'he dit adéu
massa cansat per nedar i arribar fins els troncs
fang en els ulls aigua tèrbola dins els pulmons
se m'emporta el riu i no t'he dit adéu
i és el que em sap més greu

dimecres, 23 d’abril de 2008

Feliç Sant Jordi

Amb pluja, roses i llibres
celebrem la festa gran,
que ningú no en quedi fora,
ni els d'ara ni els qui vindran;
els d'ara, per fer patxoca
al costat de l'alt patró,
els qui vindran, per si toca
d'afegir-hi més saó,
perquè sant Jordi se senti
sempre ben acompanyat
i ens ajudi, als uns i als altres,
a poder guanyar el combat
que fa tants segles que dura
i encara no s'ha acabat

dimarts, 22 d’abril de 2008

Ai de mi!

A mi m'agrada el vi
de les tavernes, el
vi potent del camí.
Ai de mi!
A mi m'agrada el vi
que em tomba d'una empenta
a meitat del camí.
Ai de mi!
A mi m'agrada el vi
de les tavernes, que
m'és un vi i un camí.
Ai de mi!

dilluns, 21 d’abril de 2008

Quin cul...!

Hoy llegaremos hasta el cielo
bailando canciones que ni conocemos
pero bailemos
por un momento
somos tan bellos
y después
tan mediocres otra vez
quiero dar una vuelta más sólo son las tres
ahora soy como un niño que se ríe al caer
por favor una vuelta más en el carrusel
sólo soy como un niño que se ríe al caer
gente tan normal
que despierta por el brillo
del sol del neón
anunciando que es domingo

divendres, 18 d’abril de 2008

Seguirem somniant!

Hi ha un home que ha marxat de casa
que no ha acceptat la rendició
un home en braços del seu àngel.
Hi ha algú que ja ha vençut la por.
Un home agafa una guitarra
un home llença un crit al vent
un home mira el buit i salta
hi ha algú que ja ha burlat el temps.
Seguirem somniant
escoltarem la llum
mentre el món es mou dins dels teus ulls.
Seguirem cantant
ensorrarem els murs
anirem sempre més lluny

dijous, 17 d’abril de 2008

Sota el cel fosc

Déu i el gos són dos
units en un sol cos per un misteri.
Déu no és bo, el gos tampoc,
vigila no et mosseguin.
Un és sant, l’altre és boig,
depèn de qui ensopeguis.
Déu i el gos són dos, som tu i jo i tots,
no és cap sorpresa.
Jo no sóc bo ni tu tampoc,
ni ningú no és el que sembla.
Uns per massa, altres per poc,
depèn de qui és venjat
o de qui es venja.
Déu i el gos sota el cel fosc,
instant la lluna a caure sobre tots

dimecres, 16 d’abril de 2008

Tant se me'n dóna!

El que em molesta de les competicions
és que sempre es tracta de guanyar
o de perdre i no tant només de córrer
amigablement una petita aventura

dimarts, 15 d’abril de 2008

Et vull mossegar...

Com ja saps, la teva orella
ja coneix les meves dents,
però mai no l’han ferida
perquè mai t’ha semblat bé.
Si et vull mossegar la orella
vull que amb gust t’ho deixis fer,
fins i tot vull que ho demanis
i ho faré tant be com sé.
Foradet per l’arracada
sé que encara no el tens fet.
Et vull mossegar la orella
i he jurat que així ho faré,
però he jurat que no ho faria
sense el teu consentiment

dilluns, 14 d’abril de 2008

El vi de l'esperança

No podria faltar el vi damunt la taula.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit: el vi encenia la taula,
encenia la casa, encenia la vida.
Una vella litúrgia nocturna, inescrutable,
encenia la sang, palpitava en els ulls.
Una solemnitat,un ritu que venia
des de la nit, la nit febril de la caverna.
El vi begut, en casa, a l'hora de menjar.
S'oficiava el vi, lentament i greument
parle del vi dels pobres. El vi que ens feia forts.
Un tros de ceba crua, un rosegó de pa,
i un got de vi solemne. Parle del vi dels pobres,
begut solemnement, l'aliment de la còlera,
el vi de l'esperança, el vi dels sacrificis,
l'esperança rompuda, plantar cara a la vida

divendres, 11 d’abril de 2008

La copa de la vida

Váres tenir la copa de la vida
arran de llavis i bevent mories;
perdut el vi, secreta la farida,
sofrint, plorant, més altament vivies

dimecres, 9 d’abril de 2008

Gat a la brasa...

Una gata preciosa i piadosa el recollí
i amb el temps i unes carícies va curar-li les ferides
i es tirà follant els dies que passà en convalescència
però la gateta ocultava que estimava un altre gat
què dic un gat si allò era un tigre
que ho va descobrir un mal dia va jurar que els mataria
això era un lio de faldilles
però sort que era un gat i tenia set vides
imagineu aquella bèstia una espècie de legionari
reclamant com a venjança lenta mort pels dos amants
la gata quedà morta desgarrada a esgarrapades
i ell de què sino s'escapa perseguit com una rata
van acabar-se els tiros i eren temps de pau
de pau però misèries de penes i gana
i un dia el gat tornà a sentir que el seu cos levitava
que el seu cos desafiava tota llei de gravetat
per les potes l'agafaven i del terra l'aixecaven
i una veu il·lusionada que el mirava i exclamava
yujúúú família avui per dinar tenim gat a la brasa
però sort que era un gat i tenia set vides

dimarts, 8 d’abril de 2008

Antifeixista sempre!

Tenemos el firme compromiso de proteger nuestro mundo,
este mundo, el único que conocemos,
de mantener siempre viva esa inmensa riqueza
en constante peligro llamada naturaleza.
Respetar -¿por qué no?- todo cuanto habita en ella,
proteger -por igual- todo cuanto habita en ella,
ya es aire, ya es agua, ya es tierra, ya es vida.
El firme compromiso de defender este mundo
del poder de la codicia, del querer de la avaricia.
Tenemos el deber de oponernos a una lógica
que aspira únicamente a convertirlo todo
en dinero y más dinero

dilluns, 7 d’abril de 2008

Ja tenim el nou CAT!!!

L'infern és buit, tots els dimonis són aquí:
l'esfera gira, encesa, la ràbia del desig,
i el ritu dels ancestres transforma l´aigua en vi,
i l'ànima en la carn rostida pel capritx
del monstre berg i abstracte que regna aquests serralls.
L'infern és ple de pólvora, d'humans folls que recorden
les gestes dels seus ídols ressuscitant els balls
caiguts dels cims gegants, amb nans i amb dracs que acorden
llurs veus i moviments a ritme de la plaça.
La plaça és plena d´àngels, centaures, turcs i dol,
que explota en el tabal, trencant a cops de maça,
quan mor el mar d´orgies de l´últim tirabol.
I una àliga somriu, al niu del quer més alt,
flairant el fum que acobla els déus del bé i del mal

divendres, 4 d’abril de 2008

Convençuda a resistir!

Tornaré un cop més a demostrar
que estic preparada per a guanyar
la feina que mai em donaran.
I la meva dignitat
se n'ha anat aigüera avall.
La il·lusió ara és desengany,
i a la brossa l'esforç,
quan ser dona és destorb
i estar bona és el que val.
Tot i així tossuda, tot i així
forta i convençuda a resistir.
Tot i que dolguda, prou feliç.

dijous, 3 d’abril de 2008

Coses que passen...

Una tia calentona
vaig trobar enmig del camí
s'estava fregant la xona
amb un brot de romaní
Vaig dir-li :"què feu mestressa?
Gairebé m'heu dat un sust!"
i em contesta: "no feu fressa
que em comença a venir el gust!"
(tota la lletra a comentaris)

dimarts, 1 d’abril de 2008

Sobreviure...

El més difícil, doncs, és sobreviure
amb escates de vidre a les entranyes,
amb plom, en lloc de sang, a dins les venes.
Sobreviure: cordar-se les sabates,
treballar, fer l'amor, llegir poemes,
veure envellir la gent, cantar en veu alta,
amb escates de vidre a les entranyes
i plom, en lloc de sang, a dins les venes,
sense treure's els ulls, sense fer a miques
els subtilíssims mirallets del somni,
i esgüellar com un porc, de por o d'enveja