diumenge, 21 de febrer de 2010

Maleir cada dilluns...

Sé prou bé
que pugues a Verdaguer,
i és que jo des de Joanic
que no sé com posar-m'hi.
I faig veure que
no t'he estat guardant seient,
i així molt discretament
aparto la maleta quan
et veig passar.
Ho tinc mil·limetrat.
Vas i dius: "està ocupat?"
i segurament penses que
sóc un passarell,
però abans de ser a Bogatell
potser ja t'he convençut
perquè fugis amb mi i ho deixis tot.
Que no m'has dit
si em queda bé la barba.
Que no m'has dit
com ho tens per escapar-te amb mi.
Que no m'has dit
si vols que t'ensenyi un lloc
on la nit és de nit.
I és que aquí
la merda se'ns menja.
I és que aquí
ja no s'hi pot estar.
Compartir,
pagar una hipoteca junts,
maleir cada dilluns
per haver allargat diumenge.
I comprovar,
que Paris ens queda bé
i si plou no passa res.
Quin sonat va inventar
el paraigua?
Que no t'he dit
que Barcelona crema.
Que no t'he dit
que no és teva ni meva.
Que no t'he dit
que tot i no ser gaire guapo
sóc molt divertit.
I és que aquí
la merda se'ns menja.
I és que aquí
ja no s'hi pot estar

4 comentaris:

Roser Ortiz ha dit...

Lletra i a les fotos Els Amics de les Arts a Caldes de Montbui.

Els Amics de les Arts, quatre nois simpàtics, catxondos, enrotllats... podria dir moltes coses, però una cosa està clara, tot el que han aconseguit fins ara s’ho han currat, dia a dia, bolo a bolo i amb seu nou cd "Bed & Breakfast", han arribar a molta més gent, omplin tots els concerts allà on van...

SALUT!!!

Roser Ortiz ha dit...

Per cert, una salutació a la mare del Ferran...

Gerard Vilà (Granollers) ha dit...

Molt bon grup i molt bones fotos.

Moody ha dit...

Les fotos són molt maques! Els has pillat fent expressions molt gracioses!