Tu no saps com em fas sentir,
com un ninot vora la caixa,
tant petit, insignificant,
a les teves mans, un tros de fang.
Tu no saps com em fas sentir,
com un idiota, que compta el temps perdut
entre un ja ens veurem i un avui no puc.
Tu no saps reconèixer en mi,
el què tinc d'or et sembla una llauna,
jo m’arrugo i vaig oxidant-me.
El que trobo dolç a tu t’amarga,
i per allargar la tonteria,
el què ens cremava avui està ofegant-me,
i per allargar la tonteria,
el què ens cremava avui està ofegant-me.
Tu no saps com em fas sentir...
3 comentaris:
Lletra i a les fotos Mishima al PopArb'10.
També són veterans del popArb. Ho van donar tot i la gent va respondre com es mereixen.
Bon concert!
SALUT!!!
grandissims, ahir també a l'anòlia (igualada), en un concert una mica més íntim i en la línia d'aquesta gira. Endavant i salut!
Per cert, molt xules totes les fotos que fas!!
Sara
Gràcies, Sara!!!
Publica un comentari a l'entrada