Paraules, paraules...

Benvinguts al primer món
Amb tots/es vosaltres, el Mr.Banc Mundial
Si no teniu necessitat
Nosaltres les sabem crear
Treballem per la humanitat.
Paraules, paraules, ooohhh!
Paraules, són paraules arriben i s’en van!
Els senyors del capital
sempre enfonsen al més debilitat
imposant unes idees
que ja havien fracassat
que pots esperar d’uns caps quadriculats?
Paraules, paraules, ooohhh!
Paraules, són paraules arriben i s’en van!
Som un país civilitzat
i amaguem el cap
consumint en un centre comercial.
La nostra història hem oblidat
és la realitat
la cultura i la memòria han destrossat

Al mar! Al mar!

Tu i jo hem sopat en bons restaurants,

tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal,

tu i jo volavem en un Ford Fiesta groc,

tu i jo hem cantat a la vora del foc,

tu i jo hem buscat coses similars,

tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,

tu i jo dalt de la nòria, tu i jo i la nostra història,

però tu i jo no ens hem banyat mai al mar.

Al mar! Al mar!
Plantem les tovalloles, convido a un gelat,

juguem amb alegria, esquivem passejants,

a l’horitzó es divisen les veles

d’uns nens que fan òptimist a la cala del costat.

Dormo una estona, a la que bufa la mar,

així estirada se’t veu espectacular

llarga i blanqueta a la sorra llegint

intrigues de final inesperat.

Es abusiva tanta calor,

t’incorpores i et poses bé el banyador,

amb el peu calcules com està l’aigua

i tot esta llest per tal que entrem al mar.

Al mar! Al mar!
Així doncs, si un dia véns i passes per aquí,

i si malgrat la feina trobem un matí,

no em perdonaria mai, no podria assumir,

no agafar-te amb la moto i que no fessim camí.

Molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,

hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,

tu i jo asseguts a la barra d’un bar,

sona bona música i som davant del mar

Al mar! Al mar!

Passo la vida fent la viu-viu

Diumenge al vespre ben avorrit
Vaig al Morrosko a comprar tabac.

Xerra que xerra amb tota la penya,
me cago en l’hòstia m’he emborratxat!

Passo la vida fent la viu-viu,
buscant festeta, buscant caliu!

Passo la vida fent la viu-viu,
buscant festeta, buscant caliu!

Avui és dimarts o potser és dimecres,
no ho sé del cert però ja vaig ben pet.

Tot xino-xano vaig passejant
per la vorera on fa solet.

Passo la vida fent la viu-viu,
buscant festeta, buscant caliu!

Passo la vida fent la viu-viu,
buscant festeta, buscant caliu!

Avui és dijous i demà és divendres,
no ho sé del cert si he d’anar a currar.

Per si de cas jo me’n vaig de festa,
si ho pots fer avui no ho facis demà!

Passo la vida fent la viu-viu,
buscant festeta, buscant caliu!

Perdó per ser conscients...

Tot fent un Mesclat...La sorpresa de la nitPatufet on ets?

Resulta tan molest

tenir nació però no estat.

Poder seguir creixent

però al marge de la llei.

No veig que sigui greu

defensar el lloc que et veu créixer.

Sentir-te’n a prop seu,

no pot ser tan dolent.

Perdó per ser conscients

de la nostra identitat,

per creure que voler pot resultar poder.

El temps ens dóna les raons

que ens han pres tants moments

de glòria.

No cal seguir els patrons

que ens han empès...

a viure tants cops el mateix procés

i a creure que hem de demanar

permís per viure,

per proclamar-nos lliures

de sentir la vida

tal com sempre hem desitjat.

No sabem dir que no

amb prou contundència

a totes les restriccions

que ens han empès...

Una revolució dins meu

És tard, no sé quina hora és,

però és fosc fa estona.

És fàcil veure que no hi ets,

ni un paper, ja poc importa.

Poso els peus a terra, vull caminar,

necessito despertar en un dia radiant.

Encara em queda temps per descobrir

tot allò que m'he amagat i que no m'he volgut dir.

Corren, corren pels carrers, corren

paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.

I ploren, ploren pels carrers, ploren

com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.

Difí­cil descobrir qui soc avui­.

Una gota em cau mentre un altre em treu la set.

Plou i fa sol alhora

Tomba la bala bala,

tomba la bala que m'apuntava, era la meva

i jo mateix em disparava.

Raig de llum il·lumina'm, treu-me el fum.

Una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma

No s'esborren, en conformo en mirar-me

Mirar-me de dins cap a fora.

On puc anar-te a buscar? Nena no és broma...

Hauria d'haver estat diferent,

però en un moment s'han tancat les portes.

Poso els peus a terra, vull caminar

necessito despertar en un dia radiant.

Encara em queda temps per descobrir

tot allò que t'he amagat i que no t'he volgut dir.

Corren, corren pels carrers, corren

paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.

I ploren, ploren pels carrers, ploren

com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran

BRAMS 2010!

Va ser l’any de començar
a posar-nos en moviment.
mocadors negres al coll,
i conèixer tanta gent;
l’any que vam sortir al carrer
per tornar-los a dir que no,
érem prou valents per fer
qualsevol revolució.
No recordo d’ençà un reguitzell de sentiments tan forts;
deu ser que el filtre dels anys deixa passar només els bons records.
Va arribar l’any dels jocs,
l’any que van jugar més brut,
de tortures i presons,
de pensar que havíem perdut.
Aquí el filtre va petar,
sols en recordo amargor
i el dia que vaig pensar:
-Quant de temps llençat en va!
Amb l’absoluta certesa de no haver arribat enlloc
vam anar a casa amb ganes de pensar-hi poc.
Uns se’n van anar a dormir
i altres vam passar nit en blanc;
però a casa tot era foscor
fins que obrint el finestró,
fascinats, vam comprovar
que l’empelt havia brotat.
Cap bon dia com aquell
que ens permet tornar al combat.
Mentre duri el setge no
signarem la rendició:
mocadors negres al coll!
Visca la revolució!
Sempre més
Mentre duri el combat
Sempre més
estaré al teu costat,
Sempre més
que aquest poble necessita
Sempre més
retrobar la llibertat

Biziraun

Ezagutzen ez dudan herri batean
bapatean, ixilean bezala agertu naiz
kafetegi barrura sartu, lekua hartu
eta nire ingurura begiratzen jarri naiz
bikote bat muxuka mundua desafiatzen
bizitza xurgatzen
muxuz-muxu maitasuna puzten
ez dute besteentzako lekurik apenas uzten
telebistari begira jarri naiz, naiz, naiz...
Nahiz eta albisteek, berri guztiek,
berri gehienek
hortzak erakusten dioten zorionari,
zorion apurrari Sanzek ezetz, ezetz euskarari
hiru palestinar zulora, real madrilek gola
arma tiro pum, atxilotu lotuak edonun
eta galdetzen dut zer ote den hau
bizi ala iraun, bizi ala iraun,
biziraun zu barik
Noizean behin barregin
bakoitzak bere ikarak
gordetzen ditu berekin
halakoak gara
ezinegona, zulo sakona
sentitzen dudana ez da batere ona
batzutan, askotan, gehiegitan, oso maiz
gaizki nabilela ohartzen naiz
kamarero: kafe bat, hutsa ta doblea
gaur ez dut ametsik egin nahi, nahi, nahi...
Nahikoa da, ez dut ilunegi azaldu gura
altxa aingura eta bakarrik atera nahiko
nuke kanpoko mundura
baina kosta egiten zait,
kosta egiten zait, bai
ta ez naiz ari,
ez naiz ari damu eta erruei buruz
hainbat zauri irekirik ditut
horixe da dena, barkatu
Behin idatzi zenuen elaberri hura
nire poemengatik trukatu nahi nuke
jakiteko behingoz ni sufritzen
ari nintzen bitartean
zu zertan ari zinen
zertan ari ote zinen
Dirudizun bezain zoriontsu
izan zaitezen opa dizut

Boikot

Boikot, columna popular

Boikot, columna popular

Boikot, columna popular

Boikot, columna popular

Trenca amb l’homogeneïtat d’aquesta societat
i la seva realitat: pensament uniformat

i l’home és un esclau de l’ordre i del silenci
perdut en el ramat dissenyat pel capital

Boikot, a l’ordre i a l’estat

Boikot, a l’ordre i a l’estat

Boikot, acció popular

Boikot, acció popular

Trenca amb l’única veritat del món neoliberal
és l’ordre del mercat: no a l’aldea global.

Que esborra les arrels i aliena les cultures
l´home és la mercaderia que compra el capital

Tu tries: t’arrossegues o somies

Dos dies de descans. Imatges en blanc i negre.

Sona a principis de segle, a tramvies, milicians.

A la ciutat cool regida pel càlcul

el bàndol del diner la màxima del fem ho bé.

Pregunta-li a Satorres o a Bellver

per les pensions astronòmiques dels

directius de TMB, caminant per la catifa

del poder mentre puja la tarifa del bitllet.

Hi ha taurons al fons del precipici. 172.800 segons

no es un caprici i exigeixen sacrifici: saltar-se les barreres

i suportar carícies del cabrons dels mossos a les cotxeres.

Surten a la superfície, verborrea

de la cúspide als despatxos de Via laietana.

Al carrer assemblea sobirana la dignitat

es pren sindicalistes no es demana.

Sis mesos de durs testos,

fent front a l’empresa i als seus gossos, els mossos.

Quatre cops de porra i llestos.

Una llum de dignitat surt de les fosques cotxeres

i neix complicitat que s’expressa de mil maneres.

Mentre la roda de la mentida gira,

en el vell parany enguany buseros són punt de mira.

Hereu, Cuní i Rahola de la mà,

conjuren per la supervivència d’allò

que els dona de menjar i tira passa

que ens veuran trinxar els bussos a esquirols.

No mereixen més, per guanyar has de llegir els rols.

No es que no vulguin fer vaga, és que la lluita els acovarda.

Miren per ells i ignoren l’art de viure entenent que baixar el cap

es pa per avui i tothom sap que demà vindrà la gana, cretí.

Qui mana avui a TMB ara sap que

aquí cada nova conquesta els costarà d’arravatar.

2 dies 2 dies 2 dies 2 dies

La vida són dos dies. Cedir-la o lluitar-la.

Tu tries: t’arrossegues o somies

Folk'n'Roll

Hi ha una por que a tots ens fa iguals,
avança entremig de les hores
justament perquè aquell que esperàvem
no arriba
i nosaltres ja fa tanta estona que hi som!,
aquesta por
que tots coneixem i no veiem enlloc
perquè tant i tant no arriba
aquell que esperàvem
i nosaltres sí!

Sóc rebel...

Mai no seré del sector moderat de res,

no estic aquí per perdre el temps,

ni per que m’agradin els extrems,

cal avançar cap a l’autarquia

amb la diplomàcia de la rebel·lia.

No acceptaré mai l’oficialitat,

que és fer-li el joc a l’ocupant,

que és una treva que esdevé parany,

lluitaré amb la meva cortesia:

la diplomàcia de la rebel·lia.

A dins el cap hi duc l’estel,
sóc rebel, amunt la resistència,
el meu cor és la llei,
sóc rebel, avant la dissidència,
el meu cor és la llei.
Buida’t el cap de rebaixes de llibertat,

rebutja el producte adulterat,

fes-t’ho a casa tu mateix

i recorda que ho componia:

La diplomàcia de la rebel·lia.

No donaré tampoc la conformitat

ni a les seves lleis, ni al seu estat,

ni a la meva espanyolitat

i en qualsevol cas els respondria

amb la diplomàcia de la rebel·lia.

Passa a l’acció!

Aixequem la insurrecció!

La indocilitat ens portarà

a noves formes de lluitar,

de lluitar cada dia,

amb la diplomàcia de la rebel·lia.

Obre camins

a cops de puny,

a cops de falç,

cal que estiguis fort i entrenat

a l’hora d’enderrocar

els pilars de l’oligarquia

amb la diplomàcia de la rebel·lia

Un home i un elefant

En un paratge desert

hi ha set muntanyes al fons

i un sentiment tot incert.

De cop la brisa d'un nord

aixeca un pam la pols

i el cel s'omple de records.

Un home i un elefant

passen sots l'arbre de fang,

un home i un elefant blanc.

Com si volgués desfer embulls

amb els dits es va estirant

la barba i acluca els ulls.

Acota el cap i et somriu

per sobre de les ulleres,

acota el cap i et somriu.

Un home i un elefant

passen sots l'arbre de fang,

un home i un elefant blanc.

Imprès en el firmament

un nen amb pantalons curts

porta una serra d'argent.

Un nen i l'home elefant

han talat l'arbre de fang,

un nen i l'home elefant fan:

Daràddaddà rerorum...

+ Vila-Seca'09

Estramp Jaç

Smoking Bambino Anímic
Els Amics de les Arts
Suîte Momo

Els Nens Eufòrics d'En Pedrals

Els meus personatges
parlen per ells,
però els seus rampells
no són més que imatges
d’alguns dels estatges
de la meva ment.
Quan escric entre ells
(són tots tan contraris...)
comprenc els comentaris
i els jutjo per bells
i per no tan bells,
que és: per tal com sonen.
Potser desentonen
amb la veritat?
Mai m’ha preocupat.
Els faig perquè em tempta
dir que sí i dir que no
i tenir raó
sempre

Fira de la Música al carrer a Vila-seca'09

El petit de cal eril

Anna Roig i L'ombra de ton chien

Élena
Elsa Benaquel i els bues que diu

Le Petit Ramon

Company, mosseguem la vida!

Que l'amor ens ragui els llavis:

Farem un pacte de sang

quan la lluna plena s'ablami!

Farem un pacte de sang

una conjura de ràbia

que ens faci estalvis del seny

que ens té la soga filada!

Company, mosseguem la vida

sota la lluna granada