Tot era tan bonic

Un dia un home em va dir

“si agafes aquest camí arribaràs on vols arribar”.

I jo li vaig fer cas, anava caminant,

però el camí es nava enverdissant.

Vaig poder sortir ben esgarrinxat,

però almenys per fi vaig poder reposar.

Tot reflexionant sobre el que havia passat

vaig decidir tornar a començar.
De bon començament,

amb els ànims renovats i amb una gran finalitat.

Anava decidit, corria sens parar,

frisava per arribar!

De tant mirar endavant

vaig empassegar amb una arrel de pi molt gran.

Sort d’una noia que passava per allà

i les farides em va curar.
I ens vàrem fer amics, i caminàvem plegats,

i és que estàvem enamorats!

Tot era tan bonic, miràvem les flors

fèiem l’amor al mig del bosc.

De sobte ens vam mirar i vam al.lucinar!

I és que havíem arribat!

I és que sembla extrany quan vas acompanyat

el camí es fa molt menys llarg

Ara ja no sé callar...

Quan tu tens un somni

i les bombes et fan despertar...

No tens esperança,

quan maten els fills al teu davant.

Quan tu tens un somni

i el teu poble està agonitzant...

ets tu, qui pren les armes,

matant a qui sigui l'ocupant.

Ara ja no sé callar,

ja no sé plorar,

ja no sé somiar,

tant sols vull poder volar.

Si al meu germà l'han mort,

quan tirava pedres contra els tancs...

Si ja no tinc barri,

si han tirat les cases els soldats...

Controls i amenaces,

cada dia anant a treballar...

Estranys a casa nostra,

som els terroristes pels colons.

Ara ja no sé callar,

ja no sé plorar,

ja no sé somiar,

tant sols vull poder volar.

Ara ho tinc clar,

ara ho tinc decidit:

si jo exploto... Tots exploten amb mi.

No tinc res a perdre, ara ja tot se'm en fot

per fi volaré al cel, que és d'on ens cau tot!

Venen a buscar-me

els mateixos gossos amb diferents collars.

Jo veig la semblança

potser en un altre temps o un altre lloc.

No són rossos, ni tenen els ulls blaus,

però creuen que ells són superiors.

No són més que feixistes cecs,

criats per odiar a la nostra gent.

Ara ja no sé callar,

ja no sé plorar,

ja no sé somiar,

tant sols vull poder volar!

Maleir cada dilluns...

Sé prou bé

que pugues a Verdaguer,

i és que jo des de Joanic

que no sé com posar-m'hi.

I faig veure que

no t'he estat guardant seient,

i així molt discretament

aparto la maleta quan

et veig passar.

Ho tinc mil·limetrat.

Vas i dius: "està ocupat?"

i segurament penses que

sóc un passarell,

però abans de ser a Bogatell

potser ja t'he convençut

perquè fugis amb mi i ho deixis tot.

Que no m'has dit

si em queda bé la barba.

Que no m'has dit

com ho tens per escapar-te amb mi.

Que no m'has dit

si vols que t'ensenyi un lloc

on la nit és de nit.

I és que aquí

la merda se'ns menja.

I és que aquí

ja no s'hi pot estar.

Compartir,

pagar una hipoteca junts,

maleir cada dilluns

per haver allargat diumenge.

I comprovar,

que Paris ens queda bé

i si plou no passa res.

Quin sonat va inventar

el paraigua?

Que no t'he dit

que Barcelona crema.

Que no t'he dit

que no és teva ni meva.

Que no t'he dit

que tot i no ser gaire guapo

sóc molt divertit.

I és que aquí

la merda se'ns menja.

I és que aquí

ja no s'hi pot estar

No li prendran la dignitat...

La Mariona té un encenedor,

un encenedor Bic,

per cremar caixes, bancs i ETT's

i els palaus del rics.

Odia als explotadors,

als polítics servils,

als periodistes intoxicadors,

i als guardia civils.

És catalana perquè li dóna la gana,

no li prendran la dignitat.

Ni a punta de pistola

la faran espanyola,

no s'ho poden treure del cap

El vi és bo i l'aigua no gaire...

Per l'aliment del bon vi

n'he venut les mitgetes.

He quedat enmigetat

i no l'he tastat.

El vi és bo

l'aigua no gaire.

El vi sap bo

i l'aigua no

amb un cor gran i vermell...

L'experiència ens ha ensenyat

a no fiar-nos de tu

governant i oposició

la mateixa estafa! estafa!

Tu que tens dret a parlar

perquè ets tu qui ha fet el dret

i a sobre ens vols vacil·lar

comença l'estafa!

El temps ofega

vivim en guerra

però del conflicte hem sortit endavant.

Som, som uns destralers

amb un cor gran i vermell

i un local on venen tornades

que no compren idiotes com tu.

Som, som uns delinqüents

seguns el teu simple parer

i uns anti-sistema

per no creure en la teva llei.

Fotem foc, a la barraca!

Fotem foc, a la barraca!