3 anys posant la Directa

Trobarem a faltar el teu somriure
diu que ens deixes te’n vas lluny d’aquí
però el record de la vall on vas viure
no l’esborra la pols del camí.
El teu front duu la llum de l’albada,
ja no el solquen dolors ni treballs
i el vestit amarat de rosada
és vermell com el riu de la vall.
Quan arribis a dalt la carena
mira el riu i la vall que has deixat
i aquest cor que ara et guarda la pena,
tant amarga del teu comiat

Sigues el que vols ser...

Voto per la teva mirada,

pel cant dels estornell,

pel sol que entra al matí,

per la llum i el seu destí.

Voto el poeta que recitaves,

els lilàs que no han florit,

el color que desitjaves,

el dret a seguir existint.

Voto per tantes vesprades

esperant la sort i l'alba,

tantes llunes que has sembrat,

rius de plors que has anat vessant.

Voto per cada dia,

per les paraules i els somriures,

perquè no arribi el marit;

ni patró ni sotmesa al llit.

Sempre maltractada, sempre violada,

sempre només sempre; sempre, només ella...

Sigues tu,

sigues el que vols ser,

trenca amb el teu present

si vols salvar la teva pell.

Pensa-ho bé,

no ets l'esclau de cap rei,

rebel·la el pensament,

cap home val tot el que ets!

Sempre maltractada...

Caminem per poder ser...

Venim del nord,

venim del sud,

de terra endins,

de mar enllà,

i no creiem en les fronteres

si darrera hi ha un company

amb les seves mans esteses

a un pervindre alliberat.

I caminem per poder ser

i volem ser per caminar.

Venim del nord,

venim del sud,

de terra endins,

de mar enllà,

i no ens mena cap bandera

que no es digui llibertat,

la llibertat de vida plena

que és llibertat dels meus companys.

I volem ser per caminar

i caminar per poder ser.

Venim del nord,

venim del sud,

de terra endins,

de mar enllà,

i no sabem himnes triomfals

ni marcar el pas del vencedor,

que si la lluita és sagnant

serà amb vergonya de la sang.

I caminem per poder ser

i volem ser per caminar.

Venim del nord,

venim del sud,

de terra endins,

de mar enllà,

seran inútils les cadenes

d’un poder sempre esclavitzant,

quan és la vida mateixa

que ens obliga a cada pas.

I caminem per poder ser

i volem ser per caminar

Ara va de bo...

El tio Pep, els quintos d'Alzira
i els guerrers de Moixent
El Rat Penat, el moro Muza, el tio Canya
I Rosariet la carnissera de la Xara
La Dama d'Elx, la Delicà de Gandia
i el Miquelet de la Seu
La Panderola, les xicones de Xixona
Ramonet i uns amics de Barcelona
Tirants i Carmesines
gegants del Romaní.
Ara va de bo,
baixant Penyagolosa
se sent la veu del tro
farem saó.
El Mascarat, un ciclista de Pego
I el ninot indultat
Tomabatossals, Arrancapins , Batiste Ceba
Maria Rosa i la Xata Merenguera.
L'home del sac, la fera ferotge
I els enfarinats
Tirisiti, el penjat sense fetge
I Amparito la filla del metge
Ovidis i Tereses,
dimonis fumadors.
Ara va de bo,
baixant Penyagolosa
se sent la veu del tro,
farem saó.
Ara va de bo,
baixant Penyagolosa
se sent la veu del trofarem saó

Caminants, de somnis perduts...

Caminants,

dels perfils del món,

de destins valents,

de llocs inventats.

Passatgers,

de la immensa nau,

compartint la llum,

travessant l'espai,

sorra a les sabates,

dels deserts nordafricans.

Pa amb vi i sucre i neules,

i un bolet a dins del cap.

Caminants,

de somnis perduts,

de records secrets.

De la immensitat.

Pelegrins,

de la necessitat,

sense res a fer,

més que anar endavant.

Cantimplores plenes,

d'aromes de Montserrat.

I al sarró, maria.

Del Bagès i l'Empordà.

Per seguir somniant.

Taronges de la Xina.

I campanes del Nepal.

Mantres del Tíbet.

I cançons per anar ballant.

Caminants,

dels perfils del món,

barrejant els sons,

vorejant el mar.

Passatgers,

dels quatre cantons,

compartint la nau,

travessant l'espai,

bon viatge,

caminants de prop,

bon viatge,

caminants eterns,

bon viatge,

caminants del món

els tresors de la carn

Una nit la boira arribà a la vall

soterrant les muntanyes i esglésies.

Va ser quan de sobte el poble es va adonar

que entre ells ja no es podien veure.

Com que el calor es feia insuportable

i cap pudor podia fer-los nosa

es van traure els vestits.

Van sortir sentint-se molt més vius que mai,

desitjant trobar-se uns als altres.

A tot arreu bramaven llits de llibertat

perque l'amor omplia l'atmosfera

i al camí també era la portera

que reclamava feta una fera

convidant als seus pits.

Poc a poc es va juntar més personal

que volia gaudir de la gran festa.

Com que tots els cotxes eren aparcats

ho van fer enmig la carreterra

Crits, gemecs, rises, batecs i palmes

descobriren les virtuts del tacte i els tresors de la carn.

I així tots els llavis es van enjuntar

i els clatells, les galtes de les natges,

i el perfum de tots els cosos extasiats

esclatant un colectiu orgasme

i tot era una gran meravella

també mascle amb mascle i femella

amb femella tots semblants al déu Pan.

Fins que un matí la trista radio va anunciar

que la boira afrodisíaca se n'anava

a buscar d'algun lloc més necessitat

deixant-vos allà a mitat faena.

Però fent servir l'antiga inteligència

per gaudir d'un millor estat de consciència

es van fer saltar els ulls

Bona nit amor meu!

l'amor és cec!

Guanya primer lluita després...

Quan el barri s'ha fet fosc

es sent la crida del bosc.

La fera ferotge desallotjada

esperant l'atac emboscada.

Com si fos el vietcong

creant el caos a Saigon

Sortiu dels bars! Sortiu dels bars, penya!

La poli que no entrarà

no sap que es pot trobar

si deu, si cent, si milers de feres

inescrutables, sense forma...

A Gràcia regna la foscor

la fera rugeix a Barcelona.

Mediació, valoració, càlcul, comparació i victòria
els bons guerrers guanyen primer i lluiten després.
Provocant, burxant, punxant, descobrim la seva forma
mesurem la seva força

guanya primer lluita després.

Atacant a on menys s'ho esperen

a on menys forces tenen

a on les brases cremen.

Ocupant la pista de l'aeroport

si els obrers no volen, avui no aterra cap avió.

L'enemic també es vulnerable

el teu cos també pot ser un arma.

Com Palestina, com l'entifada

escuts humans al Prat, a Gaza, a Cisjordània.

Les nostres pedres, els nostres cossos

avui omplen portades.

El vietkong son experts mestres en la defensa

amagats als túnels que han cavat sota terra

a on menys et busquen,

a on menys t'esperen,

l' important és sempre controlar el factor sorpresa

els obrers del Prat fent-li front als avions.

A Palestina el jovent davant els tancs de Sion.

L' inescrutable és en tu el vulnerable és en ells.

Mediació, valoració, càlcul, comparació i victòria
els bons guerrers guanyen primer i lluiten després.
Provocant, burxant, punxant, descobrim la seva forma
mesurem la seva força

guanya primer lluita després

Recuperarem el vell somriure...

Vam ser vençuts amb l'argument del sabre,

desposseïts del dret a decidir.

Vam ser forçats a l'empresa macabra

de fer més gran l'imperi del veí.

Hem estat muts perquè hem portat mordassa,

hem estat quiets, és lògic tenir por:

l'any trenta-sis van complir l'amenaça

vigent encara a la Constitució.

Recuperarem el vell somriure

aviat en veure la Terra Lliure.

El jou de tres-cents anys farem prescriure

ben aviat.

Aquell paper que el feia abans l'exèrcit

el fan mitjans de comunicació:

mentre la realitat es tergiversi,

no cal cap altre element de dissuasió.

Ens deixen ser el llegat antropològic,

ens deixen ser la peça del museu,

ens deixen ser la fera del zoològic,

ens deixen ser el seu millor trofeu.

Recuperarem el vell somriure

aviat en veure la Terra Lliure.

El jou de tres-cents anys farem prescriure

ben aviat.

Dibuixarem no sola la ratlla al mapa,

també l'esbós d'un canvi més profund

començarem així una nova etapa,

ningú allà baix, ningú allà al capdamunt.

Recuperarem el vell somriure

aviat en veure la Terra Lliure.

El jou de tres-cents anys farem prescriure

ben aviat