el vicio de aguantar en un oficio
que hace simple el sacrificio,
porque el árbol sólo crece si levanta
y tal como viene lo que cae del cielo gratis
amb el temps s'escampa.
No se aguantan la mitad de mis teorías,
no hay nada cerrado, todo cambia cada día,
sólo sé que no sé nada y bebo de todas las fuentes,
casi siempre aprendo de gente corriente.
Mobilitzem-nos pel dèbit al caigut proscrit.
Petit el pòsit del vas buit de l'èxit des que sóc petit.
Però hem perseguit el mèrit amb el coll ferit
pel crit del neguit al carrer mentre el ric ens mira de fit a fit.
Els 700 o 800 si ens compten els malnascuts,
als 90 tot cremava però l'esquerra sacrosanta són astuts:
etiqueta terrorista i tots muts.
Bruts en calabossos i s'atxanta el que insulta els venuts.
Organitzem-nos, calculem cada detall,
fins l'última conseqüència,
afiancem cada pam guanyat amb la precisió de l'ADN,
en cadena, una xarxa de nusos marxa l'odi per les penes.
Mulla, posem fil a l'agulla, tot s'enfila, bufa el vent,
i volen com la fulla.
Espavila, nades a contracorrent.
Assimila, que tu ets el teu referent.
Necessitarem tota la intel·ligència,
necessitarem tot l'entusiasme,
necessitarem tota la força.
Instruyámonos, mobilicémonos, organicémonos.
Instruïm-nos, d'Antonio Gramsci a Zygmunt Bauman,
demanen atenció i estudi als homes que la claven.
De Rosa Luxemburg a Maria Toledano,
ho fan gran o no ho fan les bones dones que molt saben.
Déu no juga als daus, l'avantsala del saber és plena de persones sense alè que
comprenen l'engranatge i la pena els mata,
llegir adornarà el viatge, però entendre el món els convertirà en esclaus.
Mobilitzem-nos, junts,
el virus són els que es xapen el banda i no es mouen ni a tiros,
respiro perquè sé qui són
i quan cal van a l'uníson i s'ajunten en segons.
Són forts a l'arena si van colze a colze,
s'organitzen, s'instrueixen, es mouen i tot s'enfosa.
Estira i arronsa amb el poder,
quan baixa el dit el Cèsar, li tallen el polze.
Organicémonos, sentémonos, pensémoslo y hagámoslo.
Que parezca improvisado como el bándalo,
Y organizo mis ideas y así no malgasto esfuerzo,
si mi tropa tiene un plan van donde ellas cuerpo a cuerpo.
Somos mártires, soldados, bandera y el refuerzo.
Somos todo, y aún así nos falta el resto.
Necessitarem...
Instruïm-nos davant d'una tassa de te,
desfà el nus de la plaça al sofà de casa,
escalfa l'alè, la conversa desglaça
el sisè sentit del petit comitè.
El reducte de l'instint també s'educa,
si no per què t'agrada que et llepin la "nuca",
a la deriva, laberint, de la saliva
la promesa, superar-se la propera temptativa.
Mobilicémonos al ritmo del que espera que algo cambie,
y saca fuerzas de un espíritu que ya no se cree nadie,
pero todos tienen fé -lo sé-, sinó qué coño van a hacer,
seguir pensando que no hay tiempo,
vamos, si aún no empezó el baile.
Dan tanto miedo sus excusas que ya
no pienso darles ni un segundo para
decir que están cansados,
vamos, yo también,
però units la força és molta
i cap fatiga la deté.
Estómac, coratge, cintura, (?), bagatge i batzac.
Fent l'equipatge, cultura, dura si vaig a l'atac,
mag de la imatge més dura, plora per l'escac i mat,
s'ha acabat la mala ratxa, els fatxes ja hem tombat.
Necessitarem tota la intel·ligència,
necessitarem tot l'entusiasme,
necessitarem tota la força.
Instruyámonos, mobilicémonos, organicémonos.
