dimecres, 28 de juliol de 2010

Les trompetes estan preparades!

Elèctrica DharmaSkatalà Dr. Calypso
Els Pets
Banda Bassotti
Tornaria a parlar tendrament d´aquesta terra
Parlaria a tothom del seu alè constant
Tornaria a parlar amargament de tanta guerra
Parlaria a tothom dels gemecs del mar
Cap on sigui que giro el cap i pertot on miro
Veig la mateixa colla de porcs
Potinejant el món i fent destrossa
Sí, la gent vol viure en pau
i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana
Senyors que maneu tant:
Si escopiu al cel, us caurà a la cara!
Si pixeu cara al vent, us mullareu les cames!
Ai, aquesta és una terra desconcertada
que dóna voltes sense parar
que sembla malalta i cansada,
trista i desanimada,
que sembla decidida a acabar amb la seva vida.
Tornaria a parlar tendrament d´aquesta terra
Parlaria a tothom del seu alè constant
Tornaria a parlar amargament de tanta guerra
Parlaria a tothom dels gemecs del mar
Ai, la gent vol viure en pau
i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana
Són uns fills de puta acabats
Sempre foten la punyeta Estats-Carronya!
Bèsties de guerra! Les seves festes són criminals
Alceu els cossos! L´hora ha sonat!
És la rauxa dels condemnats!
Ballarem amb energia damunt tota la porqueria
Perquè aquesta és una música tossuda i obstinada
Música per a ferir-se els peus, ballant-la al seu voltant.
Sí, han de caure les muralles. Totes, totes, totes.
Les trompetes estan preparades!

dimarts, 27 de juliol de 2010

continuen sent uns ignorants...

Orxata Sound SystemOjos de Brujo
Pepet i Marieta
Los Delinqüentes
Che Sudaka
Viuen sota l'únic cel fet amb bitllets verds
l'únic déu vestit de sang és el vertader
als seus carrers i cases els súbdits fan de donants
compren i voten, continuen sent uns ignorants
tots els dies senten que el seu fi és la felicitat
però els fan creure que l'aconseguiran comprant
ara són consumidors, no prosumidors, ja no són ciutadans
no tenim present, no tenen futur
posseïm la força per esclafar l'ou dur
no tenim present, no tenen futur
au a petar-los fins al final el mur
no tenen vida pròpia els vigila el gran ull
a cada plaça, carrer, cantó i al seu treball
la llibertat i la justícia en contra de l'ordre establert
l'educació i la cultura en contra del creixement
no tenim present, no tenen futur
posseïm la força per esclafar l'ou dur
no tenim present, no tenen futur
au a petar-los fins al final el mur
els semidéus controlen
els semidéus governen
els semidéus jutgen
els semidéus, els semidéus ?
ahir tinguí un malson
em perseguia una $ partida per la meitat
em despertí de cop
i m'adoní que estava suant sang

dilluns, 26 de juliol de 2010

La Pegatina a l'Acampada'10

En un món ple de cabòries
On mana la resignació
Els somnis no escapen
De no ser més que una il·lusió
Que tot allò que fem,
Que tot allò que som
És la vida
Que et dóna raons digueu,
i digueu el que vulgueu
Que la vida són dos dies
I a mi no me’ls traureu
Que potser jo semblo estrany
Que potser sóc un malalt
Però m’he acostumat a viure
Com si hagués de morir demà
Ma mare ja m’ho deia
Que no em precipités
Però a mi la pluja m’agrada
Em refresca el cervell
Que el riure és cirera
I la pena poca feina
Que de cadires
N’hi ha per dar i per vendre'l digueu,
i digueu el que vulgueu
Que la vida són dos dies
I a mi no me’ls traureu
Que potser jo semblo estrany
Que potser sóc un malalt
Però m’he acostumat a viure
Com si hagués de morir demà
Que si obro la finestra
És perquè fa calor
Que si m’ajunto a les més lletges
És per compassió
Que no trafico amb el que penso
Encara que sigui bo
Que se trepitjo quan camino
És per fer-te por
Que tot allò que fem
Que tot allò que som
És la vida
Que et dóna raons digueu,
i digueu el que vulgueu
Que la vida són dos dies
I a mi no me’ls traureu
Que potser jo semblo estrany
Que potser sóc un malalt
Però m’he acostumat a viure
Com si hagués de morir demà

dimecres, 21 de juliol de 2010

Vijazz'10

Pots jugar amb el seu cos,
que és jove i riu, i vol
el joc, i no n'ha tingut prou
Encara creus que en tu hi ha vici?
Mostra el teu vici. Dóna't
sencer. Si te l'estimes,
no li ofeguis aquesta tremolor:
la curiositat del cos, que tu
fa massa temps que en dius desig

dimarts, 13 de juliol de 2010

(XII) PopArb'10 - Anímic + Will Johnson

Els meus amics i jo hem construït una cabanya
amb fustes i coses de la feina del meu pare.
-Si no et saps la contrasenya oblida't-en d'entrar.
Amagada entre els esbarzers ningú la trobarà.
Avui decidirem a l'assamblea extraordinaria
si desenterrem tresors o ossos de dinosaure.
-Si no et saps la contrasenya oblida't-en d'entrar.
Amagats entre esbarzers ningú no ens trobarà. Yujú

dijous, 8 de juliol de 2010

(XI) PopArb'10 - Mishima

Tu no saps com em fas sentir,
com un ninot vora la caixa,
tant petit, insignificant,
a les teves mans, un tros de fang.
Tu no saps com em fas sentir,
com un idiota, que compta el temps perdut
entre un ja ens veurem i un avui no puc.
Tu no saps reconèixer en mi,
el què tinc d'or et sembla una llauna,
jo m’arrugo i vaig oxidant-me.
El que trobo dolç a tu t’amarga,
i per allargar la tonteria,
el què ens cremava avui està ofegant-me,
i per allargar la tonteria,
el què ens cremava avui està ofegant-me.
Tu no saps com em fas sentir...

dimecres, 7 de juliol de 2010

(X) PopArb'10 - Sanjosex

No cal que miris enrere no hi ha res a veure,
totes les pors presents són històries d’anys enrere,
i el passat ja s’ha acabat i el futur és a la espera,
mira ben lluny, a l’horitzó, somia un demà millor.
Plora nena, deixa anar la teva pena.
El desconsol que sents és que tens mal de consciència,
i això no té cap sentit, oblida-ho i hi podràs veure
molt més clar, molt més lluny, més enllà, més amunt!
Si no mires enrere la ferida no supura.
Si no està bé enlloc potser és que l’angoixa apreta.
Salta amunt i veuràs a darrera les barreres,
que no et deixen avui créixer.
Vigila tot el què dius que ho pots arribar a pensar
Vigila els teus pensaments que es faran tots realitat
Vigila el que fas que serà el teu futur
Vigila el teu futur que d’aquí poc hi seràs
No cal que miris enrere no hi ha res a veure,
totes les pors presents són històries d’anys enrere,
i el passat ja s’ha acabat i el futur és a la espera,
mira ben lluny, a l’horitzó, somia un demà millor.

dimarts, 6 de juliol de 2010

(IX) PopArb'10 - La Brigada

Ha de passar, tot haurà de passar
I en el fons de tu no dependrà
I ja ho sé...
Si ara estem junts és per treure'n profit
Això a crits no es podia arreglar
Però si a l'estiu veus que al marge del riu
Cauen fulles i ho fan a grapats
Pensa que l'arbre sóc jo
Que no m'adapto al temps
I que em vull fer notar
Puc dir-t'ho lent i més clar
Ja va passant, ara ja va passant
I en el fons de mi ja no depèn
I saps que...
Les circumstàncies m'han dut a pensar
En la cançó que per tu ara estic fent
Però si a l'estiu veus que al marge del riu
Cauen fulles i ho fan a grapats
Pensa que l'arbre sóc jo
Que no m'adapto al temps
I que em vull fer notar
Puc dir-t'ho lent i més clar