dijous, 30 de juny de 2011

Vijazz (I) - Enojazz





No podia faltar el vi damunt la taula. 
Una solemnitat, un ritu que venia 
des de la nit: el vi encenia la taula, 
encenia la casa, encenia la vida. 
Una vella litúrgia el posava a la taula. 
Una vella litúrgia nocturna, inescrutable, 
encenia la sang, palpitava en els ulls. 
Una solemnitat, un ritu que venia 
des de la nit, la nit febril de la caverna. 
El vibegut, en casa, a l'hora de menjar. 
S'oficiava el vi, lentament i greument. 
Parle del vi dels pobres. El vi que ens feia forts. 
Un tros de ceba crua, un rosegó de pa, 
i un got de vi solemne. Parle del vi dels pobres, 
begut solemnement, l'aliment de la còlera, 
el vi o sosteniment de l'afany o la ràbia. 
El vi de l'esperança, el vi dels sacrificis, 
l'esperança rompuda, plantar cara a la vida

1 comentari:

Roser Ortiz ha dit...

Lletra Vicent Andrés i Estellés. A les fotos Estramp Jaç a l'Enojazz.

Al ritme de la música de Estramp Jaç vem poder gaudir de tres copetes de vi, fantàstic!!!

SALUT!!!