Va ser l'any dels lladregots

Va ser l´any dels pescadors

i la mar estava en calma,

De nit nadaven estels

per donar llum a les barques,

cada barca era un fanal

i a cada casa una xarxa.

Va ser l'any dels pescadors

i la mar estava en calma.

Va ser l'any dels pescadors

i la mar estava en calma.

Va ser l'any dels ofegats

la mar es va tornar estranya,

l’horitzó color de dol

i les barques no tornaven,

va ser mal pressentiment

que alguna cosa passava.

Va ser l'any dels ofegats,

la mar es va tornat estranya.

Va ser l'any dels ofegats,

la mar es va tornat estranya.

Va ser l'any dels forasters,

bicicletes a la platja,

gent que venien de lluny

i duien barrets de palla.

Volien conèixer el mar

i els pescadors i les barques.

Va ser l'any dels forasters,

bicicletes a la platja.

Va ser l'any dels forasters,

bicicletes a la platja.

Va ser l'any de la invasió,

amb gent de parles estranyes

que no miraven la mar

i menyspreaven les barques.

Duien la tempesta al cor

amb motors que espetegaven.

Va ser l'any de la invasió,

amb gent de parles estranyes.

Va ser l'any de la invasió,

amb gent de parles estranyes.

Va ser l'any dels lladregots,

dels negocis a la platja,

de les noves construccions

que mataven mar i barques.

La mar anava callant

de vergonya i d’enyorança.

Va ser l'any dels lladregots,

dels negocis a la platja.

Va ser l'any dels lladregots,

dels negocis a la platja.

Va ser l'any que més cap any

sense xarxes, sense barques.

Va ser l'any dels lladregots,

dels negocis a la platja.

Els pescadors seuen sols

menjant sardines de llauna.

Va ser l'any dels lladregots,

dels negocis a la platja.

Ben endins sota la mar

es podreixen les deixalles.

Va ser l'any dels lladregots,

dels negocis a la platja.

Va ser l'any que més cap any

sense xarxes, sense barques.

Va ser l'any dels lladregots,

dels negocis a la platja

Surt al carrer...

Hi ha trossets de paradís
esperant-nos pels racons.
Si vols pots anar-hi amb mi
si no vols anar-hi sola.
Vine amb mi que t’ensenyo Barna
Turruaiturruai, pom, pom, pom
Sé els secrets, sé tot el que passa
Turruaiturruai, pom, pom, pom
Si tu estàs sol i et panseixes
fa temps que t’avorreixes
mira, nen, això et passa perquè vols
Surt al carrer, cara mona,
que al davant tens Barcelona
mira, mira, que hi ha coses per tothom
Si tu estàs sol i et panseixes
Time Out
I fa temps que t’avorreixes
Time Out
Mira, mira, que això et passa perquè vols
Rikità rikità rikitaim aut
Surt al carrer, cara mona,
que al davant tens Barcelona
Time Out
Mira, mira, que hi ha coses per tothom
Rikità rikità rikitaim aut
Una colla d’infermeres
ballen sota les palmeres
de la Ronda Litoral.
I una orquestra de gralleres
disfressades de panteres
baixen per la Diagonal.
Noche, noche de ronda
Ja repica el meu timbal
Noche , noche de ronda
Per la Ronda del Mig, per la Ronda de Dalt
Noche , noche de ronda
Time Out

Som l' Eina pel combat...

Ens sentíem en terreny estancat

ens sentíem obligats a pensar

i ara ens trobem en un terreny mortal.

Obligats a lluitar, obligats a guanyar

considerarem els beneficis

considerarem els danys i els danys.

Les possibilitats per expandir-nos

preparats per els danys

cap problema es parany.

La nostra força és el que els atura

la nostra acció és el que els manté ocupats

el benefici es el que els motiva.

Som la guerrilla Karl Marx

som l' Eina pel combat.

Hem après observant aquest món

a través de la crítica social

arribant a l'obvia conclusió

que cal la lluita per tots els mitjans

repetim la consigna

Al motí! A l'avalot!

Conscients com Malcolm X

Futur indp, homenatge a Ovidi Montllor

Amb el temps hem après a adaptar-nos

al nostre tarannà de la inadaptació.

Estudiant, entenent la matèria dialèctica

podem trobar el sentit a la contradicció.

Sempre la ciència davant la utopia

sempre la victòria davant de la mort.

La claudicació no es sinònim de vida

l'ira sense amor ridiculitza l'honor

les emocions son manipulables.

Com també ho poden ser els sentiments i raons

analitzem en fred les estratègies de guerra

posant-hi tot el cor quan entrem en acció.

Hem après observant aquest món

a través de la crítica social

arribant a l'obvia conclusió.

Que cal la lluita per tots els mitjans

repetim la consigna

Al motí! A l'avalot!

Conscients com Malcolm X

Futur indp, homenatge a Ovidi Montllor

No esperem que l’enemic no es presenti
confiem els nostres mitjans.
No esperem que l’enemic no ens ataqui
confiem en posseir allò que no pot ser atacat

Tot és molt senzill

Hi ha una carretera

Prop de torroella

Que quan passis per allà

No deixis de mirar

Veuràs com t’agrada

El verd d’aquella plana

El gris de la muntanya

Tot és molt senzill

Però res hi desentona

Jo no se què té

Però m’impressiona
L’altre dia anàvem

Pels volts del montgri

I un que allà passava

S’acosta i em va dir

Espatlleu les carreteres

Us coneixeu les dreceres

Pel que a mi respecta

Ja podeu fugir!

El tiu es pensava

Que no érem d’aquí
Una tarda anar fent cua

Cap a la platja de pals

Esperant per deixar el cotxe

Esperant per prendre el bany

Si vols anar a peratallada

Val dos euros una entrada

Tot això és un rotllo

Pels que som d’aquí

Volem àrea verda

Al baix ter montgrí !
Hi ha una carretera

Prop de torroella

Que quan passis per allà

No deixis de mirar

Veuràs com t’agrada

El verd d’aquella plana

El gris de la muntanya

Però m’impressiona
Ullastret, llabià, mata i serra de daró.

Tot és molt senzill

Però res hi desentona

Jo no se què té

Però m’impressiona
Ullastret, llabià, mata i serra de daró...

Paul Fuster

Tot el que veig des d'aquí és l'ara
anem i venim, vivim i morim,
és l'amor és la vida, és celebrar-ho, és ara,
no hi ha temps a perdre.
Gràcies pel nostre temps
i lloem el que vindrà.
Lloem el que vindrà

Tastautors'10

L’home que treballa de fent de gos
a les festes infantils
treu la pols de la disfressa.

Puja al seat panda atrotinat
que avui quasi ni s’ha engegat
i no pot mai passar de quarta.

Avui l’ha contractat una família
benestant de la ciutat
que viu a la part alta.

Para i fa 10 eurus de benzina
que no en té pas per més.
I fa un vistaso a les revistes.

L‘home que treballa fent de gos
a les festes infantils
aparcar sempre li costa.
I amb el temps que fa que fa de gos
encara es posa nerviós,
truca i espera respota.
I romp a la festa amb un pastís
cantant “cumpleaños feliz”,
i li va d’un pèl no caure.
Fa ninots a un globos de colors
i una espasa d’Star Wars,
i un ós, i flors, i un dinosaure.
L’home que treballa fent de gos
a les festes infantils
fa un senyal a la mestressa.
Que el convida a prendre un cafetó
mentre li firma el teló
no troben tema de conversa.
Ella me l’agafa de la mà
i el porta al quarto de planxar,
ell de lluny sent la mainada.
I fan l’amor d’una forma animal
entre camises i xandalls,
mitjons, petons i americanes.
L’home que treballa fent de gos
marxa com si fos famós
mentre veu arribar el pare.

L’home que treballa fent de gos
els fa feliços a tots,

10 canalles i una mare.

L’home que treballa fent de gos
a les festes infantils

no sap pas que coi li passa,

gira els ulls cap al retrovisor,
la dona abraça aquell senyor.
Amb l’amor ell no hi te traça.

Mitjons petons i americanes,
i un ós I flors i un dinosaure

Compartir Dóna Gustet

No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor es un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.

8a Trobada de Cantadors

El Rei de les Nyacres'10defensant la corona fins el final

presentador, organitzador...

també del País Basc...

intentant entendrir el jurat...
la porció màgica...

Jaume Arnella

els finalistes...no podia faltar el Reputicànticus

el jurat...

Era un pastor que en tenia tres ovelles,

era un pastor que tenia un penelló.

Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol;

el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

Jo i el pastor, que vivíem d'amoretes;

jo i el pastor, que vivíem de l'amor.

Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol;

el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

Tots en tenim, de picor i de pessigolles;

tots en tenim, si som vius i no ens morim.

Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol;

el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

Bé pots ballar si no tens pa i botifarra,

bé pots ballar si no tens per manducar.

Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol;

el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

No en tastaràs, des del nas fins a la boca;

no en tastaràs, de la boca fins al nas.

Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol;

el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

Quantes n'hi ha, que a mi em donen desfici;

quantes n'hi ha, que m'hi voldria casar.

Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol;

el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol