divendres, 1 de maig de 2009

Punys i banderes roges la vent

Un primer de maig
als carrers de Xicago
uns obrers marxant,
reclamen les 8h de jornada laboral
els nostres companys tacaren
de vermell amb la seva sang
els seus draps blancs
el record present.
Aixequem amb orgull
punys i banderes roges la vent
fins que guanyem.
Però encara que passa el temps,
tot segueix seguirem lluitant,
conquerint els drets.
Un proletariat que es va sindicar
sindicat que es ven a la patronal.
Obreres que cremen al 1009
fàbrica tèxtil ciutat de Nova York.
Dones que només cobren una part del sou
pel mateix treball no té res de nou.
Les nostres reivindicacions
no necessitaran mai de moderador
mentre existeixi un sol explotador
no hi haurà pau en aquest món.
No hi ha pau sense justícia,
No! No hi ha pau!
El cercle viciós de la moderació.
Gira i gira en la roda del temps.
Amunt els damnats de la terra
en peu els qui pateixen fam
els proletaris criden guerra
tot el món és guerra en clam
del passat no deixarem rastre
estols d’esclaus tots amunt, tots.
La terra canviarà de base
no hem estat res i ho serem tot.
És la lluita darrera, unim-nos i demà
l’internacional serà el gènere humà

1 comentari:

Roser Ortiz ha dit...

Lletra Inadaptats.

A les fotos El Nota també a la Farinera en el tres anys de la Directa.

Ells amb el seu rap, van ser els guanyadors del Sona9 de l’any passat...

Bon dia del treballador!!!

SALUT!!!