dijous, 14 de gener de 2010

Compartir Dóna Gustet

No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor es un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.

1 comentari:

Roser Ortiz ha dit...

Poema de Vicent Andrés Estallés. Fotos de la Fira Mediterrània de Manresa amb Compartir Dóna Gustet+Cor de Carxofa+Ensaladilla So Insistent.

Compartir Dóna Gustet és un col·lectiu que treballa en molts diferents camps, però defenent sempre el concepte del seu nom. Entre les seves activitats consten jornades de reflexió, vídeos, documents visuals, art gràfic, performance, música, elaboració de vi ecològic, contes per nens… i paelles, moltes paelles (http://compartirdonagustet.net)

SALUT!!!