diumenge, 28 de febrer de 2010

Tot era tan bonic

Un dia un home em va dir
“si agafes aquest camí arribaràs on vols arribar”.
I jo li vaig fer cas, anava caminant,
però el camí es nava enverdissant.
Vaig poder sortir ben esgarrinxat,
però almenys per fi vaig poder reposar.
Tot reflexionant sobre el que havia passat
vaig decidir tornar a començar.
De bon començament,
amb els ànims renovats i amb una gran finalitat.
Anava decidit, corria sens parar,
frisava per arribar!
De tant mirar endavant
vaig empassegar amb una arrel de pi molt gran.
Sort d’una noia que passava per allà
i les farides em va curar.
I ens vàrem fer amics, i caminàvem plegats,
i és que estàvem enamorats!
Tot era tan bonic, miràvem les flors
fèiem l’amor al mig del bosc.
De sobte ens vam mirar i vam al.lucinar!
I és que havíem arribat!
I és que sembla extrany quan vas acompanyat
el camí es fa molt menys llarg

1 comentari:

Roser Ortiz ha dit...

Lletra i fotos Sanjosex al Forat del Pany a Vilafranca.

SALUT!!!